Molière en l’origen de moltes expressions del francès quotidià (2)

Fa uns mesos, vam veure algunes expressions franceses preses directament d’obres de Molière. N’hi ha d’altres!

Martine, acomiadada per la seva senyora Philamine amb l’argument que comet errors gramaticals, pensa que això és solament un pretext: « Qui veut noyer són chien l’accuse de la rage », és a dir, qui vol ofegar el seu gos, diu que està rabiós (Les femmes savantes). Certament, l’expressió proverbial existia abans de Molière sota una altra forma (« Qui bon chien veut tuer, la raige li met seure »), però és la de Molière que s’usa comunament avui quan es vol suggerir que s’empra una excusa per desfer-se d’algú.

En el Bourgeois gentilhomme, el Sr. Jourdain s’alegra en descobrir que, estant tot llenguatge classificat en prosa o en vers, sempre ha fet prosa sense saber-ho. « Faire de la prose sans le savoir » és, per tant, avui una manera d’explicar amb humor que s’ha tingut èxit en una activitat però per casualitat i sense haver-ho volgut.

Finalment, « le petit chat est mort »  revela una excessiva ingenuïtat i ignorància sobre el món que l’envolta. Aquesta és la resposta d’Agnès a Arnolphe a L’école des femmes. Aquest últim es va endur aquesta noia pobra i va fer que es criés en un convent per aïllar-la millor i casar-se amb ella. Un dia, mentre ell la visita i li pregunta què ha succeït recentment, Agnès li respon innocentment: « Le petit chat est mort » (El gatet és mort).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

A França, s’ofereix muguet el primer de maig

Perquè fa bona olor, es compon de campanetes (les campanes sempre s’han associat amb la bona sort) i era relativament poc freqüent en el sotabosc, el muguet s’ha imposat a poc a poc com la vegetació amulet.

A la fi del segle XIX, una vaga sacseja Chicago provinent d’obrers que reclamen 8 hores de treball diari. En memòria d’aquest dia de reivindicació, la Segona Internacional Socialista a París, que s’havia reunit en honor del centenari de la Revolució Francesa, va fer del primer de maig un dia de lluita mundial per reivindicar la jornada de 8 hores. Aquest dia es dedicarà a les reivindicacions sindicals en els països industrialitzats. A França, el president Vincent Auriol farà que sigui un dia festiu en 1947.

Els obrers estaven acostumats de posar en el seu trau un triangle vermell que recordava la divisió del treball (8 hores de treball, 8 hores de son i 8 hores de lleure) amb motiu de l’1 de maig. De seguida, aquest triangle va ser substituït per una englantina roja. Estant vinculada la fortuna del muguet a l’1 de maig, els treballadors van decidir el 1907 aprofitar-se’n. A partir d’aquest moment portaran el muguet al trau.

L’1 de maig, tothom té el dret de vendre unes branquetes de muguet: només cal estar a 40 metres d’una floristeria.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Com pronunciar la h en francès?

Però, per a què serveix la h en francès? Si mai no es pronuncia! La situació es complica quan se sap que en francès existeixen dos tipus de h: la aspirada i la h muda. De vegades els francesos semblen una mica recargolats: per a què inventar dues variants d’un so que no existeix? És que, si la h no es pronuncia, hi ha, no obstant això, conseqüències en l’elisió i l’enllaç: una h aspirada ho prohibeix mentre que una h muda ho autoritza:

Le hameau et Les hameaux (sense enllaç).

L’heure et Les heures (amb enllaç).

Com saber si la h es aspirada o muda? En general, si la paraula és importada i té un so h articulat en la seva llengua d’origen (principalment llengües germàniques, l’anglès i llengües orientals), la h es manté en l’ortografia francesa i serà aspirada (però ja no serà articulada, com acabem de veure). Però moltes paraules d’origen estranger acaben, amb l’ús, per perdre la seva h aspirada. És el cas, per exemple, de handicap, que ve de l’expressió anglesa caps, hand in capque significa “mà dins del barret”. Actualment, molts francòfons pronuncien:

L’handicapé et Les handicapés (amb enllaç).

Per tant, no hi ha cap truc infal·lible per esbrinar si la h inicial és muda o aspirada. La millor solució, en francès llengua estrangera, és memoritzar cada paraula!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Introduir la conseqüència amb « AUSSI »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

J’aime la musique reggae, et toi ?

Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

Però:

Aussi, j’ai été au supermarché.

