L’ús d’Internet a títol personal en el treball a França

Fins a quin punt un empleat pot usar Internet durant les hores de treball? La justícia francesa jutja cas per cas. El Tribunal d’Apel·lacions de Rennes ha considerat com abusives les connexions a Internet amb finalitats personals que representin un 20% del temps de treball de l’assalariat. Quan s’hagi demostrat el caràcter abusiu de l’ús d’Internet, llavors el treballador podrà ser sancionat (des del simple advertiment a l’acomiadament). Cada cop més empreses incorporen, per cert, un codi de bona conducta pel que fa a l’ús d’Internet per a ús personal en el treball; aquest codi estableix les sancions en les quals pot incórrer el treballador.

Internet a la feina FrançaEn qualsevol cas, les empreses no poden prohibir purament i simplement l’ús d’Internet a títol personal: el Tribunal d’Apel·lació de Bordeus va dictaminar, per exemple, en una sentència del 15 de gener de 2013 que connectar-se a Internet una hora a la setmana amb finalitats personals no constituïa un ús abusiu.

L’assalariat no pot tampoc explicar-ho tot a les xarxes socials: en el dret francès, el treballador ha de respectar una obligació de lleialtat enfront del seu ocupador, fins i tot fora de la seva vida professional. Aquest principi limita doncs la seva llibertat d’expressió. No obstant això, els jutges adopten mesures de clemència i concedeixen circumstàncies atenuants a treballadors que a les xarxes socials han expressat el seu desacord amb l’estratègia o la política del seu ocupador.

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

 

Etiquetes: , ,

Expressió de la hipòtesi en francès: errors a evitar

Error expressió hipòtesi francèsTothom ho fa: des dels nens francòfons fins als aprenents de francès llengua estrangera; de vegades aquest error està fossilitzat i llavors pot ser difícil de corregir en els nivells intermedi i avançat. Com ja sabem, per expressar la hipòtesi en el present (actualment inviable) o en el passat (hipòtesi irreal en el passat) amb la conjunció SI, l’estructura sintàctica és:

SI + Imperfet + Condicional

i

SI + Plusquamperfet + Condicional perfet

És important tenir en compte que el mode condicional no pot usar-se directament després de la conjunció: és precisament l’error recurrent de molts interlocutors principiants en francès:

Si j’aurais su, je ne serais pas venu.

Si j’avais su, je ne serais pas venu.

El segon error, típic dels catalanoparlants, és utilitzar, igual que en la seva llengua materna, el subjuntiu en lloc de l’imperfet o del plusquamperfet:

Si tu *prennes* l’autobus maintenant, tu aurais le temps d’y être à l’heure.

Si tu prenais l’autobus maintenant, tu aurais le temps d’y être à l’heure.

Tots aquests recordatoris no han de fer-vos oblidar que gairebé sempre és possible canviar l’ordre de la condició i de la conseqüència en l’oració hipotètica. Per tant, podreu dir:

Je ne serais pas venu si j’avais su.

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

El pronom complement Y en francès

Després del pronom complement EN de fa quinze dies, aquí està el pronom complement Y.

Sovint associem l’ús del pronom complement Y amb la preposició À; en part és inexacte.

Podeu utilitzar-la per reemplaçar els complements de lloc que sovint, és cert, estan introduïts per la preposició À, però no sempre!

Claire habite à Rome / Claire y habite.

Però atenció:

Je suis sur la Place Catalogne depuis une demie heure / j’y suis depuis une demie heure.

Nous allons en Pologne cet été / nous y allons.

Y també substitueix els complements dels verbs que estan introduïts per la preposició À: penser à, participer à, remédier à, etc.

Ils jouent à la marelle / ils y jouent.

Atenció! Com EN, el pronom Y no pot substituir una persona, per tant, haureu d’utilitzar el pronom tònic:

Je pense à mon grand-père / j’y pense / je pense à lui.

Finalment, hi ha moltes expressions idiomàtiques amb Y, una de les més conegudes és: Ça y est ! Aquesta expressió s’usa quan alguna cosa està acabada o realitzada.

Ça y est ! Je suis en vacances !

Ça y est ! Il est encore dans la lune !

I ja per acabar, atenció amb la utilització de l’expressió il y a (on el gir impersonal ha integrat el pronom complemento de lloc Y) amb el pronom EN.

Il y a beaucoup de touristes / il y en a (per no esmentar l’enllaç obligatori de EN amb el verb A).

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

 

 

 

Etiquetes: , , ,

El pronom complement EN en francès

 

Sovint associem l’ús del pronom complemento EN amb la preposició DE; en part és inexacte.

