Voilà!

Cursos de francès per a empreses

El permís parental per al pare

El 23 de juliol de 2014, el Parlament francès va aprovar el projecte de llei sobre «la igualtat real entre dones i homes». La seva principal innovació rau en la reforma del permís parental: per incitar els pares a agafar aquest permís, la llei reforma el complement per a la lliure elecció d’activitat, adreçat a persones que interrompen parcialment o totalment la seva activitat professional.

Permís parental per al pare a FrançaEls pares d’un fill únic, que actualment tenen dret a sis mesos de permís, podran agafar sis mesos més amb la condició que el segon progenitor sigui el beneficiari. A partir de dos fills, la durada de la llicència serà de tres anys amb la condició que sis mesos siguin agafats pel segon progenitor, en cas contrari, es reduirà a dos anys i mig. També es posarà a prova durant 18 mesos, la possibilitat d’optar per un permís parental més curt i més ben remunerat.

A França, més d’una de cada dues mares de nens menors de vuit anys ha deixat de treballar després del naixement dels seus fills o ha reduït temporalment el seu temps de treball. Per contra, només el 12% dels pares canvia el seu temps d’activitat més enllà del seu permís de paternitat.

En principi, el conjunt dels decrets d’aplicació de la llei s’aprovarà abans de finals de novembre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Curs de francès en empreses 2013-14: balanç i projectes

Un altre any acaba per VOILÀ; com de costum, encara que els nostres cursos de francès encara continuen durant tot el mes de juliol, ¡el blog se’n va de vacances a partir de Sant Joan!

Donem les gràcies a Altamira, Quimidroga, Bundó Display, Pau Education, MasVisión, RC2 Grup, La Presidència de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Ocupació de Catalunya, Roquette Laisa, la clínica Eugin, Soldata i Simon per haver-nos donat, una vegada més, la seva confiança: col·laborem amb alguns d’ells des de fa temps i és, sense cap dubte, la nostra millor recompensa!

Aquest any hem posat en marxa la plataforma Edmodo, que permet als nostres professors i estudiants intercanviar, col·laborar i accedir als recursos fora de l’horari de les classes. La valoració que tenim és molt positiva.

El proper any promet ser ric en canvis! Traslladarem la nostra seu social al carrer Melcior de Palau, 100 de Barcelona. Aquest nou espai, més gran i més equipat, ens permetrà, per tant, oferir cursos de francès in situ. Esperem donar-vos més informació ben aviat!

Us desitgem a totes i a tots un bon estiu i us diem: fins al setembre vinent! –en français, bien sûr :-)

Etiquetes: ,

La llegenda de la prohibició dels correus electrònics professionals després de les 18 hores a França

El passat mes d’abril, el diari Le Monde va revelar que, segons The Guardian, una nova llei francesa prohibia els correus electrònics corporatius fora de les hores de treball. Aquesta notícia era totalment falsa!

« Els francesos han considerat il·legal el treball a partir de les 18 hores. Després d’adonar-se que els seus caps eren capaços d’envair la seva privacitat gràcies als smartphones en qualsevol moment del dia o de la nit, fent augmentar considerablement el nombre d’hores treballades per sobre de les trenta-cinc hores introduïdes el 1999, els sindicats contraataquen ». L’article del Guardian era en realitat una crònica de Lucy Mangan, que no havia realitzat cap investigació al respecte i refeia, deformant-lo, un article des Échos.

Xarrupar un got de Sancerre« Mentre que estem veient arribar noves hores o nits addicionals de treball, a l’altra banda del Canal xarrupen Sancerre i es preparen per gaudir d’almenys la segona meitat d’un cinc a set abans de tornar a casa per assaborir de la seva setmana de cent trenta-tres hores… de vida personal ».

En realitat, es tractava d’un acord sindical del sector de les societats d’enginyeries i consultories i les oficines de planificació. Els treballadors afectats no estan subjectes a períodes màxims diaris legals (deu hores) i setmanals (trenta-cinc hores) de temps de treball. Aquests contractes aplicats als assalariats autònoms estan sota el règim del forfet dies, comptabilitzant el temps de treball no en hores però sí en dies. Al final, només 200.000 de 250.000 empleats (26% del sector) estan coberts per aquest acord!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (2)

Aquí està la segona part dels errors, generalment degut als falsos amics dels catalanoparlants.

1. És veritat, “pourtant“ s’assembla a “per tan“; tenen, per cert, el mateix origen i en un primer moment significaven el mateix. El que resta actualment és que “pourtant“ és sinònim de “cependant“! Hem dedicat un post a això [lien].

Ma voiture est tombée en panne, pourtant j’ai pris le métro.

Ma voiture est tombée en panne, donc j’ai pris le métro.

2. No confongueu “compromis” i “engagement”. Un compromis és un acord en el qual les parts han acceptat unes concessions; és doncs el resultat d’una negociació.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un compromis.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un engagement (ou je suis engagé).

3. “Depuis” no significa “després”! “Depuis” significa “des de”; és “après” que significa “després”.

