Des de 1946, el dret de vaga a França és el dret reconegut i garantit per la Constitució a tot assalariat a cessar la feina per manifestar un desacord o reivindicar millores d’ordre professional.

Per ser legal i perquè l’empleat vaguista estigui protegit, una vaga ha de complir algunes condicions:

- el moviment de vaga ha de ser col· lectiu: a partir de dues persones en una empresa quan aquesta és l’única afectada, o a partir d’una persona en el marc d’un moviment que supera l’única empresa

- l’assalariat en vaga ha de cessar completament el treball

- s’han de plantejar reivindicacions d’índole professional, per exemple: la millora de les condicions de treball o el salari.

D’altra banda, en la funció pública, un preavís de vaga s’ha d’enviar amb 5 dies d’antelació a les autoritats jeràrquiques (sense comptar festes ni el cap de setmana). El mateix succeeix amb els serveis públics, tant si estan garantits per empreses públiques com privades (els transports urbans, per exemple). No es requereix cap preavís per a les altres empreses del sector privat.

Quant a la quantitat anual de dies de vaga, es pensa generalment que França es porta la palma europea: si se situa, en efecte, en segona posició, no és però la primera, el país on es fa més vaga és el menys pensat: Dinamarca! Espanya és, malgrat tot, el cinquè!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Dos posts seran prou per parlar del que alguns han descrit de vegades com un esport nacional francès: l’exercici del dret de vaga. Anem a veure ara l’etimologia de la paraula, que, fins i tot, molts francesos ignoren.

L’actual plaça de l’Hotel de Ville a París, ha estat durant molt de temps coneguda com la place de Grève o la Grève. Aquesta plaça va ser anomenada així per la seva ubicació, situada a la vora del Sena: una “grève” significa, encara avui, un banc de sorra i grava. Els treballadors sense feina es reunien allà, que és on els contractistes anaven a contractar-los. “Faire grève”, “être en grève”, significava ser a la place de Grève a l’espera de feina, seguint el costum de molts gremis parisencs, o més generalment “a la recerca de treball“.

Quan els treballadors, descontents amb el seu salari, es negaven a treballar en aquestes condicions, “ils se mettaient en grève”, és a dir, tornaven a la place de Grève, fins que algú venia amb millors propostes. “Faire grève” i “se mettre en grève”, han acabat per tenir el sentit de deixar de treballar per a obtenir un augment salarial.

La paraula “grève” ha estat finalment triada per referir-se a la interrupció voluntària, col·lectiva i concertada de la feina pels treballadors per tal d’exercir pressió sobre l’empresari o els poders públics (el que s’ha convertit lícit després de l’abolició del delicte de coalició el 1864).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!