Temps de descans a la feina a França

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden i els treballadors marxen per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el nostre post), els francesos treballen, en principi, d’una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13h (i no cap a les 14h com els espanyols), s’arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l’hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El dret a la formació a França

A França, des de l’1 de gener de 2015, tots els assalariats i els aturats es beneficien del Compte Personnel de Formation (CPF). Aquest compte s’unirà a la persona al llarg de la seva vida laboral. Els empleats poden tenir fins a 150h de formació en el seu CPF i podrà ampliar-se, és a dir, incrementar-se més enllà d’aquest límit, amb les hores ofertes per les empreses o els Organismes Paritaires Collecteurs Agréés (OPCA), encarregats de finançar la formació dels assalariats.

Les empreses amb més de 10 assalariats contribueixen al finançament de la formació dels empleats mitjançant el pagament als OPCA amb una contribució anual de l’1% de la seva nòmina. Per a les altres empreses, la contribució es fixa en el 0,55%.

Cada 2 anys, els empresaris han d’aconseguir amb cadascun dels seus empleats una entrevista de treball per tal de considerar les seves perspectives de desenvolupament i les formacions que podrien contribuir a això. Cada 6 anys, els empresaris han de realitzar una recapitulació de la carrera professional dels seus assalariats. Ells han de justificar que durant aquest període, han realitzat amb cadascun d’ells entrevistes laborals i que cada empleat ha assistit almenys a una formació i ha obtingut un augment de salari o un canvi de feina. Si aquest no és el cas, els empresaris poden ser sancionats. Per exemple, les empreses amb més de 50 treballadors es veuen obligades a augmentar el CPF dels treballadors afectats amb 100h si estan a temps complet i amb 130 hores si estan a temps parcial.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

A França, un company de feina pot arrivar a ser un amic?

A França, per regla general, s’evita barrejar la vida professional i la vida privada: sovint són dos mons molt separats i coneixereu ben poc la vida privada d’un company de feina. Veure’s amb els seus col·laboradors fora de la feina no és una habitud: ni se sopa ni se surt plegats, i molt menys sortir junts de vacances! Com a màxim, els francesos poden prendre una copa tot sortint de la feina, però és poc freqüent: tan aviat s’ha acabat la feina, tothom té una sola idea al cap: anar cap a casa seva!

Igualment, la parella no coneix, en principi, els companys de feina de l’altre i, d’altra banda, això no l’interessa gens! Per altra part, és l’ocasió de desfer un malentès recorrent dels catalans: la paraula “collègue”, en francès, només designa la persona amb qui treballeu i no un amic. Això no impedeix evidentment el fet que un company de feina es converteixi en un amic (malgrat que això sigui bastant inusual), però l’un no suposa l’altre.

Si voleu fer amistat amb un company de feina francès, això demanarà temps. Invitant-lo massa aviat a sopar a casa vostra, correu el risc de posar-lo en una situació incòmode: no sabrà com refusar una invitació, que pel fet de ser un gest amable, ell ho veurà com un envaïment.

Potser trobareu distants els francesos amb qui treballeu però no us ho prengueu com res personal: és la seva manera de ser!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

L’encaixada de mans pel matí a França

Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

L'encaixada de mans a FrançaEn primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries.

Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Quan tuteja en francès?

A França, l’ús del tuteig i del tractament de vostè ha evolucionat molt durant els darrers 20 anys. Antigament, el tu estava reservat a la família i als amics íntims. L’expressió “être à tu et à toi avec quelqu’un” (“de tu a tu”) que significa ser íntim, mostra bé fins a quin punt l’ús del tu era la pròpia marca de familiaritat.

Tuteig en l'empresa francesaSi algunes professions o categories socials (els professors o els obrers, entre ells, per exemple) sempre han preferit el tuteig, la resta de la població utilitzava el vostè. Fer servir el tu indegudament us exposava de seguida a un mordaç “On n’a pas élevé les cochons ensemble!” volent dir que no tingui un tracte de massa confiança.

