Els francesos i les seves vacances: durada i freqüència

Heus aquí l’estiu i el temps de les vacances ! Però, quan les fan els francesos? Durant molt de temps, com a Espanya, les empreses tancaven al mes d’agost: els treballadors es veien, doncs, obligats a marxar en aquesta època. Però les coses han canviat, fins i tot, si algunes PIME continuen tancant durant una part del mes d’agost.

Actualment, els francesos, com els espanyols, fan les vacances el juliol o l’agost, i cada vegada és més freqüent (sobretot si no tenen nens) que marxin pel juny o setembre per tal de beneficiar-se de les tarifes reduïdes que hi ha en el sector del turisme.

La duració de les vacances tampoc ja no és la mateixa. Durant molt de temps ha estat de quatre setmanes; actualment, les estades turístiques estivals dels francesos són menys llargues. Més la duració legal de les vacances pagades s’ha allargat, més han fraccionat les seves vacances per tal de beneficiar-se de períodes de permisos dos i, fins i tot, tres cops l’any. A l’estiu, pocs marxen avui un mes complet i la majoria fan dues o tres setmanes.

Per la nostra part, encara que continuem treballant durant el mes de juliol, les vacances del nostre blog comencen avui. Us desitgem a tots i a totes un excel·lent estiu i esperem trobar-vos a principis del mes de setembre !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

El dret a la desconnexió a França

Hi ha innombrables assalariats –essencialment amb responsabilitats- que consulten els seus mails professionals a la nit, el diumenge o durant les vacances per no estar desbordats quan tornen a la feina. A partir de l’1 de gener, la nova llei laboral votada l’any anterior, obliga les empreses de més de 50 treballadors a entrar en negociacions per tal d’assegurar el compliment dels períodes de descans i de vacances, així com la vida personal i familiar del treballador. L’empleat té un nou dret, el dret a la desconnexió, és a dir, el dret a no respondre als seus correus o missatges professionals fora de les hores de feina.

Dret a la desconnexióFins al moment, cal reconèixer que, en aquest sentit, les guies de bones pràctiques dutes a terme pels grups principals, amb prou feines han estat eficaces. Però fixar arbitràriament una aturada de mails no seria la solució. El govern s’ha limitat simplement a votar un dret a l’assalariat a la desconnexió. La llei no estableix cap obligació d’acord ni cap termini per negociar. L’absència de sanció resultant ha portat a alguns a dir que aquest dret només serà «virtual». Com a màxim, l’empresa podrà decidir unilateralment: el text especifica que «mancant acord, l’empresari defineix aquests termes i els comunica per qualsevol mitjà als empleats de l’empresa». De totes maneres, per a les empreses amb menys de 50 empleats, res canvia. Per tant, el futur dirà si aquesta legislació haurà estat objecte de seguiment o no!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

La mort no extingeix el dret a les vacances pagades

 El 2011, a Alemanya, una vídua demanà a l’empresa on treballava el seu marit una indemnització corresponent als 140 dies de vacances que aquest no va poder fer abans de morir, a causa d’una greu malaltia.

Havent-la rebutjat l’empresa, ella va acudir als tribunals, els quals la van desestimar. Llavors ella va apel·lar: la Landsarbeitsgericht de Hamm (Tribunal d’Apel·lació Laboral a Alemanya) va preguntar abans del judici al Tribunal de Justícia de la Unió Europea: com cal interpretar l’article 7 de la directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, «relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball»?

En la seva sentència de 12 de juny de 2014, el Tribunal va respondre que s’ha de pagar la indemnització, encara que la persona interessada no va realitzar prèviament una petició. Els magistrats de Luxemburg recorden que «el dret a les vacances anuals retribuïdes és un principi del dret social de la Unió d’especial importància, el qual no podrà ser derogat»; aquest dret a vacances pagades, així com «el dret a l’obtenció d’un pagament» corresponent a aquest títol, «constitueixen els dos aspectes d’una única llei».

Si l’obligació de pagar vacances anuals s’interrompés amb el final de la relació laboral per causa de mort del treballador, això donaria lloc a la retroactivitat de la pèrdua total del dret a les vacances anuals pagades en si, com es consagra en l’article 7. A Europa, el dret a vacances pagades no pot doncs «extingir-se a causa de la mort del treballador».

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Han d’indemnitzar-se les RTT (reducció del temps de treball) no gaudides quan s’incompleix el contracte de treball?

En el dret laboral francès, és important no confondre el règim que gestiona les vacances pagades i el dels dies de RTT: el Tribunal Suprem ho va recordar en una sentència de març de 2015. Com és sabut, en cas d’incompliment del contracte de treball, les vacances pagades no gaudides es deuen i han de ser compensades per l’empresari.

Incompliment del contracte laboral Indemnització RTTEn aquest cas, un empleat acomiadat reclamava la indemnització de les RTT que no havia pogut gaudir abans de la rescissió del seu contracte. En la seva sentència, el Tribunal Suprem afirma que «en absència d’un conveni col·lectiu que prevegi una indemnització, l’absència de dies de descans per a la reducció del temps de treball, no dóna dret a una indemnització si aquesta situació no és imputable a l’empresari».

A la pràctica, l’empresari haurà de remetre’s al que es disposa en el conveni col·lectiu. Tres situacions són possibles: el conveni col·lectiu preveu una indemnització; el conveni col·lectiu no preveu res i l’absència de dies de RTT és atribuïble a l’empresari: aquest haurà d’indemnitzar l’empleat; el conveni no preveu res i l’absència de dies no és imputable a l’empresari: en aquest cas l’assalariat no rebrà cap tipus d’indemnització. A falta de disposició en el conveni col·lectiu, li correspon a l’empleat demostrar que se li va impedir agafar els seus dies de RTT.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

A França, un nou treballador pot agafar vacances?