Un error dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També es tradueix per aussi i pot estar col·locat en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estigui situat a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

La locució adverbial « du coup »

Segur que coneixeu nombrosos connectors lògics de conseqüència: doncs, llavors, per consegüent, així... Però existeix una locució adverbial que pocs estudiants de francès llengua estrangera coneixen: és du coup.

Aquesta expressió és molt utilitzada, cada vegada més utilitzada i, fins i tot, segons l’opinió d’alguns, massa utilitzada: això esdevé un tic o una mania sembrar les frases amb du coup. Heu de parar atenció i  reservar el seu ús per a les situacions informals i essencialment a l’oral: l’expressió és familiar.

És quasi un sinònim de per consegüent – el qual, no és utilitzat a l’oral. Es diu de vegades que du coup s’utilitza quan la conseqüència és inesperada. No és del tot exacte. Utilitzant aquesta expressió, simplement feu semblant de creure que la conseqüència de la primera proposició és única i, al cap i a la fi, lògica.

A :

Il y avait une promotion sur les portables du coup j’en ai acheté un.

no hi ha relació de causa efecte entre l’afirmació i l’acció: no és perquè hi hagi una promoció que, automàticament, es compri un portàtil. I, tanmateix, és el que dieu, el que us permet legitimar la vostra acció (aquí la vostra compra): heu tingut raó, era normal comprar-ne un ja que hi havia una promoció.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Posició de l’adverbi en francès

Ja havíem vist que la llengua francesa no és tan flexible com el castellà o el català pel que fa a la posició dels seus adjectius. Tampoc ho és per la posició dels seus adverbis. Però, en cert sentit, es podria dir que respecta estrictament l’etimologia de la paraula: ad/verb, és a dir, que acompanya el verb, que se li afegeix. Per això, la seva posició natural és després del verb.

Els adverbis de quantitat (beaucoup, trop, peu, etc.), de temps (Parfois, jamais, toujours, etc.) i de manera (mal, bien, etc.) s’han de col·locar immediatament després del verb.

Je bois beaucoup quand je fais du sport.

Cette campagne est remarquablement bien réussie.

Atenció: per als temps verbals compostos, heu de col·locar l’adverbi després de l’auxiliar (és aquest el flexionat).

Il est toujours arrivé en retard à ses rendez-vous.

De tota manera, no us serà possible anteposar-los al verb, llevat que sigui un recurs estilístic com en el vers de Charles Baudelaire:

Homme libre, toujours tu chériras la mer !

No obstant això, els adverbis que completen una oració sencera, es col·locaran al principi o al final de l’oració.

Demain, nous irons à la plage.

Nous irons à la plage demain.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Les gran línies de la reforma del Codi del Treball a França (2)

Una de les mesures més importants de la reforma del Codi del Treball, que ha entrat en vigor recentment, és la que proveeix la ruptura negociada col·lectiva (és a dir, «la ruptura per acord mutu en el context dels acords col·lectius»). Aquest sistema permet proposar sortides voluntàries als treballadors sense que el motiu sigui econòmic: pot ser considerat per qualsevol empresa, independentment de la seva plantilla, sense dificultats econòmiques ni amenaces per a la competitivitat.

El seu objectiu és aconseguir la supressió de llocs de treball sense passar pels acomiadaments. Ni acomiadament ni dimissió, per tant, constitueix una forma de ruptura del contracte de treball similar a la ruptura convencional d’un CDI, contracte indefinit individual (no poden ser imposades, sobre tot, ni per l’empresari ni pels treballadors).

El Comitè Econòmic i Social ha de ser informat del projecte proposat d’acord amb les modalitats previstes en l’acord col·lectiu. En particular, ha d’especificar el nombre de sortides, els procediments per calcular les indemnitzacions per sortides, així com les condicions d’accés al pla de sortida voluntària. Les indemnitzacions per ruptura no podran ser inferiors a les indemnitzacions legals previstes en cas d’acomiadament per raons econòmiques.

Tot seguit, l’empresari ha de remetre l’acord col·lectiu majoritari a l’autoritat administrativa (director regional d’empreses, de la competència, de consum, de treball i ocupació) per a la seva validació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Reforma del Codi del Treball a França (1)

Des de l’1 de gener del 2018, la reforma del Codi del Treball ha entrat en vigor. Aquestes són les principals línies d’aquesta reforma.

En cas d’acomiadament, l’empleat té quinze dies per demanar-li al seu cap que especifiqui les raons, si això no s’ha fet abans. El mateix termini es concedeix a l’empresari per respondre’l. Després d’un acomiadament econòmic, l’empresari ha d’atorgar a l’empleat acomiadat quinze dies per presentar la seva candidatura als llocs oberts a la reclassificació. Finalment, el Codi del Treball estableix sis models de cartes estàndard per garantir els acomiadaments per part de l’empresari; ell pot aprofitar-ho si ho desitja.

