cursos de francès per a empreses

Heus aquí l'estiu i el temps de les vacances ! Però, quan les fan els francesos? Durant molt de temps, com a Espanya, les empreses tancaven al mes d'agost: els treballadors es veien, doncs, obligats a marxar en aquesta època. Però les coses han canviat, fins i tot, si algunes PIME continuen tancant durant una part del mes d'agost.

Actualment, els francesos, com els espanyols, fan les vacances el juliol o l'agost, i cada vegada és més freqüent (sobretot si no tenen nens) que marxin pel juny o setembre per tal de beneficiar-se de les tarifes reduïdes que hi ha en el sector del turisme.

La duració de les vacances tampoc ja no és la mateixa. Durant molt de temps ha estat de quatre setmanes; actualment, les estades turístiques estivals dels francesos són menys llargues. Més la duració legal de les vacances pagades s'ha allargat (actualment cinc setmanes més els RTT - veure el nostre bitllet precedent), més han fraccionat les seves vacances per tal de beneficiar-se de períodes de permisos dos i, fins i tot, tres cops l'any. A l'estiu, pocs marxen avui un mes complet i la majoria fan dues o tres setmanes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Per la nostra part, encara que continuem treballant durant el mes de juliol, les vacances del nostre blog comencen avui. Us desitgem a tots i a totes un excel•lent estiu i esperem trobar-vos a principis del mes de setembre !

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden, els uns després dels altres i els treballadors marxen, per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el nostre bitllet precedent), els francesos treballen, en principi, d'una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13 h (i no cap a les 14 h com els espanyols), s'arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l'hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

A finals dels anys 90, França va adoptar una legislació per reduir el temps de treball setmanal a 35h, el que, en aquell temps, va provocar una gran polèmica a tot el país, els uns a favor i els altres en contra.

Llavors, algunes empreses van escollir reduir la duració col•lectiva del temps de treball a 35h, altres van mantenir el seu horari anterior de treball. En compensació, aquestes empreses han escollit concedir als assalariats dies de descans: els famosos «RTT», és a dir, “Recuperació del temps de treball” que, sovint, sonen com un galimaties a les orelles dels estrangers.

Des d’aleshores, encara que la llei ha estat modificada, els francesos es beneficien, generalment, de dies de permisos suplementaris, en principi un per mes (en algunes empreses aquests RTT són establerts anualment), que s'afegeixen als seus permisos pagats legals. Davant la dificultat per a alguns (sobretot els executius) per tenir aquestes dies, és habitual negociar la seva remuneració a canvi de la seva renuncia; tanmateix no totes les empreses ho accepten.

Molts francesos escullen agafar els seus RTT el divendres o el dilluns per allargar el seu cap de setmana però altres prefereixen aprofitar-los en plena setmana per «desfer-se » dels encàrrecs (visita amb el metge, compres al supermercat, etc.) o per ocupar-se dels seus nens. Aquesta reducció d'horari ha tingut doncs importants repercussions sobre el dia a dia dels francesos.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà (veure el nostre bitllet precedent). Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col•lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” És tanmateix impossible: la salutació "Bonjour" no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: "Per què és tan fred i què ha passat des d'aquest matí en què m’ha saludat calorosament?"

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest "contacte" és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l'altre que se l'ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un "Rebonjour!" o fins i tot només "Re!", però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

A França, per regla general, s’evita barrejar la vida professional i la vida privada: sovint són dos mons molt separats i coneixereu ben poc la vida privada d’un company de feina. Veure’s amb els seus col·laboradors fora de la feina no és una habitud: ni se sopa ni se surt plegats, i molt menys sortir junts de vacances! Com a màxim, els francesos poden prendre una copa tot sortint de la feina, però és poc freqüent: tan aviat s’ha acabat la feina, tothom té una sola idea al cap: anar cap a casa seva!

Igualment, la parella no coneix, en principi, els companys de feina de l’altre i, d’altra banda, això no l’interessa gens! Per altra part, és l’ocasió de desfer un malentès recorrent dels hispà parlants: la paraula “col·lega”, en francès, només designa la persona amb qui treballeu i no un amic. Això no impedeix evidentment el fet que un company de feina es converteixi en un amic (malgrat que això sigui bastant inusual), però l’un no suposa l’altre.

