El discurs indirecte en francès (1)

És freqüent repetir les paraules d’algú, és el que en gramàtica es diu el discurs indirecte. Aquest generalment planteja un problema per al parlant: ha de modificar la sintaxi de l’oració original.

Una primera transformació es refereix al tipus d’oració. Per introduir una oració declarativa, fem servir « que ».

Je vous remettrai le dossier demain matin.

Je lui ai dit que je lui remettrais le dossier demain matin.

Per introduir unapregunta tancada, fem servir « si ».

Vous pouvez m’envoyer le devis avant mardi ?

Je lui demande s’il peut m’envoyer le devis avant mardi.

Per introduir una pregunta oberta, reprenem la paraula interrogativa.

Où achetez-vous ces produits ?

Je lui ai demandé elle achetait ces produits.

Per introduir unapregunta amb « quoi », « que » o « qu’est-ce que » fem servir « ce que ».

Tu fais quoi ?

Il lui demande ce qu’elle fait.

Que voulez-vous dire ? Qu’est-ce que vous voulez dire ?

Je vous demande ce que vous voulez dire.

Finalment, per introduir una oració a l’imperatiu, utilitzem la preposició « de ».

Asseyez-vous !

Il m’a demandé de m’asseoir.

Per a aquesta primera transformació, caldrà afegir la dels marcadors temporals (per exemple, ce jour-là per aujourd’hui, la veille per hier o le lendemain per demain) i els pronoms subjecte així com els adjectius possessius i demostratius.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Represa dels cursos de francès a VOILÀ

És la novena represa dels cursos de VOILÀ en aquest inici de setembre de 2018: estem ansiosos per celebrar el nostre desè aniversari el proper any! Estem feliços de retrobar a tots els nostres clients: Quimidroga, Delta Dore, Bundó Display, Gecom, Leroy Merlin, Synergie, Flamagas, Sixense i Sagardoy Abogados. Les classes al Servei d’Ocupació de Catalunya i al Departament de Cultura de la Generalitat es reprendran més endavant aquest any.

La nota de l’enquesta de satisfacció completada pels estudiants de l’any passat ha estat més aviat encoratjadora: 4,42 sobre 5! Menció especial per als nostres professors, amb una nota mitjana de 4,77 sobre 5!

Avui reprenem la publicació del nostre blog i de totes les xarxes socials: Twitter, Facebook i Instagram. Registreu-vos en aquests diferents comptes si encara no ho heu fet: aprendreu alguna cosa cada dia!

Entre els nostres objectius, aquest any, ens agradaria generalitzar l’ús de la plataforma Edmodo en els nostres cursos; permetrà als estudiants tenir accés als documents sonors i als vídeos que els professors utilitzen a classe: podran doncs tornar a escoltar o tornar a veure’ls lliurement fora de la classe. El professor també podrà deixar material complementari per als més motivats perquè puguin treballar i millorar el seu francès després del curs.

Us desitgem a tots un excel·lent any, en francès, és clar!!

Etiquetes: ,

Els falsos anglicismes del francès

Algunes paraules utilitzades en francès semblen provenir de l’anglès, quan no és així!

Preneu l’exemple de pipole (amb tots els seus derivats, pipolisation, pipoliser, etc), que en francès significa «vedette» (que va donar el terme «presse pipole» per referir-se a la premsa que s’interessa per la vida privada de les celebritats). L’origen de Pipole es troba a people, però hi ha un contrasentit perquè people significa «la gent».

Però algunes paraules franceses amb consonàncies en anglès no existeixen ni tan sols en la llengua de Shakespeare! Així, recordman, babyfoot tennisman, no tenen cap significat en anglès. Simplement, són paraules inventades «per semblar anglès». Efectivament, els pseudo anglicismes de vegades estan plens d’esnobisme!

Però si tennisman no existeix en anglès, la paraula tennis, que creiem que és anglesa, no ho és! Tennis ve del francès antic: era l’exclamació que cridava l’adversari en el moment de llançar la pilota al «jeu de paume»; (és a dir: Tenez !, Tingui!). Efectivament, no cal oblidar que el francès ha estat durant molt de temps la llengua de l’aristocràcia anglesa (la millor prova és que l’adagi de la monarquia anglesa és en francès: «Dieu et mon droit»). Una part important del lèxic anglès ve, per tant, del francès.

En resum, com en el tennis es passa la pilota, els francesos van llançar «tennis» als anglesos, que l’hi han rellançat alguns segles més tard!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Molière en l’origen de moltes expressions del francès quotidià (2)

Fa uns mesos, vam veure algunes expressions franceses preses directament d’obres de Molière. N’hi ha d’altres!