Un dels principals objectius de la reforma és facilitar la negociació en l’empresa. En alguns casos, l’acord d’empresa tindrà prioritat des d’aquest moment sobre l’acord sectorial. Es distingeixen tres blocs:

– Bloc 1: 13 temes per als que l’acord sectorial estableix una base mínima. L’acord d’empresa també ha de ser més favorable per modificar-lo.

– Bloc 2: 4 temes sobre els quals la sucursal pot incloure una clàusula que prohibeixi les derogacions per acords d’empresa.

– Bloc 3 : per a tots els altres assumptes, l’acord d’empresa podrà derogar l’acord sectorial.

El Comitè Econòmic i Social (CES) substitueix al comitè d’empresa, els representants dels treballadors i al comitè de salut, seguretat i condicions de treball; ha de ser consultat sobre les orientacions estratègiques, la situació econòmica i financera, la política social de l’empresa, així com sobre les condicions de treball i l’ocupació.

Les empreses la plantilla de les quals oscil·la entre 11 i 49 empleats, tenen l’oportunitat de negociar directament amb els membres electes del CES. Per a es PIMES amb més de 50 empleats, les empreses poden sol·licitar al CES per arribar a un acord. D’altra banda, en les TPE, empreses molt petites (menys d’11 empleats), l’empresari podrà negociar i consultar directament als empleats, i la creació del CES no serà necessària.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

L’accent circumflex en francès

Encara que l’accent circumflex va aparèixer en el Renaixement, s’ha utilitzat sistemàticament en l’idioma francès des del segle XVIII. Fins a aquell moment, es continuava escrivint algunes s col·locades davant d’una altra consonant i això fins i tot si ja no es pronunciaven en francès. Quan es va editar el diccionari de l’Acadèmia Francesa l’any 1740, es va decidir que aquestes s serien eliminades de la grafia. Però els francesos, potser excessivament nostàlgics, van decidir notar aquesta desaparició amb un accent circumflex sobre la vocal precedent.

 

 

És així que teste s’ha convertit en tête, hospital, hôpital, bastir, bâtir, etc. Saber l’origen d’aquest accent és, per tant, molt útil per a tots els parlants de llengües romàniques que han conservat la s perquè encara es pronuncia. Si una paraula amb un accent circumflex és difícil d’entendre, n’hi haurà prou amb afegir una s darrere de la vocal per trobar, en principi, la paraula d’una llengua llatina. Així, Pâques dóna naturalment Pasques, és a dir Pasqua en català. Però compte! no totes les s davant de consonants han desaparegut perquè algunes continuen pronunciant-se… Per tant, s’escriu fête, però festin i festoyer.

Finalment, també s’utilitza l’accent circumflex com un signe diacrític, és a dir, per distingir els homòfons: sûr i sur, i du, mûr i mur, etc.

Per concloure, cal notar que des de la reforma de la simplificació de l’ortografia oficial del francès de 1990, el circumflex ha desaparegut de la i i de la u (excepte si la seva desaparició pot donar lloc a ambigüitat, com en / du, per exemple).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , , ,

El “piston” a França: una bona manera d’obtenir avantatges!

A França, com arreu del món, és possible entrar en una empresa per “piston” (expressió col·loquial). La imatge parla per si sola: obteniu una feina gràcies a un recolzament que, com el pistó, t’enlaira d’una manera que permet distingir-te millor del lot de candidats. Llavors se’t dirà que estàs “pistonné” (la qual cosa pot ser pejoratiu si no ets molt competent …).

« Tu ne vas pas me dire que ton beau-frère est entré dans l’entreprise où tu travailles uniquement grâce à ses compétences ? »

« Bien sûr que non ! Je l’ai pistonné. »

Mitjà molt eficaç per a obtenir un lloc de treball, el “piston” també pot ser útil per a beneficiar-se de qualsevol avantatge.

« Où as-tu pu acheter ce champagne à un tel prix ? »

« J’ai un bon piston ! »

Avui dia, sovint preferim parlar de “boca-orella“, de “relacions“, de “recomanació” o millor encara, de “xarxa“. No obstant això, la diferència entre la “xarxa” i “el piston” és de vegades molt tènue!

El piston pot prendre una forma particular: un empleat que obté un ascens dins d’una empresa gràcies a les seves relacions sentimentals amb el seu superior jeràrquic, això es diu “la promotion canapé”, és a dir, “la promoció del llit”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,