Voilà!

Cursos de francès per a empreses

Breu curs sobre l’accent tònic en francès (1)

Avui anem a veure algunes regles simples per millorar molt fàcilment la vostra pronunciació en francès. La fonètica francesa es diferencia de la catalana en diferents punts de vista:

1. La diferència més important és que l’accentuació francesa no és lèxica (com en català: «accent», «xic»). El francès és una llengua amb un accent fix, és a dir, és la posició de la síl·laba en la cadena sonora que determina la seva accentuació.

Comparar :

«J’ai deux chats», on l’accent es troba a la tercera síl·laba «chats»

i: «J’ai deux chats gris», on l’accent es troba a la cuarta sílaba «gris».

Accent tònic en francès2. La primera síl·laba mai està accentuada. Les segones, terceres i quartes síl·labes s’accentuen majoritàriament(a la pràctica, hi ha grups rítmics de 5 o 6 síl·labes, però això és menys freqüent).

3. Les paraules de dues síl·labes o més que s’accentuen, ho fan en l’última síl·laba.

4. Els accents francesos mai són indicis d’accentuació però sí de pronunciació: permeten pronunciar sons. «Début» et «désert» s’accentuen en -but i -sert. Sense els accents en les «e» es pronunciaria una e caduca com en « le »: «debut» i «desert».

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Breu curs d’educació «a la francesa»

Algunes paraules són absolutament imprescindibles per a comunicar-se amb els francesos. Jean-Benoît Nadeau és quebequès; està particularment interessat en la llengua i la cultura i ha aconseguit nombrosos èxits editorials traduïts per tot el món, especialment Le français, quelle histoire !, Pas si fous ces Français i Les Français aussi ont un accent. Viu a París des de setembre de 2013 i és columnista a la revista Le Français dans le Monde. Heus aquí el que va observar l’agost passat:

«Pugem a l’autobús 91 direcció Gare de Lyon. Mentre la Julie i els nens validen els seus bitllets, el conductor els va donar una mala mirada.

Râlâlâ !, diu.

Immediatament ho entenc: vam oblidar dir «bonjour». Llavors vaig intentar corregir el problema dient-li «merci». Massa tard.

Però cal saludar la gent! Râlâlâ ! Hi ha gent mal educada…!

Educació «a la francesa»Per més que faci deu mesos que sóc a França, a vegades m’oblido de dir bonjour, LA paraula clau en qualsevol interacció aquí. És que a Montreal, d’on jo vinc, és molt estrany que un empleat esperi que els desconeguts el saludin, sobretot si tenim en compte que hi ha 10.000 usuaris d’autobús. Però el conductor d’autobús parisenc – com també el caixer, el llibreter, el cambrer o el vigilant de la piscina – espera rebre 10.000 bon dia i respondre’ls. «Bonjour», com «Au revoir», «Excusez-moi», «Merci», «Je vous al prie», «Il n’y a pas de quoi» i « Bon appétit», es troben entre el més essencial del kit de supervivència de l’estranger a França.

[…] Sovint els estrangers es queixen del mal caràcter dels francesos i no només dels parisencs. Però he constatat que, pràctiquement sempre, han oblidat de dir bonjour.»

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (3)

Com ja hem vist en articles anteriors, els catalanoparlants sovint repeteixen els mateixos errors lèxics que, tanmateix, són fàcils d’evitar.

1. La confusió entre «d’ailleurs» i «par ailleurs»

«Par ailleurs» i «d’ailleurs» són connectors lògics. «En outre» o «d’autre part» són sinònims de «par ailleurs». Aquesta locució introdueix informació addicional a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

«D’ailleurs» reforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

2. La confusió entre «magazine» i «magasin». El primer és un sinònim de revista i es pronuncia [magazin]; el segon es referia originàriament a un magatzem i actualment significa botiga: es pronuncia [magazɛ̃], per tant, hem de fixar-nos bé en nasalitzar l’última vocal.

3. La confusió entre «champagne» i «campagne». La Champagne és una regió (on, per cert, es produeix un vi de denominació controlada: el vi de xampany). La campagne es refereix a una zona rural, per oposició a les zones urbanes; és ben cert que que les terres cultivades a la campagne (campanya) s’anomenen champs (camps)!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

A França, un nou treballador pot agafar vacances?

A França, des de l’1 de juny de 2012, un treballador contractat recentment té dret a agafar vacances a partir del moment que va començar a treballar. Ja no cal que justifiqui deu dies mínims treballats. Per tant, el treballador té dret a 2,5 dies laborables de vacances per mes de treball efectiu (excepte disposicions més favorables), des del primer mes de la contractació. Aquesta llei ha simplificat els requisits per tenir dret a vacances pagades i ha posat la llei francesa de conformitat amb el dret comunitari.

