Els francesos i les seves vacances: durada i freqüència

Heus aquí l’estiu i el temps de les vacances ! Però, quan les fan els francesos? Durant molt de temps, com a Espanya, les empreses tancaven al mes d’agost: els treballadors es veien, doncs, obligats a marxar en aquesta època. Però les coses han canviat, fins i tot, si algunes PIME continuen tancant durant una part del mes d’agost.

Actualment, els francesos, com els espanyols, fan les vacances el juliol o l’agost, i cada vegada és més freqüent (sobretot si no tenen nens) que marxin pel juny o setembre per tal de beneficiar-se de les tarifes reduïdes que hi ha en el sector del turisme.

La duració de les vacances tampoc ja no és la mateixa. Durant molt de temps ha estat de quatre setmanes; actualment, les estades turístiques estivals dels francesos són menys llargues. Més la duració legal de les vacances pagades s’ha allargat, més han fraccionat les seves vacances per tal de beneficiar-se de períodes de permisos dos i, fins i tot, tres cops l’any. A l’estiu, pocs marxen avui un mes complet i la majoria fan dues o tres setmanes.

Per la nostra part, encara que continuem treballant durant el mes de juliol, les vacances del nostre blog comencen avui. Us desitgem a tots i a totes un excel·lent estiu i esperem trobar-vos a principis del mes de setembre !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

El llenguatge dels dits i de les mans a França (2)

Seguim veient el significat d’alguns gestos dels francesos.

La punta dels cinc dits que s’ajunten i miren cap amunt: aquest gest accentua el discurs i mostra que el que dieu és molt important.

Obrint la mà amb el palmell vers l’interlocutor, i movent-la lleugerament d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, amablement esteu rebutjant la proposta dels vostres interlocutors.

Per dir que algú està boig, es colpeja lleugerament l’índex contra la templa (variant: l’índex volta contra la templa).

Les dues mans juntes amb els dits entrellaçats i els polzes girant un al voltant de l’altre: esteu dient que esteu inactius, ociosos.

La mà sembla llençar alguna cosa per damunt de l’esquena. D’aquesta manera es refusa fer un favor a algú, o una proposta que ens sembla exagerada.

El polze i el dit índex formen un petit cercle, els quatre dits estan oberts. Aquest gest expressa el seu reconeixement, especialment per a un plat, una recepta de cuina.

Finalment, aquí teniu un gest molt vulgar: el braç es doblega amb el puny tancat i l’altra mà colpeja amb força l’avantbraç per col·locar-s’hi. És el gest dit “bras d’honneur”. És l’equivalent al gest on el dit del mig s’estira (els altres dits es dobleguen), -anomenat aquest dit un “doigt d’honneur”. Així expresseu la vostra hostilitat; és un insult.

Podeu completar el vostre aprenentatge de la gestualitat francesa amb l’humorista Gad Elmaleh (és en anglès):

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

El llenguatge dels dits i de les mans a França

Sovint es creu que els gestos tenen el mateix significat d’una cultura a una altra. No obstant això, tothom té en ment l’exemple de països on branden el cap de dalt a baix per negar o rebutjar, i de dreta a esquerra per dir que sí… El llenguatge no verbal és específic de cada cultura, encara que algunes d’elles puguin compartir certs gestos.

Heus aquí alguns gestos utilitzats a França:

Els dits estirats vers l’intelocutor, premuts els uns contra els altres i movent el dit polze com una pinça que s’obre i es tanca, signifiquen “Calla!”. És un gest molt familiar i pot ser molt groller o fins i tot agressiu, si ho feu amb algú que no coneixeu gaire.

Estirant el dit índex vers l’ull i tirant una mica de la pell cap avall, dieu al vostre interlocutor que no el creieu. Podeu acompanyar el vostre moviment amb les paraules: “ Mon oeil ! ”. És també un gest familiar.

Posant el dit polze a prop de l’orella i el dit petit, prop de la boca (els altres dits es dobleguen), esteu dient: “Ens truquem!”.

