Voilangue

Introduir la conseqüència amb « AUSSI »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

J’aime la musique reggae, et toi ?

Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

Però:

Aussi, j’ai été au supermarché.

Un error dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També es tradueix per aussi i pot estar col·locat en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estigui situat a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

L’accent circumflex en francès

Encara que l’accent circumflex va aparèixer en el Renaixement, s’ha utilitzat sistemàticament en l’idioma francès des del segle XVIII. Fins a aquell moment, es continuava escrivint algunes s col·locades davant d’una altra consonant i això fins i tot si ja no es pronunciaven en francès. Quan es va editar el diccionari de l’Acadèmia Francesa l’any 1740, es va decidir que aquestes s serien eliminades de la grafia. Però els francesos, potser excessivament nostàlgics, van decidir notar aquesta desaparició amb un accent circumflex sobre la vocal precedent.

 

 

És així que teste s’ha convertit en tête, hospital, hôpital, bastir, bâtir, etc. Saber l’origen d’aquest accent és, per tant, molt útil per a tots els parlants de llengües romàniques que han conservat la s perquè encara es pronuncia. Si una paraula amb un accent circumflex és difícil d’entendre, n’hi haurà prou amb afegir una s darrere de la vocal per trobar, en principi, la paraula d’una llengua llatina. Així, Pâques dóna naturalment Pasques, és a dir Pasqua en català. Però compte! no totes les s davant de consonants han desaparegut perquè algunes continuen pronunciant-se… Per tant, s’escriu fête, però festin i festoyer.

Finalment, també s’utilitza l’accent circumflex com un signe diacrític, és a dir, per distingir els homòfons: sûr i sur, i du, mûr i mur, etc.

Per concloure, cal notar que des de la reforma de la simplificació de l’ortografia oficial del francès de 1990, el circumflex ha desaparegut de la i i de la u (excepte si la seva desaparició pot donar lloc a ambigüitat, com en / du, per exemple).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , , ,

Lloc de l’adjectiu en francès

Segurament has après durant les teves classes de francès que el lloc natural de l’adjectiu (com de l’adverbi) està darrere del substantiu.

C’est une proposition intéressante.

Découpez la forme rectangulaire.

Hi ha, però, adjectius que han de col·locar-se davant del nom; són sempre paraules curtes, d’una o dues síl·labes. Grand, gros, petit, beau, joli, brave, autre, nouveau, bon, vieux, jeune, même, mauvais… es col·locaran per exemple, a la banda esquerra del substantiu.

Une grande maison et non une maison grande

Un bon livre et non un livre bon

Però les coses es compliquen encara més perquè alguns adjectius poden col·locar-se a l’esquerra o a la dreta del nom. Evidentment, no ets lliure de triar: en el primer cas, la caracterització és de naturalesa subjectiva, és un judici de valor; en el segon cas, l’adjectiu és purament descriptiu.

Mon ancienne voiture était une Peugeot.

vol dir que el meu cotxe anterior era un Peugeot.

Ce n’était pas une voiture ancienne.

vol dir que no era molt vell.

Víctor Hugo juga amb aquest doble significat quan escriu

Charlemagne était un de ces très rares grands hommes qui sont aussi des hommes grands.

Vol dir que, segons ell, Carlemany no només era un personatge il·lustre, sinó també un home alt.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Bones festes per a tothom!

Etiquetes: , , ,

El connector lògic « d’autant… que »

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció « d’autant… que ». La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

  • d’autant plus/moins + adjectiu + que
  • d’autant plus/moins de + nom + que
  • d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors. En aquest últim exemple, la paraula « plus » és opcional i generalment no s’ha d’expressar aquí.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Les preposicions després dels verbs en francès

Avui , aquí tens un consell que pot no ser gran cosa, però que us serà molt útil! Els estudiants de curs de Francès Llengua Estrangera, de vegades es compliquen innecessàriament la vida. Molts d’ells podrien evitar el doble esforç de memorització i recordar directament els verbs amb la o les preposicions que els segueixen. Seria, en definitiva, una mica com els phrasal verbs en anglès.

Si no s’ha fet això, poden aparèixer molts dubtes en el moment, especialment, d’utilitzar els pronoms personals complements i els pronoms relatius.