Martine, acomiadada per la seva senyora Philamine amb l’argument que comet errors gramaticals, pensa que això és solament un pretext: « Qui veut noyer són chien l’accuse de la rage », és a dir, qui vol ofegar el seu gos, diu que està rabiós (Les femmes savantes). Certament, l’expressió proverbial existia abans de Molière sota una altra forma (« Qui bon chien veut tuer, la raige li met seure »), però és la de Molière que s’usa comunament avui quan es vol suggerir que s’empra una excusa per desfer-se d’algú.

En el Bourgeois gentilhomme, el Sr. Jourdain s’alegra en descobrir que, estant tot llenguatge classificat en prosa o en vers, sempre ha fet prosa sense saber-ho. « Faire de la prose sans le savoir » és, per tant, avui una manera d’explicar amb humor que s’ha tingut èxit en una activitat però per casualitat i sense haver-ho volgut.

Finalment, « le petit chat est mort »  revela una excessiva ingenuïtat i ignorància sobre el món que l’envolta. Aquesta és la resposta d’Agnès a Arnolphe a L’école des femmes. Aquest últim es va endur aquesta noia pobra i va fer que es criés en un convent per aïllar-la millor i casar-se amb ella. Un dia, mentre ell la visita i li pregunta què ha succeït recentment, Agnès li respon innocentment: « Le petit chat est mort » (El gatet és mort).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Com pronunciar la h en francès?

Però, per a què serveix la h en francès? Si mai no es pronuncia! La situació es complica quan se sap que en francès existeixen dos tipus de h: la aspirada i la h muda. De vegades els francesos semblen una mica recargolats: per a què inventar dues variants d’un so que no existeix? És que, si la h no es pronuncia, hi ha, no obstant això, conseqüències en l’elisió i l’enllaç: una h aspirada ho prohibeix mentre que una h muda ho autoritza:

Le hameau et Les hameaux (sense enllaç).

L’heure et Les heures (amb enllaç).

Com saber si la h es aspirada o muda? En general, si la paraula és importada i té un so h articulat en la seva llengua d’origen (principalment llengües germàniques, l’anglès i llengües orientals), la h es manté en l’ortografia francesa i serà aspirada (però ja no serà articulada, com acabem de veure). Però moltes paraules d’origen estranger acaben, amb l’ús, per perdre la seva h aspirada. És el cas, per exemple, de handicap, que ve de l’expressió anglesa caps, hand in capque significa “mà dins del barret”. Actualment, molts francòfons pronuncien:

L’handicapé et Les handicapés (amb enllaç).

Per tant, no hi ha cap truc infal·lible per esbrinar si la h inicial és muda o aspirada. La millor solució, en francès llengua estrangera, és memoritzar cada paraula!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Introduir la conseqüència amb « AUSSI »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

J’aime la musique reggae, et toi ?

Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

Però:

Aussi, j’ai été au supermarché.

Un error dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També es tradueix per aussi i pot estar col·locat en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estigui situat a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

La locució adverbial « du coup »

Segur que coneixeu nombrosos connectors lògics de conseqüència: doncs, llavors, per consegüent, així... Però existeix una locució adverbial que pocs estudiants de francès llengua estrangera coneixen: és du coup.

Aquesta expressió és molt utilitzada, cada vegada més utilitzada i, fins i tot, segons l’opinió d’alguns, massa utilitzada: això esdevé un tic o una mania sembrar les frases amb du coup. Heu de parar atenció i  reservar el seu ús per a les situacions informals i essencialment a l’oral: l’expressió és familiar.

És quasi un sinònim de per consegüent – el qual, no és utilitzat a l’oral. Es diu de vegades que du coup s’utilitza quan la conseqüència és inesperada. No és del tot exacte. Utilitzant aquesta expressió, simplement feu semblant de creure que la conseqüència de la primera proposició és única i, al cap i a la fi, lògica.

A :

Il y avait une promotion sur les portables du coup j’en ai acheté un.

no hi ha relació de causa efecte entre l’afirmació i l’acció: no és perquè hi hagi una promoció que, automàticament, es compri un portàtil. I, tanmateix, és el que dieu, el que us permet legitimar la vostra acció (aquí la vostra compra): heu tingut raó, era normal comprar-ne un ja que hi havia una promoció.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Posició de l’adverbi en francès

Ja havíem vist que la llengua francesa no és tan flexible com el castellà o el català pel que fa a la posició dels seus adjectius. Tampoc ho és per la posició dels seus adverbis. Però, en cert sentit, es podria dir que respecta estrictament l’etimologia de la paraula: ad/verb, és a dir, que acompanya el verb, que se li afegeix. Per això, la seva posició natural és després del verb.

