Voilangue

La família lexical de la paraula « Affaire » (2)

Seguim veient les nombroses expressions entorn de la paraula affaire. Quan la paraula s’usa en plural, gairebé sempre es refereix al comerç, als negocis, als contractes que vinculen una empresa amb una altra.

Nous faisons des affaires avec l’entreprise X depuis bientôt vingt ans (tenim relacions comercials client-proveïdor amb l’empresa X).

(Caldrà distingir, doncs, aquesta expressió de « faire affaire avec », veure el nostre precedent article).

Molt sovint, l’agent comercial ha de fer un « voyage pour affaires » o un « voyage d’affaires » per « parler affaires » (noti’s l’absència d’article en l’expressió), és a dir, iniciar negociacions. Per a ell, aquesta serà una oportunitat per establir o consolidar una « relation d’affaires ».

Le chiffre d’affaires (o CA) és la suma de les vendes de béns o de serveis d’una empresa en un exercici comptable.

Les affaires també es refereixen a qualsevol cosa que concerneix amb l’interès públic: El Ministeri des affaires étrangères, les affaires de l’État, etc.

Finalment, affaires en plural també significa els efectes personals; generalment s’introdueix per un article possessiu:

Il n’aime pas prêter ses affaires (no li agrada prestar les coses que li pertanyen).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

La família lexical de la paraula francesa « Affaire » (1)

Hi ha moltes expressions sobre la paraula affaire ; totes elles són molt comunes en el francès d’ús quotidià i…en el français des affaires (francès de negocis)!

Quan la paraula affaire s’utilitza en singular, cal distingir primer entre « faire affaire avec » amb « faire l’affaire » :

Nous avons finalement fait affaire avec la société X (finalment hem negociat i tancat un acord amb la societat X).

Si vous n’avez pas d’agrafeuse, du scotch fera l’affaire (és a dir, ja ens anirà bé).

La locució « avoir affaire à » significa que heu tingut una relació, un contacte amb una persona per negociar, per exemple:

Pour négocier le renouvellement du contrat, j’ai eu affaire à l’adjoint du directeur financier.

Une affaire pot ser, depenent del context, una molèstia, una situació delicada, fins i tot un escàndol (penseu en l’affaire Dreyfus a la fi del segle XIX o en l’affaire Gürtel, per exemple) o una oportunitat (comprar un objecte per la meitat del seu valor és doncs une affaire). En cas de problemes, també podeu en faire votre affaire, és a dir, us n’encarregueu personalment.

No us deixeu influenciar per l’anglès, que utilitza la paraula francesa affaire per a les relacions extraconjugals: aquest no és el cas en absolut en francès (es tractaria més aviat d’una aventure, que, hem d’admetre-ho, és molt més romàntic…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Les festes nadalenques a l’empresa francesa

Heus aquí les festes nadalenques que s’apropen: què passa d’especial a l’empresa francesa en aquest període?
A risc de decebre-us: no gran cosa! No espereu, per exemple, marxar un dia de la feina amb la vostra cistella de Nadal, com sovint és el costum a Espanya. Però almenys es va al restaurant? Doncs no! És inútil doncs estressar-vos si, de forma particular, voleu reservar una taula al restaurant en aquest període, podeu estar segurs que això no serà un enrenou.

I l’amic invisible? em direu. Tan invisible, a França, que no existeix! No és, en absolut el costum d’oferir un petit regal als seus col·legues de treball, d’una manera “invisible” o no. Fa alguns anys, un francès arribat recentment a Espanya em preguntava de manera una mica abrupta, mentre que es preparava l’amic invisible en el seu departament: “Què és aquesta història?”. Quin tipus de regals es fan? Com conèixer els gustos d’un quasi desconegut? Finalment es revela el nom de “l’amic invisible?”, etc. El seu recel era del tot visible…

Per què doncs hi ha tan poca activitat a l’empresa francesa per les festes nadalenques? És que Nadal és essencialment una festa familiar i el sopar de Cap d’Any està reservat als amics. Més enllà d’aquestes dues festes, la resta no existeix! és a dir, l’empresa i els companys de feina.