Depuis, je suis rentré chez moi.

Après, je suis rentré chez moi.

4. La paraula francesa “bizarre” ve de l’espanyol “bizarro”. Però l’espanyol ja no la utilitza, exceptuant a América Llatina (quan de seguida passà del francès a l’anglès, per exemple). “Bizarre” significa “estrany”. “Rare” vol dir “poca quantitat”. Per tant, no es pot fer servir “bizarre” per “rare” i viceversa.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est rare.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est bizarre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Els errors lèxics dels catalanoparlants en francès (1)

Per a un català aprendre una llengua romànica pot oferir avantatges; però també pot ser un inconvenient: algunes paraules de la llengua que s’està aprenent a vegades s’assemblen a les de la seva pròpia llengua, però el seu significat és tanmateix molt diferent! Aquestes paraules o expressions són generalment anomenades els falsos amics. D’altra banda, tothom té tendència a traduir literalment la seva llengua, però això no sempre funciona! Aquests són problemes en què sovint es troben els estudiants catalans de francès llengua estrangera. El mateix que fem en els nostres cursos de francès per a empreses, ens agradaria ara proposar una llista, que no és exhaustiva, dels principals errors lexicals dels catalanoparlants (altres posts seguiran aquest mateix tema).

1. « Espérer » no significa « attendre » i « attendre » no significa « s’occuper de »

 En francès, « espérer » vol dir « tenir l’esperança de » ; en català és « esperar ». El problema és que el verb « esperar » té en català una altra accepció:

 T’esperaré demà a les 15h.

Per traduir aquesta frase, no podeu, malauradament, utilitzar « espérer » però sí « attendre », sinó la vostra frase no seria comprensible per a un francòfon:

Je t’espèrerai demain à 15h.

Je t’attendrai demain à 15h.

2. Per a expressar l’obligació impersonal, els francesos utilitzen el verb « falloir »; això, en principi, no ofereix cap dificultat en particular:

Il faut avoir 18 ans pour pouvoir voter.

Però, per a l’obligació personal, els catalans tendeixen a traduir l’expressió « haver de », el que, malauradament, no té cap sentit en francès.

« He d’anar » no podrà traduir-se par: J’ai de partir

En aquest cas, no teniu cap més opció: el verb que heu d’emprar és « devoir ».

Je dois partir.

3. Posats amb el verb « marcher » , cal recordar que « marcher » significa en francès « col·locar un peu davant de l’altre per desplaçar-se ». Dit d’una altra manera, no podreu traduir « marxar” par « marcher » però sí per « partir ».

Traduint « He de marxar » par « J’ai de marcher », feu un error per partida doble!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Regulació més estricta de les pràctiques a l’empresa a França

Hem analitzat ja fa algun temps el tema de la formació en pràctiques a França: encara és un tema que trigarà a resoldre’s. El 25 de febrer de 2014, l’Assemblea Nacional ha votat novament un proposició de llei destinat a regular de forma més precisa la formació en pràctiques i millorar l’estatut dels estudiants en pràctiques. Per exemple, el temps presencial d’aquests estudiants no podrà ser superior al dels empleats. Tampoc se’ls podrà donar tasques perilloses.

Pràctiques a FrançaEls estudiants en pràctiques tenen dret als vals de menjar i a una ajuda parcial de les despeses de transport. Les gratificacions, que seguiran sent obligatòries només per als períodes de pràctiques de més de dos mesos, s’aplicaran des del primer dia als estudiants concernits.

Les competències de la inspecció del treball s’amplien: podrà constatar i sancionar els abusos per tal que la formació en pràctiques no es converteixi en un treball encobert. Finalment, el termini perquè el tribunal decideixi sobre la requalificació de certes formacions en pràctiques en contractes de treball es redueix a un mes.

Alguns diputats s’han oposat a aquesta proposició, i temen que les disposicions condueixin a un “copiar i enganxar” de l’estatut de l’assalariat a l’estatut de l’estudiant en pràctiques, el que reduiria l’oferta de formació en pràctiques a les empreses per la seva naturalesa “altament coercitiva”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Curs de francès a empreses : el potencial de la francofonia

El futur del francès ja no depèn més de França: fa molt temps que el país ho sap. No és, per cert, França, com sovint es creu, erròniament, que promou i defensa la francofonia: són majoritàriament països africans que han dut a terme i encara duen aquest projecte. A finals dels anys 60, els pares fundadors de la francofonia són senegalesos, nigerians, cambodjans i canadencs … però no francesos!

És que molts “pols de francofonia autònoms” es troben a l’Àfrica i les generacions que neixen actualment en molts països de l’Àfrica Negra (principalment) viuen en una matriu francòfona. Una projecció de la Organisation Internationale de la Francophonie estima en 500 milions el nombre de francòfons a l’Àfrica el 2050 (sobre un total de 700 milions). Tothom està d’acord que el continent africà és el que coneixerà el major creixement econòmic al segle següent.

