Voilangue

Els francesos i les seves vacances: durada i freqüència

Heus aquí l’estiu i el temps de les vacances ! Però, quan les fan els francesos? Durant molt de temps, com a Espanya, les empreses tancaven al mes d’agost: els treballadors es veien, doncs, obligats a marxar en aquesta època. Però les coses han canviat, fins i tot, si algunes PIME continuen tancant durant una part del mes d’agost.

Actualment, els francesos, com els espanyols, fan les vacances el juliol o l’agost, i cada vegada és més freqüent (sobretot si no tenen nens) que marxin pel juny o setembre per tal de beneficiar-se de les tarifes reduïdes que hi ha en el sector del turisme.

La duració de les vacances tampoc ja no és la mateixa. Durant molt de temps ha estat de quatre setmanes; actualment, les estades turístiques estivals dels francesos són menys llargues. Més la duració legal de les vacances pagades s’ha allargat, més han fraccionat les seves vacances per tal de beneficiar-se de períodes de permisos dos i, fins i tot, tres cops l’any. A l’estiu, pocs marxen avui un mes complet i la majoria fan dues o tres setmanes.

Per la nostra part, encara que continuem treballant durant el mes de juliol, les vacances del nostre blog comencen avui. Us desitgem a tots i a totes un excel·lent estiu i esperem trobar-vos a principis del mes de setembre !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

El dret a la desconnexió a França

Hi ha innombrables assalariats –essencialment amb responsabilitats- que consulten els seus mails professionals a la nit, el diumenge o durant les vacances per no estar desbordats quan tornen a la feina. A partir de l’1 de gener, la nova llei laboral votada l’any anterior, obliga les empreses de més de 50 treballadors a entrar en negociacions per tal d’assegurar el compliment dels períodes de descans i de vacances, així com la vida personal i familiar del treballador. L’empleat té un nou dret, el dret a la desconnexió, és a dir, el dret a no respondre als seus correus o missatges professionals fora de les hores de feina.

Dret a la desconnexióFins al moment, cal reconèixer que, en aquest sentit, les guies de bones pràctiques dutes a terme pels grups principals, amb prou feines han estat eficaces. Però fixar arbitràriament una aturada de mails no seria la solució. El govern s’ha limitat simplement a votar un dret a l’assalariat a la desconnexió. La llei no estableix cap obligació d’acord ni cap termini per negociar. L’absència de sanció resultant ha portat a alguns a dir que aquest dret només serà «virtual». Com a màxim, l’empresa podrà decidir unilateralment: el text especifica que «mancant acord, l’empresari defineix aquests termes i els comunica per qualsevol mitjà als empleats de l’empresa». De totes maneres, per a les empreses amb menys de 50 empleats, res canvia. Per tant, el futur dirà si aquesta legislació haurà estat objecte de seguiment o no!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

L’ús d’Internet a títol personal en el treball a França

Fins a quin punt un empleat pot usar Internet durant les hores de treball? La justícia francesa jutja cas per cas. El Tribunal d’Apel·lacions de Rennes ha considerat com abusives les connexions a Internet amb finalitats personals que representin un 20% del temps de treball de l’assalariat. Quan s’hagi demostrat el caràcter abusiu de l’ús d’Internet, llavors el treballador podrà ser sancionat (des del simple advertiment a l’acomiadament). Cada cop més empreses incorporen, per cert, un codi de bona conducta pel que fa a l’ús d’Internet per a ús personal en el treball; aquest codi estableix les sancions en les quals pot incórrer el treballador.

Internet a la feina FrançaEn qualsevol cas, les empreses no poden prohibir purament i simplement l’ús d’Internet a títol personal: el Tribunal d’Apel·lació de Bordeus va dictaminar, per exemple, en una sentència del 15 de gener de 2013 que connectar-se a Internet una hora a la setmana amb finalitats personals no constituïa un ús abusiu.

L’assalariat no pot tampoc explicar-ho tot a les xarxes socials: en el dret francès, el treballador ha de respectar una obligació de lleialtat enfront del seu ocupador, fins i tot fora de la seva vida professional. Aquest principi limita doncs la seva llibertat d’expressió. No obstant això, els jutges adopten mesures de clemència i concedeixen circumstàncies atenuants a treballadors que a les xarxes socials han expressat el seu desacord amb l’estratègia o la política del seu ocupador.

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

 

Etiquetes: , ,

El turisme d’empresa a França

A França, es desenvolupa l’obertura de les fàbriques, tallers i altres espais industrials al públic. Fins i tot hi ha un nom molt oficial, convertint-se pels professionals el «turisme de descobriment econòmic». Nous sectors s’afegeixen a aquesta activitat: les empreses tradicionals d’agroalimentària i d’artesania s’afegeixen, cada vegada més, els laboratoris, les empreses científiques, els ecomuseus, tot el que té a veure amb el desenvolupament sostenible, la recollida selectiva i d’altres…

Els estrangers vénen cada vegada més. En diverses regions (PACA, Anjou, Bretanya…), les cambres de comerç i d’indústria recolzen l’activitat. Elles mateixes han organitzat a Angers un «col·loqui europeu de la visita d’empresa». Es tracta d’aprofitar la visita per ajudar al desenvolupament de les empreses. Amb diversos objectius a la vista: la imatge, les vendes, la contractació. Sovint, la visita ha arribat a incorporar-se a les pràctiques ja existents però reservades als proveïdors i candidats en l’empresa.

Això permet fer negocis. Les empreses agroalimentàries que integren al final del recorregut de la visita el pas per una botiga, constaten vendes gens menyspreables. Les xocolateries Roland Réauté xocolata, a Anjou, tenen un benefici d’un 10% de la seva facturació en la visita.

Però la definició d’aquest tipus de turisme encara no està molt clara. El sector es busca. En qualsevol cas, diverses experiències estan en marxa a tota Europa: podem citar l’exemple d’Alemanya que, un cop a l’any, obre la majoria de les empreses i el d’Irlanda, on Guinness acull cada any un milió de persones.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

L’oci dels francesos

El cap de setmana, vés a saber per què, dos dels passatemps favorits dels francesos són el bricolatge i la jardineria. Possiblement perquè el somni de molts d’ells –i que realitzen tan aviat com això és possible- és tenir una casa amb un petit jardí i ocupar-se’n amorosament. El seu frenesí és tal que, des de fa diverses dècades, s’ha produït a França una proliferació de revistes i programes de televisió dedicats a la jardineria i al bricolatge.

Bricolatge i jardineria estan tan arrelades en la societat que la població està dividida entre els qui els agrada fer bricolatge / fer jardineria i aquells que no els agrada. Sovint, quan se’ls convida a posicionar-se en una d’aquestes dues ocupacions, veureu que un francès, en el curs de la conversa, sempre acaba dient: “M’encanta la jardineria!” o “No m’agrada fer bricolatge!”

El dissabte, nombrosos francesos es llancen als gran magatzems especialitzats en aquestes dues activitats i allí s’hi poden passar moltes hores. A Espanya, moltes cadenes de grans magatzems de bricolatge, de les quals no direm noms són, per cert, franceses.

Les paraules bricolatge i jardineria vénen del francès. La paraula bricolage està construïda sobre el substantiu d’origen italià bricole, que designava al segle XII un tipus de catapulta. Jardinage ve del gal·loromà hortus gardinus, és a dir “jardí clos”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,