Els dits enganxats i doblegats, que freguen la galta del costat exterior de la mà, bufant suaument, mostreu que alguna cosa o algú us avorreix. Podeu acompanyar els vostre moviment amb les paraules: “ Ça/il me rase ! “ o “ C’est rasant ! “.

El puny tancat davant del nas amb una lleugera rotació: “Ha begut massa, està ebri!

Hi ha molts altres gestos! En parlarem les pròximes setmanes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

La tradició del “Poisson d’avril” a França

El dia 1 d’abril, és costum a França preparar algunes bromes a costa dels amics i membres de la família; consisteixen a fer-los creure alguna notícia falsa i encara millor: impossible. Els mitjans de comunicació es dobleguen a la tradició i tothom intenta descobrir en els diaris, la ràdio o la televisió, la informació inventada del dia. L’1 d’abril és doncs el nostre 28 de desembre.

Quan la vostra víctima s’ha convençuda finalment de la falsa notícia que heu ideat especialment per a ella, és el moment de dir-li “Poisson d’Avril!” per mostrar-li així que ha estat massa ingènua per creure-us.

Una altra tradició és penjar el dibuix d’un peix a l’esquena d’una persona, per descomptat sense que ella s’adoni, i deixar que es passegi el màxim temps possible guarnida amb aquest apèndix a l’esquena.

Malauradament, de la mateixa manera que el Dimarts Gras ningú no va a treballar disfressat, no espereu celebrar l’1 d’abril a la vostra feina. Malgrat no estigui prohibit, i un departament, sota la batuta d’un col·lega graciós, decideixi celebrar aquest costum, és poc freqüent.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Temps de descans a la feina a França

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden i els treballadors marxen per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el nostre post), els francesos treballen, en principi, d’una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13h (i no cap a les 14h com els espanyols), s’arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l’hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

A França, un company de feina pot arrivar a ser un amic?

A França, per regla general, s’evita barrejar la vida professional i la vida privada: sovint són dos mons molt separats i coneixereu ben poc la vida privada d’un company de feina. Veure’s amb els seus col·laboradors fora de la feina no és una habitud: ni se sopa ni se surt plegats, i molt menys sortir junts de vacances! Com a màxim, els francesos poden prendre una copa tot sortint de la feina, però és poc freqüent: tan aviat s’ha acabat la feina, tothom té una sola idea al cap: anar cap a casa seva!

Igualment, la parella no coneix, en principi, els companys de feina de l’altre i, d’altra banda, això no l’interessa gens! Per altra part, és l’ocasió de desfer un malentès recorrent dels catalans: la paraula “collègue”, en francès, només designa la persona amb qui treballeu i no un amic. Això no impedeix evidentment el fet que un company de feina es converteixi en un amic (malgrat que això sigui bastant inusual), però l’un no suposa l’altre.

Si voleu fer amistat amb un company de feina francès, això demanarà temps. Invitant-lo massa aviat a sopar a casa vostra, correu el risc de posar-lo en una situació incòmode: no sabrà com refusar una invitació, que pel fet de ser un gest amable, ell ho veurà com un envaïment.

Potser trobareu distants els francesos amb qui treballeu però no us ho prengueu com res personal: és la seva manera de ser!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

L’encaixada de mans pel matí a França

Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

L'encaixada de mans a FrançaEn primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries.

Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Quan tutejar en francès?

A França, l’ús del tuteig i del tractament de vostè ha evolucionat molt durant els darrers 20 anys. Antigament, el tu estava reservat a la família i als amics íntims. L’expressió “être à tu et à toi avec quelqu’un” (“de tu a tu”) que significa ser íntim, mostra bé fins a quin punt l’ús del tu era la pròpia marca de familiaritat.

Tuteig en l'empresa francesaSi algunes professions o categories socials (els professors o els obrers, entre ells, per exemple) sempre han preferit el tuteig, la resta de la població utilitzava el vostè. Fer servir el tu indegudament us exposava de seguida a un mordaç “On n’a pas élevé les cochons ensemble!” volent dir que no tingui un tracte de massa confiança.