Actualment, es tuteja més fàcilment, inclòs al si de l’empresa. Entre companys de feina, el tuteig és indispensable i no doblegar-se vol dir que se us titllarà, com a mínim, de distant si no de rar. Tanmateix, a França, l’ús del tu no s’assembla al dels catalanoparlants: en qualsevol situació de relació jeràrquica (responsable d’un servei/empleat, proveïdor/client, ancià/jove, etc.) el tractament de vostè continua fent-se servir. Això no vol dir que sigui impossible passar al tu però aquesta passa, com és el cas des de sempre, es ritualitza. La persona jeràrquicament superior (responsable, proveïdor, ancià, etc.) podrà proposar al seu interlocutor: “Ens podem tutejar, no?”. Després de l’acceptació (difícilment es pot fer una altra cosa!) les dues persones passaran definitivament al tuteig.

Serà interessant, d’aquí a uns quants anys, tornar a parlar de l’ús del tu i del vostè, car si el tractament de vostè no és encara en via d’extinció, el seu camp d’aplicació tendeix indiscutiblement a disminuir.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

El comerç internacional i la interculturalitat

No es destaca gaire la importància de l’intercultural a les classes de francès per empreses i, tanmateix, és capital. Es pot definir ràpidament l’intercultural per la sensibilització vers la cultura de l’altre. Cadascú actua en funció dels codis de la seva pròpia cultura i cadascú pensa inconscientment que aquesta manera de fer és no solament “normal” sinó que és “millor”.

Aquesta sensibilització és més important com més properes són o semblen ser les cultures. Això pot semblar paradoxal però s’explica fàcilment.

Si un català va a comerciar amb la Xina, automàticament estarà a l’aguait de forma permanent per tal de desxifrar i entendre la cultura xinesa: cadascú sap que aquestes són cultures radicalment diferents. Sense un aprenentatge específic, aquest desxiframent serà, sens dubte, difícil per a ell; si més no, sabrà que és necessari adaptar-se a la cultura de l’altre.

Però si el mateix català fa negocis amb un francès també pensarà, automàticament, com en el cas anterior: “Els nostres països són europeus i, a més a més, som veïns i parlem dues llengües romàniques: hauríem d’entendre’ns fàcilment.” Ara bé, els natius dels dos països actuen i pensen de forma diferent en nombrosos àmbits, el que provoca malentesos, quid pro quos, incomprensions i explica un bon nombre de fracassos comercials. Heus aquí perquè és important estar sensibilitzat per la cultura de l’altre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Represa dels cursos de francès 2016-17

Com cada mes de setembre des de fa ja alguns anys, reprenem els nostres cursos de francès per a empreses amb seu a Barcelona i els seus voltants més propers. Noves col·laboradores (Jenny Azarian i Laetitia Borges), nous clients (Synergie, el bufet d’advocats Fissa), i això no ha fet més que començar! En qualsevol cas, podem assegurar-vos que farem tot el possible perquè aquest any sigui tan ric en experiències com l’any passat!

En aquest blog, cada quinze dies, trobareu un article que abordarà, segons les setmanes, una qüestió de llengua, un fet intercultural o un tema de dret. Com sempre, podreu accedir immediatament a la seva traducció a l’espanyol o al català.

Esperem que el nostre projecte d’aprenentatge del francès amb la pedagogia accional del Monde Fictif aviat es reprendrà. La implicació dels estudiants és capital i sabem que cadascun té moltes obligacions personals que li impedeixen comprometre’s a participar amb regularitat. Però no desesperem i, mentrestant, sempre podeu tornar a veure les càpsules de vídeo realitzades pels estudiants en els últims anys!

Finalment, us recordem que la inscripció per als nostres cursos destinats als particulars està oberta des del dilluns passat: contacteu-nos per informar-vos del calendari, els nivells i les tarifes!

Us desitgem a tots un excel·lent any amb nosaltres!

Etiquetes: ,

Alguns permisos especials a França

A França, en el sector privat, ja vam veure que l’assalariat podia prendre certs permisos especials (particularment el permís patern).

