L’encaixada de mans pel matí a França

Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

L'encaixada de mans a FrançaEn primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries.

Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Saludar i tornar a saludar: les regles a seguir

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà. Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col·lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” Tanmateix no és possible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour!” o fins i tot només “Re!“, però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Enviar les vostres felicitacions per Any Nou

Ja està! Les festes s’han acabat i després d’haver-vos deixat anar en alguns excessos, us prepareu per a començar el nou any ple de bons propòsits. Fins ara, no existeixen realment grans diferències interculturals entre França, Espanya o Catalunya! Però a França, aquest començament d’any, també és un moment important en la vostra correspondència.

Felicitacions 2016 en francèsPrimers dies de gener a França: de moment, no heu enviat cap felicitació als vostres clients: és normal. A nombrosos països, a Espanya entre d’altres, la tramesa d’una felicitació per Nadal és habitual. A França, tradició atea o no, és per l’Any Nou que es comença a escriure-la. La vostra felicitació no s’ha d’enviar mai abans de l’inici de l’any però haurà d’arribar al seu destinatari abans de finals de gener (l’ideal seria rebre-la durant les dues primeres setmanes del mes).

Felicitar les festes ha conservat en el món empresarial moltes de les seves tradicions; encara se sol fer per escrit i per correo postal més que per mail. Les felicitacions tenen ja impreses una fórmula que depèn, evidentment, del destinatari: «(Recevez) (nos) meilleurs voeux pour (l’année) 2016» és, tanmateix, suficientment general per a utilitzar-la en totes les situacions. En alguns casos, tindreu el detall d’afegir a mà algunes paraules per tal de personalitzar la vostra missiva.

I ja que avui és 5 de gener, és el moment de desitjar-vos a tots un excel·lent any 2016!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Breu curs d’educació «a la francesa»

Algunes paraules són absolutament imprescindibles per a comunicar-se amb els francesos. Jean-Benoît Nadeau és quebequès; està particularment interessat en la llengua i la cultura i ha aconseguit nombrosos èxits editorials traduïts per tot el món, especialment Le français, quelle histoire !, Pas si fous ces Français i Les Français aussi ont un accent. Viu a París des de setembre de 2013 i és columnista a la revista Le Français dans le Monde. Heus aquí el que va observar l’agost passat:

«Pugem a l’autobús 91 direcció Gare de Lyon. Mentre la Julie i els nens validen els seus bitllets, el conductor els va donar una mala mirada.

Râlâlâ !, diu.

Immediatament ho entenc: vam oblidar dir «bonjour». Llavors vaig intentar corregir el problema dient-li «merci». Massa tard.

Però cal saludar la gent! Râlâlâ ! Hi ha gent mal educada…!

Educació «a la francesa»Per més que faci deu mesos que sóc a França, a vegades m’oblido de dir bonjour, LA paraula clau en qualsevol interacció aquí. És que a Montreal, d’on jo vinc, és molt estrany que un empleat esperi que els desconeguts el saludin, sobretot si tenim en compte que hi ha 10.000 usuaris d’autobús. Però el conductor d’autobús parisenc – com també el caixer, el llibreter, el cambrer o el vigilant de la piscina – espera rebre 10.000 bon dia i respondre’ls. «Bonjour», com «Au revoir», «Excusez-moi», «Merci», «Je vous al prie», «Il n’y a pas de quoi» i « Bon appétit», es troben entre el més essencial del kit de supervivència de l’estranger a França.

[…] Sovint els estrangers es queixen del mal caràcter dels francesos i no només dels parisencs. Però he constatat que, pràctiquement sempre, han oblidat de dir bonjour.»

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Saludar-se al Quebec (2)

Ja havíem abordat fa temps el tema de les salutacions al Quebec. Ens quedava afegir algunes precisions, per la qual cosa ho fem ara.

A la “ Belle province ” (Quebec), és corrent saludar dient “ Allô ! ” en lloc de “ Bonjour ! ”. Això pot sorprendre a nombrosos francòfons que utilitzen “ Allô ! ” en les converses telefòniques. “ Allô ! i “ Salut ! “ són les salutacions més corrents al Quebec; “ Bonjour ! “ està considerat com a més (fins i tot massa) distant.