Com saber si hem de dir:

*Je l’ai besoin* *j’y ai besoin* o j’en ai besoin

o també *la chose que j’ai besoin* o la chose dont j’ai besoin

si no se sap que la frase verbal és : avoir besoin DE ?

En aquest cas concret, la majoria dels estudiants memoritzarà en general una primera vegada la locució “ avoir besoin “, i després, en adonar-se que no és suficient a l’hora d’utilitzar certs pronoms, acabarà per memoritzar la locució “ avoir besoin de “ .

D’aquí la necessitat d’elaborar una llista personal dels principals verbs francesos amb les seves preposicions:

Donner quelque chose À quelqu’un

Obliger quelqu’un À faire quelque chose

Avoir envie DE

Parler DE quelque chose À quelqu’un

Etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Abreviatures i sigles en francès

Als francesos els agrada utilitzar abreviatures i sigles, només per anar més ràpid quan parlen. Les paraules més llargues de tres síl·labes, tan sovint com sigui possible, són escurçades sense pietat.

Parlem de les sigles. La tècnica consisteix a formar una paraula a partir de les lletres inicials. Cada lletra és pronunciada, una darrere l’altra, sobre la mateixa base que la fonètica de l’alfabet. Quan les escrivim, en principi, hem de posar un punt després de cada lletra, però cada vegada es fa menys, com si, de fet, la sigla es convertís en una paraula en si mateixa.

abreviatures en francèsEn el camp del lèxic, en relació amb el francès comercial trobareu doncs: PDG (Président Directeur Général), un travail en CDI (Contrat à Durée Indéterminée) o CDD (Contrat à Durée Déterminée), le SMIC (Salaire Minimum Interprofessionnel de Croissance), DRH (Directeur des Ressources Humaines), etc.

Però aquesta bogeria de les sigles, fins i tot s’ha estès als noms propis: la ministra de Relacions Exteriors de Sarkozy, que ha hagut de dimitir el passat febrer, es diu Michèle Alliot-Marie: massa llarg! tothom l’anomena doncs MAM. El mateix passa amb l’ex president de la República, VGE, Valéry Giscard d’Estaing, o d’ara endavant el mundialment famós, Dominique Strauss Kahn, DSK!

L’abreviatura es fa de vegades per l’escurçament del principi o del final de la paraula. En la majoria dels casos, s’eliminen les últimes síl·labes de la paraula (apòcope): compta per comptabilité, bac per baccalauréat, bon app per bon appétit, la pub per la publicité, à plus per à plus tard, aprem per après-midi, etc. De vegades s’eliminen les primeres síl.labes (afèresi) en el llenguatge parlat i relaxat: bonsoir es converteix en ‘soir, américain en ricain, etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Enviar les vostres felicitacions per Any Nou

Ja està! Les festes s’han acabat i després d’haver-vos deixat anar en alguns excessos, us prepareu per a començar el nou any ple de bons propòsits. Fins ara, no existeixen realment grans diferències interculturals entre França, Espanya o Catalunya! Però a França, aquest començament d’any, també és un moment important en la vostra correspondència.

Felicitacions 2016 en francèsPrimers dies de gener a França: de moment, no heu enviat cap felicitació als vostres clients: és normal. A nombrosos països, a Espanya entre d’altres, la tramesa d’una felicitació per Nadal és habitual. A França, tradició atea o no, és per l’Any Nou que es comença a escriure-la. La vostra felicitació no s’ha d’enviar mai abans de l’inici de l’any però haurà d’arribar al seu destinatari abans de finals de gener (l’ideal seria rebre-la durant les dues primeres setmanes del mes).

Felicitar les festes ha conservat en el món empresarial moltes de les seves tradicions; encara se sol fer per escrit i per correo postal més que per mail. Les felicitacions tenen ja impreses una fórmula que depèn, evidentment, del destinatari: «(Recevez) (nos) meilleurs voeux pour (l’année) 2016» és, tanmateix, suficientment general per a utilitzar-la en totes les situacions. En alguns casos, tindreu el detall d’afegir a mà algunes paraules per tal de personalitzar la vostra missiva.