Dret laboral vacaciones a FrançaSi l’empleat treballa menys de deu dies per al mateix empresari, tindrà, per tant, dret a vacances pagades prorratejades segons el temps de permanència a l’empresa. Concretament, això significa que un treballador acabat de contractar pot, amb l’acord de l’empresari, agafar vacances adquirides sense esperar el final del període de referència (normalment establert de l’1 de juny al 31 de maig). Un empleat contractat el 14 de maig de 2013, pot, d’aquesta manera, prendre 5 dies de descans durant la setmana del 16 de juliol, tot i que encara es trobaria en ple període de prova.

Sobre aquest punt, actualment els codis de treball són comparables a França i a Espanya.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Pronunciació de la grafia -QU- en francès

Però, com es pronuncia la grafia –qu- en francès: [k] o [kw]? Molts estudiants castellanoparlants i catalanoparlants sovint vacil·len. Simplement, podem dir que, en la majoria dels casos, aquesta grafia es pronuncia [k]: quand, qui, quoi. Atenció: en aquest últim cas, vosaltres sentiu bé [kw] però es deu a la grafia –oi- !

Això és per a les estadístiques! Però, en realitat, quan la paraula encara es percep com un préstec a una llengua estrangera (és a dir, aquí, en llatí), els francesos volen respectar les regles de pronunciació d’aquesta llengua. En el cas que avui ens ocupa, si la paraula que conté la grafia –qu- encara sembla que sigui una paraula culta prestada del llatí, els francesos pronunciaran [kw]. Vegeu per exemple les paraules compostes de aqua (« eau » en llatí): aquarelle, aquaculture, aquagym, etc.

Però això seria massa fàcil! Els mateixos francesos dubten entre dues pronunciacions: aquest dubte és, per cert, un senyal que lentament la paraula s’integra en la llengua i gairebé ja no és percebuda com un préstec. Prenem la paraula quadruple: sentireu alguns francesos pronunciar [k] però altres diran [kwa]!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

El turisme d’empresa a França

A França, es desenvolupa l’obertura de les fàbriques, tallers i altres espais industrials al públic. Fins i tot hi ha un nom molt oficial, convertint-se pels professionals el «turisme de descobriment econòmic». Nous sectors s’afegeixen a aquesta activitat: les empreses tradicionals d’agroalimentària i d’artesania s’afegeixen, cada vegada més, els laboratoris, les empreses científiques, els ecomuseus, tot el que té a veure amb el desenvolupament sostenible, la recollida selectiva i d’altres…

Els estrangers vénen cada vegada més. En diverses regions (PACA, Anjou, Bretanya…), les cambres de comerç i d’indústria recolzen l’activitat. Elles mateixes han organitzat a Angers un «col·loqui europeu de la visita d’empresa». Es tracta d’aprofitar la visita per ajudar al desenvolupament de les empreses. Amb diversos objectius a la vista: la imatge, les vendes, la contractació. Sovint, la visita ha arribat a incorporar-se a les pràctiques ja existents però reservades als proveïdors i candidats en l’empresa.

Això permet fer negocis. Les empreses agroalimentàries que integren al final del recorregut de la visita el pas per una botiga, constaten vendes gens menyspreables. Les xocolateries Roland Réauté xocolata, a Anjou, tenen un benefici d’un 10% de la seva facturació en la visita.

Però la definició d’aquest tipus de turisme encara no està molt clara. El sector es busca. En qualsevol cas, diverses experiències estan en marxa a tota Europa: podem citar l’exemple d’Alemanya que, un cop a l’any, obre la majoria de les empreses i el d’Irlanda, on Guinness acull cada any un milió de persones.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Vals de compra oferts als treballadors amb motiu de les festes de Nadal

Avui, volem presentar-vos una traducció d’un extracte d’un article recent al diari Le Monde (que podeu recuperar en la seva totalitat consultant la web).

A França, el Comitè d’empresa pot oferir vals de compra als empleats. Aquest avantatge hauria d’estar subjecte al pagament de les cotitzacions socials. No obstant això, l’administració ha adoptat en aquest àmbit una certa tolerància.

Arbre NadalDos casos podran presentar-se: els vals inferiors o iguals a 156€ per any i per empleat i els d’un import superior (156€ correspon en el 2014 al 5% del límit màxim mensual de la Seguretat Social). En el primer cas, cap cotització social es reclamarà per part dels organismes socials. En canvi, els vals de compra d’un import superior a 156€ per any i per assalariat estan exempts del pagament de les cotitzacions socials si es compleixen tres condicions:

