Voilà!

Cursos de francès per a empreses

Dret laboral

El cotxe de companyia: un exemple de salari en espècie a França

No és estrany que una empresa subministri a un assalariat un cotxe de companyia; aquest és considerat, en dret fiscal, com un salari en espècie. Es tracta, en efecte, d’una remuneració (lliurament d’un bé, d’un servei, o una remuneració en metàl·lic) destinada a cobrir una despesa personal, privada o professional, de l’assalariat. Aquest lliurament és, o gratuït, o bé mitjançant una participació de l’assalariat inferior al seu valor real: a França, s’assimila doncs a un complement de remuneració. Per aquest motiu, aquesta remuneració està sotmesa a cotitzacions socials i a l’impost sobre la renda.

S’acumulen totes les despeses de l’any (despeses de l’assegurança, manteniment, despeses de carburant, interessos del préstec, si n’hi ha, o un lísing, taxa sobre els cotxes d’empresa, despeses de tinença de vehicle durant el primer any) després calculem el salari en espècie aplicant sobre això un coeficient de quilometratge (el que suposa fer constantment una llista): quilometratge privat/quilometratge total. Només els quilometratges privats seran salaris en espècie.

El pagament dels àpats i el lloguer de l’habitatge, així com el subministrament d’eines o instruments de comunicació (telèfon mòbil, ordinador, accés a internet, etc.) també són considerats com a salari en espècie.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Llogar un estudiant, una solució que crea polèmica

A França, un nou lloc web proposa una nova fórmula que és, si més no, original: llogar un estudiant! Per aquest últim, és l’ocasió que es valorin les seves competències per a una feina concreta i d’una durada limitada, cobrant un salari més alt que aquell que estigui en  formació (del qual hem mostrat els abusos en un post precedent). Per a l’empresa,  és la possibilitat d’obtenir un servei pràctic i econòmic, evitant així recórrer a una agència especialitzada o a proveïdors “instal·lats” i forçament més cars.

Com funciona això? És bastant simple : a la plataforma del lloc web, l’empresa proposa una feina  i, a continuació, escolleix el candidat amb el perfil més adequat (formació, experiència, avaluacions de les feines precedents, etc.).

L’estudiant, que en el moment de la creació del seu perfil sobre la pàgina web ha de tenir l’estat d’autònom, proposa ell mateix les tarifes per les seves prestacions;  l’empresa, per la seva part,  pot escollir de pagar a l’hora o preu fix. Cada feina és objecte d’un contracte de prestació, sense cap lligam de subordinació entre l’estudiant i l’empresa;  el lloc web serveix d’intermediari.

No obstant això, aquesta solució no té l’aprovació de tots. Per alguns, “llogar un estudiant” demostra que per a molts  la precarietat és ja una situació normal i contribueix més encara a abaixar les remuneracions.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La vaga a França: 2. Exercici i dret

Des de 1946, el dret de vaga a França és el dret reconegut i garantit per la Constitució a tot assalariat a cessar la feina per manifestar un desacord o reivindicar millores d’ordre professional.

Per ser legal i perquè l’empleat vaguista estigui protegit, una vaga ha de complir algunes condicions:

- el moviment de vaga ha de ser col· lectiu: a partir de dues persones en una empresa quan aquesta és l’única afectada, o a partir d’una persona en el marc d’un moviment que supera l’única empresa

- l’assalariat en vaga ha de cessar completament el treball

- s’han de plantejar reivindicacions d’índole professional, per exemple: la millora de les condicions de treball o el salari.

D’altra banda, en la funció pública, un preavís de vaga s’ha d’enviar amb 5 dies d’antelació a les autoritats jeràrquiques (sense comptar festes ni el cap de setmana). El mateix succeeix amb els serveis públics, tant si estan garantits per empreses públiques com privades (els transports urbans, per exemple). No es requereix cap preavís per a les altres empreses del sector privat.

Quant a la quantitat anual de dies de vaga, es pensa generalment que França es porta la palma europea: si se situa, en efecte, en segona posició, no és però la primera, el país on es fa més vaga és el menys pensat: Dinamarca! Espanya és, malgrat tot, el cinquè!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La vaga a França: 1. Etimologia

Dos posts seran prou per parlar del que alguns han descrit de vegades com un esport nacional francès: l’exercici del dret de vaga. Anem a veure ara l’etimologia de la paraula, que, fins i tot, molts francesos ignoren.

L’actual plaça de l’Hotel de Ville a París, ha estat durant molt de temps coneguda com la place de Grève o la Grève. Aquesta plaça va ser anomenada així per la seva ubicació, situada a la vora del Sena: una “grève” significa, encara avui, un banc de sorra i grava. Els treballadors sense feina es reunien allà, que és on els contractistes anaven a contractar-los. “Faire grève”, “être en grève”, significava ser a la place de Grève a l’espera de feina, seguint el costum de molts gremis parisencs, o més generalment “a la recerca de treball“.

Quan els treballadors, descontents amb el seu salari, es negaven a treballar en aquestes condicions, “ils se mettaient en grève”, és a dir, tornaven a la place de Grève, fins que algú venia amb millors propostes. “Faire grève” i “se mettre en grève”, han acabat per tenir el sentit de deixar de treballar per a obtenir un augment salarial.

La paraula “grève” ha estat finalment triada per referir-se a la interrupció voluntària, col·lectiva i concertada de la feina pels treballadors per tal d’exercir pressió sobre l’empresari o els poders públics (el que s’ha convertit lícit després de l’abolició del delicte de coalició el 1864).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,