Actualment, es tuteja més fàcilment, inclòs al si de l’empresa. Entre companys de feina, el tuteig és indispensable i no doblegar-se vol dir que se us titllarà, com a mínim, de distant sinó de rar. Tanmateix, a França, l’ús del tu no s’assembla al dels catalanoparlants: en qualsevol situació de relació jeràrquica (responsable d’un servei/empleat, proveïdor/client, ancià/jove, etc.) el tractament de vostè continua fent-se servir. Això no vol dir que sigui impossible passar al tu però aquest passatge, com és el cas des de sempre, es ritualitza. La persona jeràrquicament superior (responsable, proveïdor, ancià, etc.) podrà proposar al seu interlocutor: “Ens podem tutejar, no?”. Després de l’acceptació (difícilment es pot fer una altra cosa!) les dues persones passaran definitivament al tuteig.

Serà interessant, d’aquí a uns quants anys, tornar a parlar de l’ús del tu i del vostè, car si el tractament de vostè no és encara en via d’extinció, el seu camp d’aplicació tendeix indiscutiblement a disminuir.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

El comerç internacional i la interculturalitat

No es destaca gaire la importància de l’intercultural a les classes de francès per empreses i, tanmateix, és capital. Es pot definir ràpidament l’intercultural per la sensibilització vers la cultura de l’altre. Cadascú actua en funció dels codis de la seva pròpia cultura i cadascú pensa inconscientment que aquesta manera de fer és no solament “normal” sinó que és “millor”.

Aquesta sensibilització és més important com més properes són o semblen ser les cultures. Això pot semblar paradoxal però s’explica fàcilment.

Si un català va a comerciar amb la Xina, automàticament estarà a l’aguait de forma permanent per tal de desxifrar i entendre la cultura xinesa: cadascú sap que aquestes són cultures radicalment diferents. Sense un aprenentatge específic, aquest desxiframent serà, sens dubte, difícil per a ell; si més no, sabrà que és necessari adaptar-se a la cultura de l’altre.

Però si el mateix català fa negocis amb un francès també pensarà, automàticament, com en el cas anterior: “Els nostres països són europeus i, a més a més, som veïns i parlem dues llengües romàniques: hauríem d’entendre’ns fàcilment.” Ara bé, els natius dels dos països actuen i pensen de forma diferent en nombrosos àmbits, el que provoca malentesos, quid pro quos, incomprensions i explica un bon nombre de fracassos comercials. Heus aquí perquè és important estar sensibilitzat per la cultura de l’altre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Enviar les vostres felicitacions per Any Nou

Ja està! Les festes s’han acabat i després d’haver-vos deixat anar en alguns excessos, us prepareu per a començar el nou any ple de bons propòsits. Fins ara, no existeixen realment grans diferències interculturals entre França, Espanya o Catalunya! Però a França, aquest començament d’any, també és un moment important en la vostra correspondència.

Felicitacions 2016 en francèsPrimers dies de gener a França: de moment, no heu enviat cap felicitació als vostres clients: és normal. A nombrosos països, a Espanya entre d’altres, la tramesa d’una felicitació per Nadal és habitual. A França, tradició atea o no, és per l’Any Nou que es comença a escriure-la. La vostra felicitació no s’ha d’enviar mai abans de l’inici de l’any però haurà d’arribar al seu destinatari abans de finals de gener (l’ideal seria rebre-la durant les dues primeres setmanes del mes).

Felicitar les festes ha conservat en el món empresarial moltes de les seves tradicions; encara se sol fer per escrit i per correo postal més que per mail. Les felicitacions tenen ja impreses una fórmula que depèn, evidentment, del destinatari: «(Recevez) (nos) meilleurs voeux pour (l’année) 2016» és, tanmateix, suficientment general per a utilitzar-la en totes les situacions. En alguns casos, tindreu el detall d’afegir a mà algunes paraules per tal de personalitzar la vostra missiva.

I ja que avui és 5 de gener, és el moment de desitjar-vos a tots un excel·lent any 2016!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,