Imaginem: un company de feina us ha convidat a dinar, client o proveïdor francès amb qui, al cap del temps, heu fet amistat. Sou a França. Teniu ben integrades les regles de puntualitat (veure el nostre post precedent) i, després de calcular sàviament, preveieu d’arribar a casa del vostre amfitrió aproximadament 15mn després de l’hora que us han dit.
Tot està a punt exceptuant una sola cosa : què portareu? No proposeu portar una ampolla de vi! Si això es fa casa vegada més entre els joves, és massa informal. De tota manera, com no sabeu el que menjareu, no podreu, per definició, escollir el vi més apropiat pel menjar. Tampoc proposeu portar les postres –i sobretot la famosa tarte tatin que us queda tan bé. És també massa informal.
Què fer doncs? No podeu, com se sol dir, “arriver les mains vides”. És ben fàcil : oferiu flors, les que volgueu. Només cal passar davant una botiga de flors el dissabte o el diumenge (dies tradicionals de reunions familiars) per adonar-se’n fins a quin punt aquesta tradició és ben viva a França: sovint hi ha cua. Prevegeu doncs una mica de marge (si no voleu arribar a casa del vostre amfitrió 30mn tard i infringir, aquesta vegada, la primera regla…).
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
