Els regals rebuts per l’assalariat a França

regal a FrançaA França, pràcticament a totes les empreses, almenys a partir del moment en què hi ha un Comitè d’Empresa (CE), els pares reben regals per als seus fills quan arriba Nadal; la talla i el valor dels regals varien, és clar, en funció del pressupost del CE. Quan no hi ha CE, és l’amo qui pot oferir directament regals als seus assalariats. Per contra, no espereu cap cistella guarnida i plena d’ampolles, embotits i torrons: aquesta tradició no existeix a França.

Aquests regals són, en principi, sotmesos a cotitzacions socials però existeix un sostre: el 2010, són eximits quan no superen el límit de 144 euros per assalariat per a un any civil; el sostre és augmentat en144 euros per nen beneficiari fins als 16 anys complerts.

A més, per beneficiar-se d’aquesta exempció, el regal ha d’estar relacionat amb un dels esdeveniments següents:

  • el naixement
  • el casament
  • la jubilació
  • la festa de les mares i dels pares
  • Santa Catarina i Sant Nicolau
  • Nadal
  • el retorn escolar per als assalariats que tinguin nens

Es poden rebre altres regals però aquests es deixen a la iniciativa dels col·legues. Per a un naixement, un sobre circula, generalment, en els diferents departaments i cadascú hi diposita el que vol. El total permetrà oferir un present en relació amb l’esdeveniment (un cotxet, un escalfa-biberons, etc.) Un casament o la marxa de l’empresa (sigui jubilació o no) també són l’ocasió per oferir un regal.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Saludar i tornar a saludar: les regles a seguir

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà. Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col·lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” Tanmateix no és possible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour!” o fins i tot només “Re!“, però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Enviar les vostres felicitacions per Any Nou

Ja està! Les festes s’han acabat i després d’haver-vos deixat anar en alguns excessos, us prepareu per a començar el nou any ple de bons propòsits. Fins ara, no existeixen realment grans diferències interculturals entre França, Espanya o Catalunya! Però a França, aquest començament d’any, també és un moment important en la vostra correspondència.

Felicitacions 2016 en francèsPrimers dies de gener a França: de moment, no heu enviat cap felicitació als vostres clients: és normal. A nombrosos països, a Espanya entre d’altres, la tramesa d’una felicitació per Nadal és habitual. A França, tradició atea o no, és per l’Any Nou que es comença a escriure-la. La vostra felicitació no s’ha d’enviar mai abans de l’inici de l’any però haurà d’arribar al seu destinatari abans de finals de gener (l’ideal seria rebre-la durant les dues primeres setmanes del mes).

Felicitar les festes ha conservat en el món empresarial moltes de les seves tradicions; encara se sol fer per escrit i per correo postal més que per mail. Les felicitacions tenen ja impreses una fórmula que depèn, evidentment, del destinatari: «(Recevez) (nos) meilleurs voeux pour (l’année) 2016» és, tanmateix, suficientment general per a utilitzar-la en totes les situacions. En alguns casos, tindreu el detall d’afegir a mà algunes paraules per tal de personalitzar la vostra missiva.

I ja que avui és 5 de gener, és el moment de desitjar-vos a tots un excel·lent any 2016!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Deformació a l’oral del pronom subjecte VOUS

A més de la e caduca, altres sons tendeixen a desaparèixer en francès oral espontani. Això complica molt, per cert, la comprensió oral dels estudiants de Francès Llengua Estrangera. Per tant, és necessari treballar en els cursos aquestes característiques de la llengua oral francesa.

Els pronoms personals de subjecte, per exemple, són àmpliament deformats a l’oral. Sabem que, en francès, aquests pronoms funcionen finalment com a desinències verbals anteposades al verb. Fonèticament, la morfologia oral del verb sovint és idèntica a les tres primeres persones del singular (fins i tot també en la tercera del plural).

 

Exemple: Je parle, Tu parles, Il parle, Ils parlent

 

Són doncs els pronoms personals de subjecte que ens permeten distingir les persones, i és per aquesta raó que són indispensables. Però això no impedeix als francòfons, a l’oral, escurçar-los tan aviat com els és possible!

És el cas del pronom de subjecte vous, que podrà doncs, segons el grau de formalitat de l’emissor, ser transformat en [vz], [uz] o [z] davant de vocal y en [u] davant de consonant.

