cursos de francès per a empreses

Même si, pourtant, du coup, quand même, donc, certes, or... els francòfons sembren d’una forma natural les seves converses amb un nombre impressionant de connectors lògics. Altres llengües escullen ometre'ls clarament o almenys no en fan tal ús, ja que pot semblar abusiu. Potser encara és en això una herència del pensament de Descartes del qual la frase més cèlebre, com per casualitat, és "Je pense donc je suis”.

Tots els arguments d'un raonament s'encadenen els uns amb els altres per una relació de causa i efecte, d'oposició, de concessió, d'objectiu. Per als francòfons, expressar gairebé sistemàticament totes aquestes relacions per un connector obliga el locutor a un pensament metòdic i permet a l'oient seguir millor el raonament de l'altre.

Certs connectors permeten anunciar amb antelació la marxa del seu pensament i creen expectatives en l'oient. És, per exemple, el cas de certes, que requereix 3 etapes:

1. Certes + anunci d'una afirmació
2. Mais + objecció a aquesta afirmació
3. Donc + conseqüència d'aquesta objecció

Començant una frase per certes, anuncieu automàticament les etapes 2 i 3 i el vostre interlocutor voldrà saber necessàriament on voleu arribar. Amb un francòfon, intenteu utilitzar certes ometent les 2 últimes etapes i espereu. Immediatament veureu la cara de sorpresa barrejada d'incomprensió del vostre interlocutor: espera la continuació!!

Com més el discurs es defineix com a demostratiu i formal (presentació de projectes, anàlisi de resultats, etc.), més els connectors són proporcionalment nombrosos. Saber utilitzar bé els connectors millora sensiblement la vostra comunicació amb els francòfons.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Els francesos sempre veuen el got mig buit (en lloc de veure’l mig ple)? De tota manera, el que és cert és que molt sovint s’expressen amb la negació. I no només en l’àmbit professional!

Així doncs penseu: en lloc de “és barat” que els estudiants de francès llengua estrangera sempre utilitzen, ells diuen: “no és car!”. I tanmateix, “és barat” és perfectament correcte. Per què llavors: “no és car”? És un misteri!

Sobre el mateix model, escoltareu: “no és possible”, “no és veritat” per “és increïble”, “no està bé” per “és incorrecte”, “no és greu” per a tranquil•litzar algú i dir-li que no es preocupi, “no està en el meu pressupost” per “és massa car per a mi”, “no és alt” en lloc de “és baix”, o “no és maco” quan es podria dir “és lleig” però se’ls sent dir “c’est moche” (“és lletjot”). Igualment, quan les temperatures són fresques, inclús fredes, “fa fred” seria massa senzill. No, haureu de dir com ells: “no fa calor!” Aquesta mania d’expressar-se amb la negació els empeny inclús de vegades al paroxisme i a pronunciar frases com “no és inexacte!”

Per a vosaltres que apreneu el francès, això pot ser un avantatge: en lloc de memoritzar les parelles antònimes del lèxic, podeu estar satisfets de recordar una versió i utilitzeu la negació quan sigui necessari. No és complicat!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!