Organisation Internationale de la FrancophonieÉs per això que el francès esdevé una llengua indispensable per a les empreses de la Península Ibèrica que busquen el seu desenvolupament a través de l’exportació: els seus veïns més o menys immediats són francòfons. Al nord, per descomptat, a Europa, queda França, Bèlgica i Suïssa: un conjunt de 75 milions de francòfons. Però especialment al sud: més de 10 milions al Marroc, més de 6 milions a Tunísia, i prop de 18 milions a Algèria malgrat haver seguit una política d’arabització des de la seva independència. Els naturals d’aquests països no dominen prou l’anglès, el francès segueix i sobretot, segons els estudis, seguirà sent la lingua franca.

Els països del Magrib són sovint una porta d’entrada per després arribar als països de l’Àfrica Negra. Moltes empreses de la península s’han adonat i el moviment s’ha accelerat des de la crisi: per a molts, ha estat necessari buscar el creixement a l’exterior. Avui dia, pràcticament tots els nostres clients necessiten el francès per al seu desenvolupament a l’Àfrica!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

La propina a França

La propina a FrançaLa propina és una suma de diners que es paga a una persona en reconeixement d’un servei o la qualitat d’aquest: en un principi, com la mateixa paraula indica perfectament, era una beguda que s’oferia en agraïment per un servei prestat o els diners per pagar aquesta beguda. En molts països, aquesta pràctica es tradueix amb la mateixa expressió: a Alemanya, pourboire es diu trinkgeld, literalment, “diners per beure”, com la paraula portuguesa gorjeta. En general, hem oblidat que en espanyol la propina prové d’un antic costum que consistia a beure mig got després d’haver brindat a la salut d’algú i després oferir-li el final del vas.

Però en els restaurants francesos, des de fa temps, els preus inclouen impostos i serveis (al voltant del 15% del preu total ). És per això que els francesos generalment no deixen propina o molt poca. Si vostè viatja a França, no se senti molest per no deixar res -òbviament, si vostè està molt satisfet amb el servei, no hi ha res que s’hi oposi. No obstant això, en algunes situacions, encara és costum deixar una propina. En el teatre, de vegades, un tauler indica clarament que l’empleada està remunerada amb les propines (en cas contrari, no doneu res: l’empleada és assalariada). Sempre es pot arrodonir fins l’euro superior en els taxis i amb els repartidors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Memoritzar els verbs francesos amb les seves preposicions

Avui , aquí tens un consell que pot no ser gran cosa, però que us serà molt útil! Els estudiants de curs de Francès Llengua Estrangera, de vegades es compliquen innecessàriament la vida. Molts d’ells podrien evitar el doble esforç de memorització i recordar directament els verbs amb la o les preposicions que els segueixen. Seria, en definitiva, una mica com els phrasal verbs en anglès.

Si no s’ha fet això, poden aparèixer molts dubtes en el moment, especialment, d’utilitzar els pronoms personals complements i els pronoms relatius.

Com saber si hem de dir:

*Je l’ai besoin* *j’y ai besoin* o j’en ai besoin

o també *la chose que j’ai besoin* o la chose dont j’ai besoin

si no se sap que la frase verbal és : avoir besoin DE ?

En aquest cas concret, la majoria dels estudiants memoritzarà en general una primera vegada la locució “ avoir besoin “, i després, en adonar-se que no és suficient a l’hora d’utilitzar certs pronoms, acabarà per memoritzar la locució “ avoir besoin de “ .

D’aquí la necessitat d’elaborar una llista personal dels principals verbs francesos amb les seves preposicions:

Donner quelque chose À quelqu’un

Obliger quelqu’un À faire quelque chose

Avoir envie DE

Parler DE quelque chose À quelqu’un. Etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

La ce trencada en francès

Qui sap que la ce trencada és d’origen castellà: ha desaparegut de l’espanyol contemporani!

En espanyol, la c i la z tenen la mateixa pronunciació davant de e i i: corresponen a la s pronunciada com una z. Però davant de a, o i u, la c va mantenir (i encara manté) el seu valor; era necessari escriure, en espanyol antic, “esperança” o “coraçón”. Al segle XVIII, la Real Acadèmia va establir llavors una reforma ortogràfica que va donar lloc a la substitució de la ce trencada per una z: “esperanza”, “corazón”.

La invenció de la ce trencada en francèsEn francès, el problema de la pronunciació de c o s, sovint es va resoldre, abans de la generalització de la ce trencada, afegint una e davant de les vocals a, o, u, com és el cas de la g. Es conserva el rastre d’aquesta e en l’adjectiu douceâtre (i no douçâtre).

Actualment, la ç permet indicar el so /s/, allí on una sola c hagués representat el so /k/ (principalment davant de “a”, “o”, “u” però no com en català, al final d’una paraula). Així tenim per exemple: “ ça “, “ leçon “ i “ reçu “.

En l’alfabet francès la ç no es considera pròpiament una lletra; és una variant de la lletra c.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,