 

« Vous allez bien ? » es pot pronunciar:

 

 

« Vous prenez du sucre ? » es pot pronunciar:

 

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

La mort no extingeix el dret a les vacances pagades

 El 2011, a Alemanya, una vídua demanà a l’empresa on treballava el seu marit una indemnització corresponent als 140 dies de vacances que aquest no va poder fer abans de morir, a causa d’una greu malaltia.

Havent-la rebutjat l’empresa, ella va acudir als tribunals, els quals la van desestimar. Llavors ella va apel·lar: la Landsarbeitsgericht de Hamm (Tribunal d’Apel·lació Laboral a Alemanya) va preguntar abans del judici al Tribunal de Justícia de la Unió Europea: com cal interpretar l’article 7 de la directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, «relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball»?

En la seva sentència de 12 de juny de 2014, el Tribunal va respondre que s’ha de pagar la indemnització, encara que la persona interessada no va realitzar prèviament una petició. Els magistrats de Luxemburg recorden que «el dret a les vacances anuals retribuïdes és un principi del dret social de la Unió d’especial importància, el qual no podrà ser derogat»; aquest dret a vacances pagades, així com «el dret a l’obtenció d’un pagament» corresponent a aquest títol, «constitueixen els dos aspectes d’una única llei».

Si l’obligació de pagar vacances anuals s’interrompés amb el final de la relació laboral per causa de mort del treballador, això donaria lloc a la retroactivitat de la pèrdua total del dret a les vacances anuals pagades en si, com es consagra en l’article 7. A Europa, el dret a vacances pagades no pot doncs «extingir-se a causa de la mort del treballador».

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Validació dels períodes de pràctiques

La qüestió de les pràctiques en empreses sovint és delicada i genera moltes preguntes i problemes. Us convidem a llegir els nostres articles anteriors sobre el tema.

Pràctiques a França

Per als períodes de pràctiques de més de dos mesos, la llei obliga, des del 2009, als empresaris a pagar una compensació d’almenys 436 euros mensuals. Però com que la compensació per les pràctiques no supera aquest «mínim legal» per una jornada completa, no hi ha cotització a la Seguretat Social, ni per a l’empresa ni per a l’estudiant en pràctiques. Amb la qual cosa, el jove no adquireix cap dret per a la seva jubilació. Per remeiar en part aquesta situació, la reforma de les pensions de 20 de gener de 2014 estableix que els joves a partir d’aquesta data poden validar els seus períodes de pràctiques, dins del límit de dos trimestres. Per a això hauran d’abonar una quota totalment al seu càrrec (l’empresa no paga res).

El Govern va indicar que per validar aquests dos trimestres l’aprenent hauria de pagar uns 300 euros que podria mensualitzar en un o dos anys. El problema és que, fins a la data, el decret que havia d’especificar el barem encara no s’ha publicat…

Aquesta operació no és, de totes maneres, molt interessant. Reemborsar trimestres a l’inici de la seva carrera és una aposta arriscada, perquè les regles tenen moltes possibilitats de canviar en el futur, el que podria convertir aquesta operació en inútil.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

El verb brouiller i els seus derivats

Léxic derivat del verb francès brouillerEl verb brouiller, és a dir, posar les coses en desordre, ha donat lloc a una gran família de paraules molt utilitzades en el francès quotidià. Presentada com un petit mapa, potser pugui ser més fàcil de recordar! En primer lloc cal assenyalar que el desordre o l’absència d’harmonia presideix tota aquesta petita família.

Une brouille és un desacord, una discrepància entre dues persones; així doncs podeu estar brouiller avec (renyit amb) algú. Però si els ous estan brouillés (remenats), simplement vol dir que han estat cuinats barrejant ràpidament la clara i el rovell (sense batre perquè si no prepareu una truita!). Embrouiller significa embolicar alguna cosa però també sembrar la confusió en la ment d’una persona, d’aquí la paraula embrouille: confondre amb la intenció d’enganyar.

Si esteu confosos o una cosa ho està, heu de vous débrouiller o débrouiller la cosa, és a dir, vosaltres o les coses cal posar-les en ordre. La capacitat de fer sortir d’un mal pas, d’aconseguir tot el que un vol (la débrouillardise, astúcia) caracteritza també le débrouilllard (l’enginyós).

En un altre registre, una persona que no té claredat en les seves idees (une personne brouillonne) necessitarà més que una altra, fer un brouillon (esborrany), és a dir brouillonner alguna cosa en un tros de paper abans de presentar les seves idees.

