El connector lògic « d’autant… que »

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció « d’autant… que ». La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

  • d’autant plus/moins + adjectiu + que
  • d’autant plus/moins de + nom + que
  • d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors. En aquest últim exemple, la paraula « plus » és opcional i generalment no s’ha d’expressar aquí.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Breu curs sobre els connectors lògics de classificació en francès

Els connectors lògics de classificació (o d’enumeració) són molt útils per organitzar i presentar els vostres pensaments i els francesos l’utilitzen sovint; no és molt complicat utilitzar-los però els estudiants de Francès Llengua Estrangera, principalment els catalanoparlants, repeteixen els mateixos errors que, no obstant això, es poden evitar fàcilment.

Per als connectors del «primer nivell», es podria dir, d’entre les expressions de la següent llista:

d’abord, tout d’abord, de prime abord, en premier lieu, premièrement.

Observeu tanmateix que el connector premier no existeix.

No podeu dir: Premier, nous sommes partis.

Però: D’abord / premièrement, etc., nous sommes partis.

Per als connectors de «segon nivell o més», i segons hagueu de finalitzar la vostra enumeració o no, podeu utilitzar una de les següents expressions:

en deuxième lieu, en second lieu, deuxièmement

après, ensuite, de plus, quant à, puis

en dernier lieu, pour conclure, enfin

Noteu aquí que no es pot confondre depuis i après.

La diferència (teòrica, ja que ni els mateixos francesos la respecten) entre en deuxième lieu i en second lieu és que al primer li segueix un en troisième lieu mentre que en second lieu finalitza la llista.

En fi, tingueu en compte que si l’expressió secondement existeix, és literària i no s’utilitza pràcticament mai.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

“Si bien que“ i “bien que“, “quoique“ i “quoi… que“

Els estudiants dels cursos de Francès Llengua Estrangera confonen de vegades dues expressions bastant similars i no obstant això completament diferents: “si bien que“ i “bien que“.

La conjunció “si bien que“ va seguida de l’indicatiu; presenta la conseqüència de manera neutra.

Ma voiture était en panne si bien que j’ai pris le train.

“Bien que“, que ja havíem abordat en un bitllet precedent, introdueix una concessió; és sinònima de “quoique“; ambdues conjuncions van seguides, per cert, del subjuntiu.

Bien que/Quoique le mariage soit en recul, la majorité des jeunes en rêvent encore.

“Quoique“ al seu torn, sovint és confós amb “quoi que“ . “Quoi que“ és una frase pronominal que significa “quelle que soit la chose qui, quelle que soit la chose que“. La frase s’escriu sempre en dues paraules. Una bona part del problema és que ambdues expressions van seguides del subjuntiu.

Quoi que je fasse il me reste encore trop de fautes dans mes exercices.

Per esbrinar si heu d’escriure “quoique“ o “quoi que“, només necessiteu veure si podeu reemplaçar l’expressió per “bien que“; si és el cas, llavors s’escriu en una sola paraula!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

L’expressió de la condició i el supòsit en francès

Supòsit en francès

Els estudiants de francès llengua estrangera coneixen, en general, l’ús de “si” en el qual cal distingir tres casos:

1. Si + present/pretèrit indefinit + present, futur o imperatiu

Si tu as le temps, tu peux venir.

Si tu as le temps, tu viendras nous voir ?

Si tu as le temps, viens nous voir.

Si tu as fini, tu peux sortir.

2. Si + imperfecte + condicional simple

S’il faisait beau demain, on pourrait aller pique-niquer.

3. Si + plusquamperfet + condicional compost

Si tu étais venu, tu aurais pu rencontrer Mario. (mais tu n’es pas venu et c’est maintenant trop tard)

Però existeixen altres formes d’expressar la condició i el supòsit que, sovint, els estudiants obliden:

–       Au cas où + condicional (simple o compost)

La principal dificultat, aquí, pels catalanoparlants és usar el condicional i no el subjuntiu, com solen fer-ho (influència de la seva llengua materna):

Au cas où tu aurais perdu mon adresse, je te redonne mes coordonnées.

–       A condition que, pourvu que + subjuntiu

Je veux bien te prêter ma voiture à condition que tu sois prudent.

La conjunció à condition que es transforma en à condition de si el subjecte dels verbs de les dues oracions és el mateix:

Pierre fera ce travail à condition d’avoir le temps. (el subjecte de “ faire ce travail “ y de “ avoir le temps “, és Pierre).

–       El gerundi

També s’utilitza sovint el gerundi:

En cherchant bien, tu la retrouveras, cette bague !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Expressar la causa en francès: à cause de, grâce à, en raison de

En francès, hi ha tradicionalment tres connectors que introdueixen la causa; funcionen de la mateixa manera però són semànticament diferents: à cause de, grâce à i en raison de. À cause de introdueix una causa considerada com negativa per l’emissor:

Les vols à destination de Paris sont annulés à cause de la neige.

Grâce à, per contra, presenta una causa considerada positiva:

Si j’ai réussi à obtenir ce travail, je peux dire que c’est grâce à toi.

