cursos de francès per a empreses

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà (veure el nostre bitllet precedent). Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col•lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” És tanmateix impossible: la salutació "Bonjour" no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: "Per què és tan fred i què ha passat des d'aquest matí en què m’ha saludat calorosament?"

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest "contacte" és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l'altre que se l'ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un "Rebonjour!" o fins i tot només "Re!", però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Fa alguns mesos, havíem vist com els francesos se saluden quan arriben a l’oficina. Només ens queda per aprendre com s’acomiaden quan marxen de la feina. Doncs aquí no hi ha cap regla.

Certament, un pot estrènyer la mà però no és obligatori. Molt sovint, l’encaixada de mans és més habitual per als col•legues que treballen directament junts. Però, sens dubte, no es torna a fer la volta als despatxos per a “serrer la louche” (com es diu col•loquialment a tothom. Us adonareu que la major part del temps els francesos marxen de la feina... sense saludar ningú!

Si per casualitat us creueu amb un company en el moment de marxar, tindreu prou amb dir-li "Adéu" o bé saludar-lo amb la mà de lluny -cosa gairebé impossible de fer quan arribeu!

L'explicació? És difícil de dir! Potser és perquè les llargues salutacions del matí es fan finalment en el seu temps de treball, i les del vespre es fan en el seu temps personal, del qual són molt gelosos...

En qualsevol cas, es podria pensar que l'origen de l'expressió espanyola o catalana (literalment: "marxar a la francesa", que significa marxar sense saludar) ho explica clarament! No, en absolut, ja que, per als francesos, marxar sense saludar es diu: « filer à l'anglaise » !

No us sentiu, doncs, molestos si un company, que pel matí ha tingut la feina de venir fins al vostre despatx per a saludar-vos, al final del dia marxa gairebé d’amagatotis!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Saludar els companys de feina estrenyent-se la mà: a França, sí! Però no pertot arreu de parla francòfona. Si treballeu o aneu de viatge de negocis a Quebec, aquesta salutació no serà de rigor. Millor encara: s’evita. Sens dubte, el que pot passar és que dos quebequesos es donin la mà. Llavors podreu deduir que són amics propers. Sinó, l’estreta de mà quasi sempre conté una forta càrrega cerimonial.

Això pot passar per a formalitzar una transacció. En el vostre primer dia de feina o en la firma d’un contracte, una encaixada de mans segellarà l’acord definitiu. Això és igualment freqüent en la primera trobada. Atenció! Només en la primera trobada! La importància d’aquesta presentació mútua i oficial obliga, en certa manera, els dos interlocutors a aquesta cortesia i que allò no es converteixi després en un hàbit!

A Quebec, sou a Amèrica del Nord, no ho oblideu. Es toca bastant menys que als països mediterranis. A més a més, l’estreta de mà matinal, sistemàtica i repetitiva, és vista com una pèrdua de temps. Què s’ha de fer llavors? Feu precisament el que cal evitar a França: simplement saludeu des de lluny deixant anar un “Bon dia!”

No és gens fàcil de parlar una llengua!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Comencem aquest blog dedicat als hàbits en l’empresa francesa pel principi, és a dir: l’encaixada de mans pel matí! Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

En primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries. Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!