Si voleu fer amistat amb un company de feina francès, això demanarà temps. Invitant-lo massa aviat a sopar a casa vostra, correu el risc de posar-lo en una situació incòmode: no sabrà com refusar una invitació, que pel fet de ser un gest amable, ell ho veurà com un envaïment.

Potser trobareu distants els francesos amb qui treballeu però no us ho prengueu com res personal: és la seva manera de ser!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

La situació geogràfica de França a Europa té moltes conseqüències sobre les seves pràctiques culturals. A mig camí entre l’Europa del Nord i els països mediterranis, els hàbits dels francesos sovint tenen una mica dels dos.

Pel que fa al capítol de la puntualitat, França no és una excepció. Malgrat que alguns proverbis destaquin la seva obsessió per la puntualitat: "Avant l’heure, ce n’est pas l’heure; après l’heure, ce n’est plus l’heure", “La ponctualité est la politesse des rois”, els francesos no sempre brillen per la seva puntualitat. Les reunions de feina no comencen quasi bé mai a l’hora prevista, sense que per això es puguin permetre un veritable retard, car el concepte del temps, a França, no és tan extensible com en els països llatins. Es tracta, doncs, de conèixer exactament el marge comunament admès i acceptat. I això no és fàcil.

Un bon exemple és el de la invitació a dinar. Imaginem-nos que un company de feina us ha convidat a dinar i que l’hora prevista es vers les 12h30: a quina hora arribareu? a les 12h30? Aleshores arribareu abans d’hora i el vostre company corre el risc de dir, abans d’obrir-vos la porta: “Per què arriba tan d’hora?, a les 13h? Doncs ara arribeu amb retard i el vostre col•lega aquest cop dirà: “Però què fa?”. L’hora ideal de la vostra arribada se situa cap a les 12h45: ni massa aviat, ni massa tard...

Malgrat tot això, hi ha ocasions on es recomana ser puntual: per exemple, per a una entrevista de feina o per a una reunió comercial (sobretot si sou venedors).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

A França, certs assumptes són abordats el menys sovint possible; per parlar amb tota franquesa, fins i tot són tabú: és el cas dels diners. Fora de les generalitats d'ús sobre la qüestió, els francesos no parlen mai de diners, i especialment dels seus diners.

Fins i tot, entre amics o en família, només ens resta imaginar, suposar o deduir el salari d'una persona en funció del seu nivell de vida. És inimaginable que es pugui demanar directament a algú quins són els seus ingressos, ni que una persona us anunciï, de la manera més natural del món, quant guanya per mes. En un cas com en l'altre, és el súmmum de la vulgaritat i del mal gust. I sempre és un tema que queda "desplaçat". Els francesos, en això, són molt diferents d'altres pobles (dels nord-americans per exemple).

Per què hi ha una discreció tan gran sobre aquest tema? És que per a ells els diners són bruts. La riquesa és, per cert, sospitosa, els "signes exteriors de riquesa" sovint són menyspreats o motiu de burla.

A la feina, per regla general, passa el mateix. No sabreu el salari dels vostres companys; per cert, no en parlareu mai amb ells. Com a màxim, suposareu, en funció de la seva antiguitat, del seu lloc a la feina, de les seves qualificacions, que en Tal guanya aproximadament tants euros per mes. Aquest càlcul, per "situar" l'altre, es fa gairebé de manera inconscient i automàtica. Tothom està acostumat a això, tots ho fan, de tal manera que això no molesta ningú.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Fa alguns mesos, havíem vist com els francesos se saluden quan arriben a l’oficina. Només ens queda per aprendre com s’acomiaden quan marxen de la feina. Doncs aquí no hi ha cap regla.

Certament, un pot estrènyer la mà però no és obligatori. Molt sovint, l’encaixada de mans és més habitual per als col•legues que treballen directament junts. Però, sens dubte, no es torna a fer la volta als despatxos per a “serrer la louche” (com es diu col•loquialment a tothom. Us adonareu que la major part del temps els francesos marxen de la feina... sense saludar ningú!