Aquest pronom s’utilitza per expressar les quantitats determinades:

Je prends trois sucres / j’en prends trois.

(en aquest cas, EN no substitueix un grup que comença amb la preposició DE).

i les quantitats determinades:

Je mange de la viande / j’en mange.

A part de l’expressió de les quantitats, el pronom EN reemplaça també els complements dels verbs que són introduïts per la preposició DE: avoir envie de, avoir besoin de, parler de, etc.

Il revient de vacances / il en revient.

No obstant això atenció! Teòricament EN no pot, en aquest cas, substituir a una persona:

Je parle de ma fille / j’en parle / je parle d’elle.

Tanmateix cal afegir immediatament que molts francòfons (cada cop més?) utilitzen aquest pronom incorrectament i no és estrany sentir « J’en parle » per « Je parle de ma fille ».

Finalment, existeixen expressions idiomàtiques amb EN:

Je m’en vais (me’n vaig, deixo aquest lloc).

J’en ai marre (ja en tinc prou, no puc suportar-ho més; registre familiar).

Ne t’en fais pas ! / ne vous en faites pas ! (no us preocupeu!).

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

La paraula Ménage i els seus derivats

Molts estrangers coneixen i es diverteixen amb l’expressió ménage à trois, però la paraula ménage és l’origen de tota una família de paraules molt més freqüents que aquesta frase. Heus aquí algunes d’elles.

La paraula francesa Ménage y els seus derivatsMénage té dues principals accepcions; la primera és «casa, interior». D’aquí deriva particularment el grup:

  • aménager: preparar amb vista a un ús determinat; per exemple, condicionar la seva casa, però també condicionar el temps de treball, etc.
  • déménager: transportar objectes d’un habitatge a un altre, després, per extensió, canviar de vivenda (atenció! el verb déménager no és mai pronominal!)
  • emménager: instal·lar-se en un nou habitatge

Això també ha donat lloc a faire le ménage, és a dir, a netejar i a arreglar un habitatge, i posteriorment a femme de ménage. La ménagère és la dona que s’ocupa de les feines de la llar, és a dir, de la casa. El verb (se) ménager significa emprar amb mesura, tractant d’estalviar les seves forces o la seva vida (o les d’un altre, com diu la dita: «Qui veut voyager loin ménage sa monture» («Qui vol viatjar lluny cuida de la seva muntura»).

Ménage significa igualment «vida en comú d’una parella». D’aquesta accepció vénen les expressions: Ménage avec ou sans enfant, scène de ménage, i… ménage à trois, que, com haureu pogut observar, és un oxímoron ja que una llar està constituïda, per definició, per dues persones!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Estat de salut de l’assalariat i secret mèdic a França

L’estat de salut de l’empleat pertany a l’àmbit privat. Com a tal, l’empresari no pot exigir que li proporcioni informació sobre el seu estat de salut, tant en el moment de la contractació (l’article L 1221-6 del codi laboral especifica que la informació sol·licitada a un candidat només ha de tenir com a finalitat avaluar la seva capacitat per fer front a la feina proposada i ha de tenir una relació directa i necessària amb aquesta feina) o durant l’execució del contracte laboral.

Secret mèdic FrançaLes persones informades de la salut dels empleats a causa de les seves funcions, com els metges, estan obligats a guardar el secret professional. L’avaluació del metge sobre l’aptitud d’un treballador per ocupar el seu lloc de feina recau sobre l’exclusiva competència del metge laboral. Aquest, podrà dir a l’empresari si l’empleat és capaç o no d’ocupar la seva feina, però no podrà exposar els motius i explicar la seva decisió (amb el risc d’incórrer en una pena d’un any de presó i 15.000 euros de multa per violació del secret mèdic que preveu l’article 226-13 del Codi Penal).

Però l’empresari no ha de romandre indiferent davant l’estat de salut del seu assalariat. En primer lloc, perquè té l’obligació d’adaptar el treball a la persona, i després, perquè té una obligació general de seguretat: podrà, de forma particular, aplicar mesures de control sota condicions estrictes (per exemple, controls d’alcoholèmia).

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

Etiquetes:

La concatenació consonàntica en francès

En fonètica francesa generalment es confon la concatenació consonàntica i l’enllaç. Si ells s’expliquen per la mateixa regla, tanmateix, són dos fenòmens diferents.

L’enllaç, com hem vist en un article anterior, consisteix a pronunciar la consonant final d’una paraula, que en principi no es pronuncia, quan la paraula següent comença amb una vocal. El seu objectiu és reduir el nombre de casos de hiat i augmentar la freqüència de les anomenades síl·labes obertes Consonant+Vocal (tipus « pa », « lu », fon », etc.).