A França, des de l’1 de juny de 2012, un treballador contractat recentment té dret a agafar vacances a partir del moment que va començar a treballar. Ja no cal que justifiqui deu dies mínims treballats. Per tant, el treballador té dret a 2,5 dies laborables de vacances per mes de treball efectiu (excepte disposicions més favorables), des del primer mes de la contractació. Aquesta llei ha simplificat els requisits per tenir dret a vacances pagades i ha posat la llei francesa de conformitat amb el dret comunitari.

Dret laboral vacaciones a FrançaSi l’empleat treballa menys de deu dies per al mateix empresari, tindrà, per tant, dret a vacances pagades prorratejades segons el temps de permanència a l’empresa. Concretament, això significa que un treballador acabat de contractar pot, amb l’acord de l’empresari, agafar vacances adquirides sense esperar el final del període de referència (normalment establert de l’1 de juny al 31 de maig). Un empleat contractat el 14 de maig de 2013, pot, d’aquesta manera, prendre 5 dies de descans durant la setmana del 16 de juliol, tot i que encara es trobaria en ple període de prova.

Sobre aquest punt, actualment els codis de treball són comparables a França i a Espanya.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Agafar les vacances a França

Després de 1982, les vacances tenen una durada de cinc setmanes. L’organització material d’aquestes vacances intenta conciliar la prerrogativa patronal de l’organització del treball amb el dret al descans de l’empleat.

Vacances pagades FrançaL’empresari ha d’establir un sistema específic de vacances, ja sigui per conveni col·lectiu aplicable o bé de manera unilateral, després de la consulta amb els representants del personal i/o del comitè d’empresa. Llevat que l’empresa no tanqui durant les vacances, correspon a l’empresari de fixar l’ordre de les sortides, després de la consulta amb el personal o els seus delegats, tenint en compte les circumstàncies familiars dels beneficiaris i de la durada del seu servei a l’empresa.

Si el treballador no pot decidir els dies de vacances, ha de tenir com a mínim dotze dies consecutius de vacances i un màxim de 24 dies durant el període legal (de l’1 de maig al 31 d’octubre) o el període de substitució (període legal modificat per un conveni col·lectiu). La 5a setmana o altres vacances suplementàries, com aquelles que compensant la reducció de la jornada laboral, s’han d’agafar fora de termini.

L’empleat no pot ajornar les vacances l’any següent o demanar a l’empresari de pagar-les sota la forma d’indemnització. Per tant, el treballador que no ha fet tots els seus dies de vacances durant el període corresponent les perd, llevat que sigui l’empresari que l’ha privat de fer-les.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Les vacances d’estiu a les empreses franceses

Heus aquí l’estiu i el temps de les vacances ! Però, quan les fan els francesos? Durant molt de temps, com a Espanya, les empreses tancaven al mes d’agost: els treballadors es veien, doncs, obligats a marxar en aquesta època. Però les coses han canviat, fins i tot, si algunes PIME continuen tancant durant una part del mes d’agost.

Actualment, els francesos, com els espanyols, fan les vacances el juliol o l’agost, i cada vegada és més freqüent (sobretot si no tenen nens) que marxin pel juny o setembre per tal de beneficiar-se de les tarifes reduïdes que hi ha en el sector del turisme.

La duració de les vacances tampoc ja no és la mateixa. Durant molt de temps ha estat de quatre setmanes; actualment, les estades turístiques estivals dels francesos són menys llargues. Més la duració legal de les vacances pagades s’ha allargat (actualment cinc setmanes més els RTT – veure el nostre post precedent), més han fraccionat les seves vacances per tal de beneficiar-se de períodes de permisos dos i, fins i tot, tres cops l’any. A l’estiu, pocs marxen avui un mes complet i la majoria fan dues o tres setmanes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Per la nostra part, encara que continuem treballant durant el mes de juliol, les vacances del nostre blog comencen avui. Us desitgem a tots i a totes un excel•lent estiu i esperem trobar-vos a principis del mes de setembre !

Etiquetes: , ,

La setmana de 35h i les RTT a França

A finals dels anys 90, França va adoptar una legislació per reduir el temps de treball setmanal a 35h, el que, en aquell temps, va provocar una gran polèmica a tot el país, els uns a favor i els altres en contra.

Llavors, algunes empreses van escollir reduir la duració col•lectiva del temps de treball a 35h, altres van mantenir el seu horari anterior de treball. En compensació, aquestes empreses han escollit concedir als assalariats dies de descans: les famoses «RTT», és a dir, “Recuperació del temps de treball” que, sovint, sonen com un galimaties a les orelles dels estrangers.

Des d’aleshores, encara que la llei ha estat modificada, els francesos es beneficien, generalment, de dies de permisos suplementaris, en principi un per mes (en algunes empreses aquestes RTT són establertes anualment), que s’afegeixen als seus permisos pagats legals. Davant la dificultat per a alguns (sobretot els executius) per tenir aquestes dies, és habitual negociar la seva remuneració a canvi de la seva renuncia; tanmateix no totes les empreses ho accepten.

Molts francesos escullen agafar les seves RTT el divendres o el dilluns per allargar el seu cap de setmana però altres prefereixen aprofitar-les en plena setmana per «desfer-se » dels encàrrecs (visita amb el metge, compres al supermercat, etc.) o per ocupar-se dels seus nens. Aquesta reducció d’horari ha tingut doncs importants repercussions sobre el dia a dia dels francesos.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,