Els quebequesos també utilitzen el “ Tu “ més sovint que els altres francòfons, particularment els francesos. Fins i tot en situacions formals el costum és tutejar; per tant, no tingueu por de fer un pas en fals: el “ tu “ mai podrà ser considerat massa familiar i per tant descortès. El cas és que, per més que es digui, sovint, la influència de l’anglès al Quebec es fa sentir. Aquí, la difusió del “ tu “ s’explica per la utilització i la influència del “ you “ anglès.

Aquesta influència explica, per cert, un altre ús: els quebequesos responen a “ Merci ! “ per “ Bienvenue ! “ (allí on altres francòfons respondrien un “ De rien “ o “ Je vous/t’en prie “). Cal veure simplement la traducció literal de l’anglès “ You’ re welcome “.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Com saludar-se en l’empresa francesa (3)

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà (veure el nostre post precedent). Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col•lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” És tanmateix impossible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour!” o fins i tot només “Re!“, però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Com saludar-se en l’empresa francesa (2)

Fa alguns mesos, havíem vist com els francesos se saluden quan arriben a l’oficina. Només ens queda per aprendre com s’acomiaden quan marxen de la feina. Doncs aquí no hi ha cap regla.

Certament, un pot estrènyer la mà però no és obligatori. Molt sovint, l’encaixada de mans és més habitual per als col•legues que treballen directament junts. Però, sens dubte, no es torna a fer la volta als despatxos per a “serrer la louche” (com es diu col•loquialment) a tothom. Us adonareu que la major part del temps els francesos marxen de la feina… sense saludar ningú!

Si per casualitat us creueu amb un company en el moment de marxar, tindreu prou amb dir-li “Adéu” o bé saludar-lo amb la mà de lluny -cosa gairebé impossible de fer quan arribeu!

L’explicació? És difícil de dir! Potser és perquè les llargues salutacions del matí es fan finalment en el seu temps de treball, i les del vespre es fan en el seu temps personal, del qual són molt gelosos…

En qualsevol cas, es podria pensar que l’origen de l’expressió espanyola o catalana (literalment: “marxar a la francesa”, que significa marxar sense saludar) ho explica clarament! No, en absolut, ja que, per als francesos, marxar sense saludar es diu: « filer à l’anglaise » !

No us sentiu, doncs, molestos si un company, que pel matí ha tingut la feina de venir fins al vostre despatx per a saludar-vos, al final del dia marxa gairebé d’amagatotis!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Com saludar-se a l’empresa quebequesa

Saludar els companys de feina estrenyent-se la mà: a França, sí! Però no pertot arreu de parla francòfona. Si treballeu o aneu de viatge de negocis a Quebec, aquesta salutació no serà de rigor. Millor encara: s’evita. Sens dubte, el que pot passar és que dos quebequesos es donin la mà. Llavors podreu deduir que són amics propers. Sinó, l’estreta de mà quasi sempre conté una forta càrrega cerimonial.

Això pot passar per a formalitzar una transacció. En el vostre primer dia de feina o en la firma d’un contracte, una encaixada de mans segellarà l’acord definitiu. Això és igualment freqüent en la primera trobada. Atenció! Només en la primera trobada! La importància d’aquesta presentació mútua i oficial obliga, en certa manera, els dos interlocutors a aquesta cortesia i que allò no es converteixi després en un hàbit!

A Quebec, sou a Amèrica del Nord, no ho oblideu. Es toca bastant menys que als països mediterranis. A més a més, l’estreta de mà matinal, sistemàtica i repetitiva, és vista com una pèrdua de temps. Què s’ha de fer llavors? Feu precisament el que cal evitar a França: simplement saludeu des de lluny deixant anar un “Bon dia!”

No és gens fàcil de parlar una llengua!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Com saludar-se en l’empresa francesa

Comencem aquest blog dedicat als hàbits en l’empresa francesa pel principi, és a dir: l’encaixada de mans pel matí! Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

En primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries. Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,