Finalment (tot i que aquesta presentació de la família «brouiller» no pretén ser exhaustiva), quan els núvols són tan baixos que toquen a terra i que és impossible veure molt lluny, esteu simplement en le brouillard (la boira): il brouillasse!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

L’empresari podrà prohibir a la feina qualsevol tipus d’alcohol

Com ja havíem precisat en un article anterior, el consum de certes begudes alcohòliques estava, fins ara, permès en el lloc de treball. El Codi de Treball estipulava que «cap altra beguda alcohòlica que no sigui vi, cervesa, sidra i perada està permesa en el lloc de treball».

L'alcohol a la feina a FrançaPerò un decret publicat el 3 juliol de 2014 afegeix un paràgraf, segons el qual «quan el consum de begudes alcohòliques» és «susceptible d’atemptar contra la seguretat i la salut física i mental dels treballadors», l’empresari pot prendre mesures eludint «el reglament interior o, si no, per nota de servei». «Aquestes mesures, que poden adoptar la forma d’una limitació o prohibició d’aquest consum, han de ser proporcionals a l’objectiu perseguit», precisa el text.

L’article R4225-2 del Codi de Treball precisa que «els empresaris han de posar a disposició dels treballadors aigua potable fresca com beguda». És el cap de l’empresa qui ha de controlar els «pots amicals» «animant a la gent al consum de begudes no alcohòliques i beure les altres amb moderació». D’altra banda, també ha de tenir present «la prohibició de begudes alcohòliques en les màquines expenedores».

Serà això el final dels “pots” a l’oficina?

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

L’apòstrof en francès

Apòstrof en francèsL’apòstrof es va introduir en el Renaixement francès; també existeix en italià, espanyol, català, anglès i alemany, però en francès és més freqüent. Fins a l’Edat Mitjana, s’aglutinaven els articles amb la paraula que seguia (per cert, encara hi ha vestigis en algunes paraules com gendarme o Lille).

És un signe que s’utilitza per reemplaçar les vocals finals a i e de certes paraules quan estan situades davant d’una paraula que comença amb vocal oh muda; també substitueix la i de la conjunció « si » seguida del pronom il.

la + étudiante = l’étudiante

je + étais = j’étais

si + il le veut = s’il le veut

El llenguatge col·loquial multiplica l’ús de l’apòstrof. Marca l’elisió de i en el pronom relatiu « qui » i de u en el pronom personal « tu ».

L’homme qui est arrivé = l’homme qu’est arrivé

Tu es parti quand ? = t’es parti quand ?

L’apòstrof també pot marcar l’elisió de e davant de consonant ¡fins i tot algunes consonants finals en el llenguatge popular!

Je vais te le dire = j’vais t’le dire

C’est possible = c’est possib’

C’est un quatre quatre = c’est un quat’ quat’

Saber utilitzar bé l’apòstrof és doncs molt important per parlar correctament francès!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Han d’indemnitzar-se les RTT (reducció del temps de treball) no gaudides quan s’incompleix el contracte de treball?

En el dret laboral francès, és important no confondre el règim que gestiona les vacances pagades i el dels dies de RTT: el Tribunal Suprem ho va recordar en una sentència de març de 2015. Com és sabut, en cas d’incompliment del contracte de treball, les vacances pagades no gaudides es deuen i han de ser compensades per l’empresari.

Incompliment del contracte laboral Indemnització RTTEn aquest cas, un empleat acomiadat reclamava la indemnització de les RTT que no havia pogut gaudir abans de la rescissió del seu contracte. En la seva sentència, el Tribunal Suprem afirma que «en absència d’un conveni col·lectiu que prevegi una indemnització, l’absència de dies de descans per a la reducció del temps de treball, no dóna dret a una indemnització si aquesta situació no és imputable a l’empresari».

A la pràctica, l’empresari haurà de remetre’s al que es disposa en el conveni col·lectiu. Tres situacions són possibles: el conveni col·lectiu preveu una indemnització; el conveni col·lectiu no preveu res i l’absència de dies de RTT és atribuïble a l’empresari: aquest haurà d’indemnitzar l’empleat; el conveni no preveu res i l’absència de dies no és imputable a l’empresari: en aquest cas l’assalariat no rebrà cap tipus d’indemnització. A falta de disposició en el conveni col·lectiu, li correspon a l’empleat demostrar que se li va impedir agafar els seus dies de RTT.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,