Si per casualitat us creueu amb un company en el moment de marxar, tindreu prou amb dir-li "Adéu" o bé saludar-lo amb la mà de lluny -cosa gairebé impossible de fer quan arribeu!

L'explicació? És difícil de dir! Potser és perquè les llargues salutacions del matí es fan finalment en el seu temps de treball, i les del vespre es fan en el seu temps personal, del qual són molt gelosos...

En qualsevol cas, es podria pensar que l'origen de l'expressió espanyola o catalana (literalment: "marxar a la francesa", que significa marxar sense saludar) ho explica clarament! No, en absolut, ja que, per als francesos, marxar sense saludar es diu: « filer à l'anglaise » !

No us sentiu, doncs, molestos si un company, que pel matí ha tingut la feina de venir fins al vostre despatx per a saludar-vos, al final del dia marxa gairebé d’amagatotis!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Què de més trivial que fer una presentació en el marc del seu treball? Llavors es podria pensar que fer-la a França o a Espanya importa poc. Error. Molt sovint, és diferent d'un país a l'altre. A França, es fa molt més atenció a la forma i a les tècniques de presentació en les quals tots els francesos han estat alimentats durant la seva escolaritat.

S'espera doncs que respecteu certes regles importants. Anuncieu, en primer lloc, l'assumpte de la vostra presentació i després el pla que seguireu (i tot seguit pareu esment). És una manera d'indicar el camí que facilita, així, l'escolta dels vostres oients, si no corren el risc de sentir-se perduts. Si perden el fil del vostre discurs (per la seva pròpia distracció o perquè no l’entenen), això també els permetrà tornar més fàcilment a la vostra presentació.

Seguidament, desenvolupeu la vostra argumentació de la manera més lògica possible: els francesos són sensibles a això (recordeu-vos-en que són els fills de Descartes). Utilitzeu connectors lògics: donc, étant donné que, grâce à, etc., col·locant-los tan assenyadament com El Petit Polze sembra les seves pedres. Feu un esforç de claredat: els francesos es transmeten de generació en generació des de Boileau que "el que es concep bé s’expressa clarament". Per a ells, la forma és sempre el reflex del fons.

Us podreu familiaritzar amb aquestes tècniques amb un mètode que prepara al Dalf C1.

El defecte d’aquesta visió de les coses és que el discurs s'assembla de vegades a una petxina buida: forma atractiva, argumentació lògica, però el contingut és inexistent o mediocre. No s'és lluny, aquí, dels sofistes grecs! Però és una altra historia...

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

Ja està! Les festes s'han acabat i després d'haver-vos deixat anar en alguns excessos, us prepareu per a començar el nou any ple de bons propòsits. Fins ara, no existeixen realment grans diferències interculturals entre França, Espanya o Catalunya! Però a França, aquest començament d'any, també és un moment important en la vostra correspondència.

Primers dies de gener a França: de moment, no heu enviat cap felicitació als vostres clients: és normal. A nombrosos països, a Espanya entre d'altres, la tramesa d'una felicitació per Nadal és habitual. A França, tradició atea o no, és per l'Any Nou que es comença a escriure-la. La vostra felicitació no s'ha d'enviar mai abans de l'inici de l'any però haurà d'arribar al seu destinatari abans de finals de gener (l'ideal seria rebre-la durant les dues primeres setmanes del mes).

Felicitar les festes ha conservat en el món empresarial moltes de les seves tradicions; encara se sol fer per escrit i per correo postal més que per mail. Les felicitacions tenen ja impreses una fórmula que depèn, evidentment, del destinatari: «(Recevez) (nos) meilleurs voeux pour (l'année) 2010» és, tanmateix, suficientment general per a utilitzar-la en totes les situacions. En alguns casos, tindreu el detall d'afegir a mà algunes paraules per tal de personalitzar la vostra missiva.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s'aprèn això!

I ja que avui és 4 de gener, és el moment de desitjar-vos a tots un excel·lent any 2010!