Bones festes per a tothom!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Temps de descans a la feina a França

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden i els treballadors marxen per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el nostre post), els francesos treballen, en principi, d’una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13h (i no cap a les 14h com els espanyols), s’arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l’hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El ritual de l’aperitiu a França

L’aperitiu és un ritual social ben ancorat en la societat francesa; encara que és menys sistemàtic que abans, durant el cap de setmana o les vacances, és encara pràcticament inevitable. Serveix per compartir un glop amb algú, un conegut, amic o familiar abans de passar a la taula. És un moment de convivència que els francesos aprecien molt. Es pot prendre un aperitiu en un bar, però és més comú prendre’l a casa. No és inusual, per cert, convidar els coneguts (de treball o veïnat) només per a l’aperitiu: una vegada hagi finalitzat, els convidats tornen a les seves cases per al menjar.

Aperitiu a França

L’aperitiu funciona com una cambra d’aire, una transició: després de la jornada de treball, permet descomprimir, passar a l’esfera íntima; abans del menjar amb els amics o la família, permet que els convidats s’instal·lin i que, amb l’ajuda de l’alcohol, tots se sentin a gust; el o la cuinera també tindrà l’ocasió d’acabar tranquil·lament els últims preparatius per al menjar (de fet és aquesta persona que anuncia el final de l’aperitiu i convida a passar a la taula). Si a la gent solament se’ls ha convidat per prendre l’aperitiu, això ajudarà a conèixer-los millor i saber si volem renovar o no la invitació o deixar per més endavant la invitació de l’esmorzar o sopar per a una propera ocasió.

L’aperitiu, o millor dit, com diuen els francesos: “ l’apéro “, dura almenys una mitja hora però s’allarga fàcilment: no és rar que aquest ritual duri una hora i mitja. En aquest cas, es torna a fer una o dues rondes de beguda. Amb la finalitat de no acabar massa begut (els alcohols proposats, com el whisky o el pastis, poden ser forts), l’aperitiu va acompanyat d’un refrigeri: cacauets, galetes salades, olives…

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Oferir flors al vostre amfitrió a França

Imaginem: un company de feina us ha convidat a dinar, client o proveïdor francès amb qui, al cap del temps, heu fet amistat. Sou a França. Teniu ben integrades les regles de puntualitat i, després de calcular sàviament, preveieu d’arribar a casa del vostre amfitrió aproximadament 15mn després de l’hora que us han dit.

Tot està a punt exceptuant una sola cosa : què portareu? No proposeu portar una ampolla de vi! Si això es fa casa vegada més entre els joves, és massa informal. De tota manera, com no sabeu el que menjareu, no podreu, per definició, escollir el vi més apropiat pel menjar. Tampoc proposeu portar les postres –i sobretot la famosa tarte tatin que us queda tan bé. És també massa informal.

Què fer doncs? No podeu, com se sol dir, “arriver les mains vides”. És ben fàcil : oferiu flors, les que volgueu. Només cal passar davant una botiga de flors el dissabte o el diumenge (dies tradicionals de reunions familiars) per adonar-se’n fins a quin punt aquesta tradició és ben viva a França: sovint hi ha cua. Prevegeu doncs una mica de marge (si no voleu arribar a casa del vostre amfitrió 30mn tard i infringir, aquesta vegada, la primera regla…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El consum d’alcohol a la feina a França

Hi va haver una època, a França, on la gent gairebé sempre bevia alcohol durant els àpats. El treball no era l’excepció. Per al dinar, prendre vi (tradició vitivinícola obliga!) era, en general, adequat.