Els adverbis de quantitat (beaucoup, trop, peu, etc.), de temps (Parfois, jamais, toujours, etc.) i de manera (mal, bien, etc.) s’han de col·locar immediatament després del verb.

Je bois beaucoup quand je fais du sport.

Cette campagne est remarquablement bien réussie.

Atenció: per als temps verbals compostos, heu de col·locar l’adverbi després de l’auxiliar (és aquest el flexionat).

Il est toujours arrivé en retard à ses rendez-vous.

De tota manera, no us serà possible anteposar-los al verb, llevat que sigui un recurs estilístic com en el vers de Charles Baudelaire:

Homme libre, toujours tu chériras la mer !

No obstant això, els adverbis que completen una oració sencera, es col·locaran al principi o al final de l’oració.

Demain, nous irons à la plage.

Nous irons à la plage demain.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Les gran línies de la reforma del Codi del Treball a França (2)

Una de les mesures més importants de la reforma del Codi del Treball, que ha entrat en vigor recentment, és la que proveeix la ruptura negociada col·lectiva (és a dir, «la ruptura per acord mutu en el context dels acords col·lectius»). Aquest sistema permet proposar sortides voluntàries als treballadors sense que el motiu sigui econòmic: pot ser considerat per qualsevol empresa, independentment de la seva plantilla, sense dificultats econòmiques ni amenaces per a la competitivitat.

El seu objectiu és aconseguir la supressió de llocs de treball sense passar pels acomiadaments. Ni acomiadament ni dimissió, per tant, constitueix una forma de ruptura del contracte de treball similar a la ruptura convencional d’un CDI, contracte indefinit individual (no poden ser imposades, sobre tot, ni per l’empresari ni pels treballadors).

El Comitè Econòmic i Social ha de ser informat del projecte proposat d’acord amb les modalitats previstes en l’acord col·lectiu. En particular, ha d’especificar el nombre de sortides, els procediments per calcular les indemnitzacions per sortides, així com les condicions d’accés al pla de sortida voluntària. Les indemnitzacions per ruptura no podran ser inferiors a les indemnitzacions legals previstes en cas d’acomiadament per raons econòmiques.

Tot seguit, l’empresari ha de remetre l’acord col·lectiu majoritari a l’autoritat administrativa (director regional d’empreses, de la competència, de consum, de treball i ocupació) per a la seva validació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Reforma del Codi del Treball a França (1)

Des de l’1 de gener del 2018, la reforma del Codi del Treball ha entrat en vigor. Aquestes són les principals línies d’aquesta reforma.

En cas d’acomiadament, l’empleat té quinze dies per demanar-li al seu cap que especifiqui les raons, si això no s’ha fet abans. El mateix termini es concedeix a l’empresari per respondre’l. Després d’un acomiadament econòmic, l’empresari ha d’atorgar a l’empleat acomiadat quinze dies per presentar la seva candidatura als llocs oberts a la reclassificació. Finalment, el Codi del Treball estableix sis models de cartes estàndard per garantir els acomiadaments per part de l’empresari; ell pot aprofitar-ho si ho desitja.

Un dels principals objectius de la reforma és facilitar la negociació en l’empresa. En alguns casos, l’acord d’empresa tindrà prioritat des d’aquest moment sobre l’acord sectorial. Es distingeixen tres blocs:

– Bloc 1: 13 temes per als que l’acord sectorial estableix una base mínima. L’acord d’empresa també ha de ser més favorable per modificar-lo.

– Bloc 2: 4 temes sobre els quals la sucursal pot incloure una clàusula que prohibeixi les derogacions per acords d’empresa.

– Bloc 3 : per a tots els altres assumptes, l’acord d’empresa podrà derogar l’acord sectorial.

El Comitè Econòmic i Social (CES) substitueix al comitè d’empresa, els representants dels treballadors i al comitè de salut, seguretat i condicions de treball; ha de ser consultat sobre les orientacions estratègiques, la situació econòmica i financera, la política social de l’empresa, així com sobre les condicions de treball i l’ocupació.

Les empreses la plantilla de les quals oscil·la entre 11 i 49 empleats, tenen l’oportunitat de negociar directament amb els membres electes del CES. Per a es PIMES amb més de 50 empleats, les empreses poden sol·licitar al CES per arribar a un acord. D’altra banda, en les TPE, empreses molt petites (menys d’11 empleats), l’empresari podrà negociar i consultar directament als empleats, i la creació del CES no serà necessària.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,