I ja que avui és 5 de gener, és el moment de desitjar-vos a tots un excel·lent any 2016!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (3)

Com ja hem vist en articles anteriors, els catalanoparlants sovint repeteixen els mateixos errors lèxics que, tanmateix, són fàcils d’evitar.

1. La confusió entre «d’ailleurs» i «par ailleurs»

«Par ailleurs» i «d’ailleurs» són connectors lògics. «En outre» o «d’autre part» són sinònims de «par ailleurs». Aquesta locució introdueix informació addicional a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

«D’ailleurs» reforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

2. La confusió entre «magazine» i «magasin». El primer és un sinònim de revista i es pronuncia [magazin]; el segon es referia originàriament a un magatzem i actualment significa botiga: es pronuncia [magazɛ̃], per tant, hem de fixar-nos bé en nasalitzar l’última vocal.

3. La confusió entre «champagne» i «campagne». La Champagne és una regió (on, per cert, es produeix un vi de denominació controlada: el vi de xampany). La campagne es refereix a una zona rural, per oposició a les zones urbanes; és ben cert que que les terres cultivades a la campagne (campanya) s’anomenen champs (camps)!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Breu curs sobre els connectors lògics de classificació en francès

Els connectors lògics de classificació (o d’enumeració) són molt útils per organitzar i presentar els vostres pensaments i els francesos l’utilitzen sovint; no és molt complicat utilitzar-los però els estudiants de Francès Llengua Estrangera, principalment els catalanoparlants, repeteixen els mateixos errors que, no obstant això, es poden evitar fàcilment.

Per als connectors del «primer nivell», es podria dir, d’entre les expressions de la següent llista:

d’abord, tout d’abord, de prime abord, en premier lieu, premièrement.

Observeu tanmateix que el connector premier no existeix.

No podeu dir: Premier, nous sommes partis.

Però: D’abord / premièrement, etc., nous sommes partis.

Per als connectors de «segon nivell o més», i segons hagueu de finalitzar la vostra enumeració o no, podeu utilitzar una de les següents expressions:

en deuxième lieu, en second lieu, deuxièmement

après, ensuite, de plus, quant à, puis

en dernier lieu, pour conclure, enfin

Noteu aquí que no es pot confondre depuis i après.

La diferència (teòrica, ja que ni els mateixos francesos la respecten) entre en deuxième lieu i en second lieu és que al primer li segueix un en troisième lieu mentre que en second lieu finalitza la llista.

En fi, tingueu en compte que si l’expressió secondement existeix, és literària i no s’utilitza pràcticament mai.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Principals errors sintàctics dels catalanoparlants en francès

De la mateixa manera que una mateixa comunitat lingüística tendirà a repetir els mateixos errors en el lèxic, els catalanoparlants, en general, reprodueixen els mateixos errors en la sintaxi. Aquestes dificultats es deuen a les interferències entre la llengua d’aprenentatge, aquí el francès, i la o les llengües maternes; quan les llengües són similars, com és el cas entre el francès i el català, és gran la temptació de reproduir estructures que, no obstant això, ¡poden ser incorrectes en la llengua d’aprenentatge!

A diferència del català, els percentatges en francès no estan precedits per un article (excepte en casos rars):

Un 52% des votants se sont abstenus.

Excepte en les expressions heretades de l’Edat Mitjana, els substantius sempre estan precedits en francès per un article: els catalanoparlants obliden regularment l’article partitiu:

J’ai chance.

J’ai de la chance.

La negació s’expressa en francès gràcies a la locució separada ne… pas. A l’oral, però, només «pas» està expressada, ara bé, és precisament aquesta la que els estudiants tenen tendència a suprimir!

Je ne pars en vacances.

Je pars pas en vacances.

Recordeu que sempre en la negació amb: «jamais», «personne», «aucun», «rien», heu de suprimir el «pas» :

Il (ne) boit pas jamais d’alcool.

Il ne boit jamais d’alcool.

Finalment, en l’estructura Il/elle/c’est + adjectif + DE + verbe infinitif, la preposició de s’oblida sistemàticament:

C’est important partir à l’heure.

C’est important de partir à l’heure.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,