Actualment, les coses han canviat i els francesos acompanyen cada vegada menys els seus plats amb begudes alcohòliques. Si la cervesa i el vi continuen oferint-se en els restaurants de les empreses (veure el nostre post precedent), és més aviat estrany consumir-ne. Beure una gerra de vi no us farà tenir la reputació d’alcohòlic, però no serà percebut de la mateixa manera com si preneu una copa o compartiu una ampolla d’un bon bordeus en un dinar de negocis, on sorprenentment el vi segueix sent obligatori.

Amb motiu del comiat d’un treballador o de la festa de cap d’any, s’acostuma a organitzar un “pot” en els locals de l’empresa; en general es beu una copa o dues d’una beguda alcohòlica (el Codi del Treball disposa que cap altra beguda alcohòlica que no sigui el vi, la cervesa, la sidra i la sidra de peres està permesa en el lloc de treball), tot i que cada vegada són més les persones que s’acontenten amb sucs de fruita o refrescs.

El consum d’alcohol durant la jornada laboral és, per tant, molt baix o fins i tot nul (excepte dinars d’empresa o “pot”).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El dinar dels assalariats

Al migdia, on mengen els assalariats de l’empresa ? Tot depèn de l’empresa. Alguns van a la cantina -o millor: al restaurant d’empresa, és més fi anomenar-lo així ; és obligatòria a partir de 25 assalariats. Quan no hi ha cantina, els empleats van en un cafè o en un restaurant proveïts d’un tiquet restaurant subministrat per l’empresa.

Aleshores, com són comptabilitzats aquests avantatges en espècie en la remuneració ? Per als tiquets restaurant, l’empresa abona entre el 50 i el 60% del valor del tiquet (en altres paraules, l’empleat paga la meitat del muntant del seu àpat, el que s’assembla a la proporció que paga per al transport, veure el nostre post precedent). El 2010, la contribució patronal per l’adquisició de tiquet restaurant (que dóna dret a una exoneració de cotitzacions a la Seguretat Social) és limitada a 5,21€ per dia i per assalariat.

En els altres casos, l’empresa abona les despeses d’entrada a la cantina i és l’empleat qui paga el seu àpat.
En les societats de serveis que deleguen els seus empleats en altres empreses (per exemple les SSII, Societats de Serveis en Enginyeria Informàtica), tots els empleats tenen accés a un restaurant d’empresa (de vegades interempreses : dues o diverses societats poden decidir compartir una  cantina per reduir els seus costos).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

A la feina, cap pausa al matí per als francesos!

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden, els uns després dels altres i els treballadors marxen, per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el post bitllet precedent), els francesos treballen, en principi, d’una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13 h (i no cap a les 14 h com els espanyols), s’arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l’hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Què fer durant les festes nadalenques a l’empresa francesa?

Heus aquí les festes nadalenques que s’apropen: què passa d’especial a l’empresa francesa en aquest període?
A risc de decebre-us: no gran cosa! No espereu, per exemple, marxar un dia de la feina amb la vostra cistella de Nadal, com és sovint el costum a Espanya. Però almenys es va al restaurant? Doncs no! És inútil doncs estressar-vos si, de forma particular, voleu reservar una taula al restaurant en aquest període: podeu estar segurs que això no serà un enrenou.

I l’amic invisible? em direu. Tan invisible, a França, que no existeix! No és en absolut el costum d’oferir un petit regal als seus col•legues de treball, d’una manera “invisible” o no. Fa alguns anys, un francès arribat recentment a Espanya em preguntava de manera una mica abrupta, mentre que es preparava l’amic invisible en el seu departament: “Que és aquesta història?”. Quin tipus de regals? Com conèixer els gustos d’un gairebé desconegut? Finalment es revela el nom de “l’amic invisible?”, etc. El seu recel era del tot visible…

Per què doncs hi ha tan poca activitat a l’empresa francesa per les festes nadalenques? És que Nadal és essencialment una festa familiar i el sopar de Cap d’Any està reservat als amics. Més enllà d’aquestes dues festes, la resta no existeix! és a dir, l’empresa i els companys de feina

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Bones festes a tothom!

Etiquetes: , , ,