En raison de no permet a l’emissor posicionar-se, així doncs presenta la causa de manera neutra, per tant, el presentador del telenotícies dirà:

Aujourd’hui, la circulation des trains de banlieue a été perturbée en raison de la grève des cheminots.

Dir “à cause de” significaria que pren partit i que jutja aquesta vaga d’innecessària, sense fonament, etc.

Aquestes tres expressions van seguides d’un substantiu: *à cause de que*, *grâce à de que* i *en raison de que* no són correctes i, per tant, no es poden utilitzar. Si no coneixeu el substantiu que correspon al verb, sempre es pot utilitzar l’expressió “le fait que“:

Il n’a pas pu la voir à cause de qu’elle est partie.

Il n’a pas pu la voir à cause du fait qu‘elle est partie.

Atenció a la locució dû à: molts catalanoparlants la utilitzen malament.

No podeu col·locar-la a l’inici de la frase (traducció literal de degut a). Dû à segueix al verb être:

Le retard des vols est dû à la neige

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Expressió de l’oposició: Bien que, Quoique i Malgré

Ja hem tractat en aquest blog l’expressió de l’oposició en francès (veure el nostre post sobre mais i quand même així com el de pourtant). Hi ha d’altres connectors lògics que introdueixen l’oposició.

Bien que i quoique són sinònims (potser quoique s’utilitza menys en l’oral que bien que, però això depèn del parlant i del seu lloc d’origen); l’única dificultat per utilitzar-los és que es necessita conjugar el verb que els segueix en el subjuntiu.

Bien que [=quoique] nous lui ayons conseillé d’appeler un réparateur, il a préféré le faire lui-même.

No s’ha de confondre quoique i quoi que! És un error comú car les dues expressions van seguides de subjuntiu. Quoi que significa quel que soit, peu importe, com a:

Quoi que je fasse, elle n’est jamais contente.

És a dir: Peu importe ce que je fais, elle n’est pas contente.

També podeu introduir l’oposició amb malgré, però heu d’assegurar-vos que li segueixi un substantiu:

Malgré la pluie, le picnic est maintenu.

La locució malgré que (seguida de subjuntiu) és en principi incorrecta (és enutjós pels catalans perquè té l’avantatge de ser molt proper al seu malgrat que!). No obstant això, com una gran majoria de francesos l’ho utilitzen, és difícil negar el seu ús als estudiants de francès llengua estrangera! Malgré que és doncs un sinònim de bien que i de quoique.

Malgré que nous lui ayons conseillé d’appeler un réparateur, il a préféré le faire lui-même.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Expressar la causa amb “D ‘ autant… que”

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció “D’autant… que”. La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

–       d’autant plus/moins + adjectiu + que
–       d’autant plus/moins de + nom + que
–       d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors.

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Etiquetes: , , , ,

Expressar la finalitat amb el connector « histoire de »

En l’ensenyament de la llengua francesa, hi ha algunes paraules o frases que són els grans oblidats. Per què un descuit així? Perquè sovint només s’utilitzen oralment (i, per tant, pertanyen al registre informal) i el idioma d’aprenentatge encara és, freqüentment, la llengua escrita.

Aquest és el cas del connector lògic “histoire de”. A l’oral, “histoire de” competeix amb “pour”. Sembla que alguns parlants només coneguin “histoire de”, convertint-se en un veritable tic de la llengua. Com a “pour”, també introdueix la finalitat. No obstant això, a diferència d’aquest, no pot estar seguit d’un substantiu. Obligatòriament haureu de posar-li darrere un verb en infinitiu.

Je les ai rappelés hier, histoire de voir s’ils se souvenaient de moi.

Nous sommes allés au parc Monceau, histoire de nous aérer un peu.

En general, el parlant assenyala una breu pausa just abans del connector “histoire de” (el que hem assenyalat amb la coma).

En l’escriptura, “histoire de” gairebé mai s’utilitza, seria massa informal. És preferible l’ús de: “pour”, “afin de”, “de façon que”, etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Significat de: ailleurs, par ailleurs, d’ailleurs

Molts estudiants de francès confonen tres expressions que són molt similars perquè estan construïdes a partir de la mateixa paraula: ailleurs; són “ailleurs“, “par ailleurs” i “d’ailleurs“. “Ailleurs” és un adverbi que es podria traduir per “en un altre lloc“.

Le restaurant où nous avons l’habitude d’aller était complet, nous sommes donc allés ailleurs.

Par ailleurs” i  “d’ailleurs” són connectors lògics. “En outre” o “d’autre part” són sinònims de “par ailleurs“. Aquesta frase introdueix un complement d’informació a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

D’ailleursreforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

El problema és que la distinció entre aquests dos connectors no és fàcil: de vegades els dos són possible!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

El connector de la conseqüència « aussi »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

– J’aime la musique reggae, et toi?

– Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

J’ai aussi été au supermarché = j’ai été aussi au supermarché = j’ai été au supermarché aussi.

Però:

Aussi j’ai été au supermarché.

Un error dels hispanoparlants i dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També i també es tradueixen per aussi i poden estar col·locats en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estiguin situats a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,