  1. L’assignació del val de compra ha d’estar vinculada a un esdeveniment particular (el dia de la mare, el dia del pare, l’inici del curs escolar o Nadal). En aquest cas, el llindar de 156€ es té en compte, no durant l’any, però sí per a cada esdeveniment. Per Nadal, si el comitè d’empresa decideix distribuir els vals per al Nadal dels empleats i el dels seus fills, el llindar de 156€ s’aplicarà al treballador i a cadascun dels seus fills fins al seu setzè aniversari.
  2. El val de compra ha de ser utilitzat amb motiu de l’esdeveniment pel qual és ofert. Un val ofert amb motiu de les festes de Nadal ha de ser utilitzat en aquesta ocasió. Ha de precisar la naturalesa del bé que permet comprar. Per exemple, el val de compra ofert per al Nadal dels nens haurà de precisar que pot ser utilitzat per comprar joguines, llibres, o discos.
  3. El valor del val no haurà de sobrepassar 156€ per esdeveniment.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Breu curs sobre els connectors lògics de classificació en francès

Els connectors lògics de classificació (o d’enumeració) són molt útils per organitzar i presentar els vostres pensaments i els francesos l’utilitzen sovint; no és molt complicat utilitzar-los però els estudiants de Francès Llengua Estrangera, principalment els catalanoparlants, repeteixen els mateixos errors que, no obstant això, es poden evitar fàcilment.

Per als connectors del «primer nivell», es podria dir, d’entre les expressions de la següent llista:

d’abord, tout d’abord, de prime abord, en premier lieu, premièrement.

Observeu tanmateix que el connector premier no existeix.

No podeu dir: Premier, nous sommes partis.

Però: D’abord / premièrement, etc., nous sommes partis.

Per als connectors de «segon nivell o més», i segons hagueu de finalitzar la vostra enumeració o no, podeu utilitzar una de les següents expressions:

en deuxième lieu, en second lieu, deuxièmement

après, ensuite, de plus, quant à, puis

en dernier lieu, pour conclure, enfin

Noteu aquí que no es pot confondre depuis i après.

La diferència (teòrica, ja que ni els mateixos francesos la respecten) entre en deuxième lieu i en second lieu és que al primer li segueix un en troisième lieu mentre que en second lieu finalitza la llista.

En fi, tingueu en compte que si l’expressió secondement existeix, és literària i no s’utilitza pràcticament mai.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Arribar a temps a les vostres cites a França

La situació geogràfica de França a Europa té moltes conseqüències sobre les seves pràctiques culturals. A mig camí entre l’Europa del Nord i els països mediterranis, els hàbits dels francesos sovint tenen una mica dels dos.

Pel que fa al capítol de la puntualitat, França no és una excepció. Malgrat que alguns proverbis destaquin la seva obsessió per la puntualitat:  “Avant l’heure, ce n’est pas l’heure; après l’heure, ce n’est plus l’heure”, “La ponctualité est la politesse des rois”, els francesos no sempre brillen per la seva puntualitat. Les reunions de feina no comencen quasi bé mai a l’hora prevista, sense que per això es puguin permetre un veritable retard, car el concepte del temps, a França, no és tan extensible com en els països llatins. Es tracta, doncs, de conèixer exactament el marge comunament admès i acceptat. I això no és fàcil.

Un bon exemple és el de la invitació a dinar. Imaginem-nos que un company de feina us ha convidat a dinar i que l’hora prevista es vers les 12h30: a quina hora arribareu? a les 12h30? Aleshores arribareu abans d’hora i el vostre company corre el risc de dir, abans d’obrir-vos la porta: “Per què arriba tan d’hora?, a les 13h? Doncs ara arribeu amb retard i el vostre col·lega aquest cop dirà: “Però què fa?”. L’hora ideal de la vostra arribada se situa cap a les 12h45: ni massa aviat, ni massa tard…

Malgrat tot això, hi ha ocasions on es recomana ser puntual: per exemple, per a una entrevista de feina o per a una reunió comercial (sobretot si sou venedors).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La importància de la comunicació no verbal en els negocis

« Après tout, si nous pouvions vraiment comprendre 93% de ce que les gens disent sans recourir aux mots, il n’y aurait pas besoin d’apprendre les langues étrangères et personne ne pourrait s’en tirer avec un mensonge. »

Slate.fr 9 de abril de 2013

Evidentment, el periodista del Slate sembla no haver entès el que és una llengua (estrangera o no), però, com assenyalava un especialista en la matèria, també sembla ignorar el no verbal. Per cert, us convidem a llegir el seu article.

Ens agradaria afegir a la seva anàlisi que tot el problema del no verbal és, precisament, que no es tracta d’un llenguatge universal i que un mateix signe, una mateixa expressió poden tenir diferents significats.

Comunicació no verbalLa comunicació no verbal està composta de:

– la comunicació voluntària o involuntària té lloc a través de canals hormonals o feromonals

– la comunicació a través del tacte

– la comunicació a través dels moviments interpretats gràcies a la participació d’una mateixa cultura

Per tant és útil, en els negocis que es poden tenir amb un francòfon, conèixer, almenys, aquest tercer tipus de comunicació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,