Saludar-se al Quebec (2)

Ja havíem abordat fa temps el tema de les salutacions al Quebec. Ens quedava afegir algunes precisions, per la qual cosa ho fem ara.

A la “ Belle province ” (Quebec), és corrent saludar dient “ Allô ! ” en lloc de “ Bonjour ! ”. Això pot sorprendre a nombrosos francòfons que utilitzen “ Allô ! ” en les converses telefòniques. “ Allô ! i “ Salut ! “ són les salutacions més corrents al Quebec; “ Bonjour ! “ està considerat com a més (fins i tot massa) distant.

Els quebequesos també utilitzen el “ Tu “ més sovint que els altres francòfons, particularment els francesos. Fins i tot en situacions formals el costum és tutejar; per tant, no tingueu por de fer un pas en fals: el “ tu “ mai podrà ser considerat massa familiar i per tant descortès. El cas és que, per més que es digui, sovint, la influència de l’anglès al Quebec es fa sentir. Aquí, la difusió del “ tu “ s’explica per la utilització i la influència del “ you “ anglès.

Aquesta influència explica, per cert, un altre ús: els quebequesos responen a “ Merci ! “ per “ Bienvenue ! “ (allí on altres francòfons respondrien un “ De rien “ o “ Je vous/t’en prie “). Cal veure simplement la traducció literal de l’anglès “ You’ re welcome “.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Quan s’utilitza el tuteig en l’empresa francesa

A França, l’ús del tuteig i del tractament de vostè ha evolucionat molt durant els darrers 20 anys. Antigament, el tu estava reservat a la família i als amics íntims. L’expressió “être à tu et à toi avec quelqu’un” (“de tu a tu”) que significa ser íntim, mostra bé fins a quin punt l’ús del tu era la pròpia marca de familiaritat.

Si algunes professions o categories socials (els professors o els obrers, entre ells, per exemple) sempre han preferit el tuteig, la resta de la població utilitzava el vostè. Fer servir el tu indegudament us exposava de seguida a un mordaç “On n’a pas élevé les cochons ensemble!” volent dir que no tingui un tracte de massa confiança.

Actualment, es tuteja més fàcilment, inclòs al si de l’empresa. Entre companys de feina, el tuteig és indispensable i no doblegar-se vol dir que se us titllarà, com a mínim, de distant si no de rar. Tanmateix, a França, l’ús del tu no s’assembla al dels castellanoparlants o els catalanoparlants: en qualsevol situació de relació jeràrquica (responsable d’un servei/empleat, proveïdor/client, ancià/jove, etc.) el tractament de vostè continua fent-se servir.

Això no vol dir que sigui impossible passar al tu però aquesta passa, com és el cas des de sempre, es ritualitza. La persona jeràrquicament superior (responsable, proveïdor, ancià, etc.) podrà proposar al seu interlocutor: “Ens podem tutejar, no?”. Després de l’acceptació (difícilment es pot fer una altra cosa!) les dues persones passaran definitivament al tuteig.

Serà interessant, d’aquí a uns quants anys, tornar a parlar de l’ús del tu i del vostè, car si el tractament de vostèno és encara en via d’extinció, el seu camp d’aplicació tendeix indiscutiblement a disminuir.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,