La concatenació consonàntica consisteix a encadenar la consonant final d’una paraula (consonant que, de totes maneres, ha de ser pronunciada) amb la vocal inicial de la paraula següent per tal de formar una síl·laba Consonant+Vocal.

Escolteu els següents exemples (les concatenacions s’indiquen en negreta):

Un groupe. Un groupe important (un-grou-pun-por-tant)

 

Vive. Vive allure (vi-va-llure)

 

Sa sœur. Sa sœur aînée (Sa-sœ-raî-née)

 

En aquests tres exemples, serà impossible per als francòfons pronunciar-los com en els següents registres:

Un groupe/ important

Vive/allure

Sa sœur/aînée

 

L’enllaç i la concatenació semblen, a primera vista, ser fenòmens secundaris de la fonètica francesa; però és indispensable dominar-los, tant per a la comprensió com per a l’expressió. En no respectar-los, inevitablement, canviarà la «música» del francès (aquí el seu ritme) i el vostre interlocutor corre el risc de no poder entendre-us!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Abreviatures i sigles en francès

Als francesos els agrada utilitzar abreviatures i sigles, només per anar més ràpid quan parlen. Les paraules més llargues de tres síl·labes, tan sovint com sigui possible, són escurçades sense pietat.

Parlem de les sigles. La tècnica consisteix a formar una paraula a partir de les lletres inicials. Cada lletra és pronunciada, una darrere l’altra, sobre la mateixa base que la fonètica de l’alfabet. Quan les escrivim, en principi, hem de posar un punt després de cada lletra, però cada vegada es fa menys, com si, de fet, la sigla es convertís en una paraula en si mateixa.

abreviatures en francèsEn el camp del lèxic, en relació amb el francès comercial trobareu doncs: PDG (Président Directeur Général), un travail en CDI (Contrat à Durée Indéterminée) o CDD (Contrat à Durée Déterminée), le SMIC (Salaire Minimum Interprofessionnel de Croissance), DRH (Directeur des Ressources Humaines), etc.

Però aquesta bogeria de les sigles, fins i tot s’ha estès als noms propis: la ministra de Relacions Exteriors de Sarkozy, que ha hagut de dimitir el passat febrer, es diu Michèle Alliot-Marie: massa llarg! tothom l’anomena doncs MAM. El mateix passa amb l’ex president de la República, VGE, Valéry Giscard d’Estaing, o d’ara endavant el mundialment famós, Dominique Strauss Kahn, DSK!

L’abreviatura es fa de vegades per l’escurçament del principi o del final de la paraula. En la majoria dels casos, s’eliminen les últimes síl·labes de la paraula (apòcope): compta per comptabilité, bac per baccalauréat, bon app per bon appétit, la pub per la publicité, à plus per à plus tard, aprem per après-midi, etc. De vegades s’eliminen les primeres síl.labes (afèresi) en el llenguatge parlat i relaxat: bonsoir es converteix en ‘soir, américain en ricain, etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Els regals rebuts per l’assalariat a França

regal a FrançaA França, pràcticament a totes les empreses, almenys a partir del moment en què hi ha un Comitè d’Empresa (CE), els pares reben regals per als seus fills quan arriba Nadal; la talla i el valor dels regals varien, és clar, en funció del pressupost del CE. Quan no hi ha CE, és l’amo qui pot oferir directament regals als seus assalariats. Per contra, no espereu cap cistella guarnida i plena d’ampolles, embotits i torrons: aquesta tradició no existeix a França.

Aquests regals són, en principi, sotmesos a cotitzacions socials però existeix un sostre: el 2010, són eximits quan no superen el límit de 144 euros per assalariat per a un any civil; el sostre és augmentat en144 euros per nen beneficiari fins als 16 anys complerts.

A més, per beneficiar-se d’aquesta exempció, el regal ha d’estar relacionat amb un dels esdeveniments següents:

  • el naixement
  • el casament
  • la jubilació
  • la festa de les mares i dels pares
  • Santa Catarina i Sant Nicolau
  • Nadal
  • el retorn escolar per als assalariats que tinguin nens

Es poden rebre altres regals però aquests es deixen a la iniciativa dels col·legues. Per a un naixement, un sobre circula, generalment, en els diferents departaments i cadascú hi diposita el que vol. El total permetrà oferir un present en relació amb l’esdeveniment (un cotxet, un escalfa-biberons, etc.) Un casament o la marxa de l’empresa (sigui jubilació o no) també són l’ocasió per oferir un regal.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Saludar i tornar a saludar: les regles a seguir

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà. Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col·lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” Tanmateix no és possible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour!” o fins i tot només “Re!“, però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,