Els permisos per a esdeveniments familiars

Altres esdeveniments familiars també permeten als assalariats beneficiar-se de dies d’absència. La durada és de quatre dies per a un matrimoni civil o religiós (contra 15 dies per a l’assalariat espanyol), de tres dies per cada naixement o per l’arribada d’un nen en adopció, de dos dies per la defunció d’un fill, del cònjuge o de la parella vinculada amb un PACS, d’un dia per al casament d’un fill, i d’un dia per la defunció del pare, de la mare, del sogre, de la sogra o d’un germà.

Els permisos per a assumptes personals

La llicència per any sabàtic no pot ser inferior a sis mesos, ni ser superior a onze mesos. Per tenir dret a això, cal haver acumulat trenta-sis mesos d’antiguitat en l’empresa i sis anys d’activitat professional i no haver aprofitat en el curs dels sis últims anys d’un permís sabàtic, d’un permís de creació d’empresa o d’un permís de formació d’almenys sis mesos.

El permís no remunerat permet a un assalariat absentar-se de l’empresa per un període determinat conservant la possibilitat de recobrar el seu lloc de feina o una ocupació anàloga al seu retorn. Està reglamentat pel conveni col·lectiu.

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

Voilà continua treballant durant tot el mes el juliol, però aquest blog ara està de vacances: continuarà el setembre vinent. Bon estiu a tothom!

Etiquetes: , ,

La paraula francesa vache (vaca) i els seus derivats en el llenguatge col·loquial

Vache Vaca en francès

 

La vaca, com se sap, és la femella del toro. Aquest animal afable i indolent ens dóna la seva llet i la seva carn, per molt greu que els sàpiga als vegetarians. Però dóna lloc a una sèrie de paraules o d’expressions molt utilitzades, sobretot a l’oral.

Una vache és també una mala persona (es diu també une peau de vache “una pell de vaca”); en aquesta accepció per cert, la paraula pot ser adjectiu:

Mon chef, quelle vache !

Mon chef est une peau de vache.

Mon chef, il a été vache avec moi.

Això també va donar lloc a la paraula vacherie, és a dir, maldat:

Leur relation est pour le moins particulière : ils s’aiment et pourtant ils n’arrêtent pas de se dire des vacheries !

En el plural i sovint en una frase exclamativa, les vaches designa un subjecte més o menys determinat del qual un es queixa:

Ah ! les vaches ! ils ne m’ont pas prévenu !

Però l’ús més freqüent torna segurament en les expressions La vache ! y vachement. La vache ! pot expressar successivament la sorpresa:

– (après s’être caché et apparaissant soudainement) Bouh !

– Oh ! la vache ! tu m’as fait peur !

la indignació:

Trois heures pour obtenir une réponse à l’accueil ! La vache ! C’est pas possible !

o l’admiració:

– Regarde ! J’ai acheté un nouveau manteau !

– La vache !

En el llenguatge col·loquial, vachement reemplaça très o beaucoup:

C’est vachement important.

Depuis notre arrivée, il pleut vachement.

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

L’ús d’Internet a títol personal en el treball a França

Fins a quin punt un empleat pot usar Internet durant les hores de treball? La justícia francesa jutja cas per cas. El Tribunal d’Apel·lacions de Rennes ha considerat com abusives les connexions a Internet amb finalitats personals que representin un 20% del temps de treball de l’assalariat. Quan s’hagi demostrat el caràcter abusiu de l’ús d’Internet, llavors el treballador podrà ser sancionat (des del simple advertiment a l’acomiadament). Cada cop més empreses incorporen, per cert, un codi de bona conducta pel que fa a l’ús d’Internet per a ús personal en el treball; aquest codi estableix les sancions en les quals pot incórrer el treballador.

Internet a la feina FrançaEn qualsevol cas, les empreses no poden prohibir purament i simplement l’ús d’Internet a títol personal: el Tribunal d’Apel·lació de Bordeus va dictaminar, per exemple, en una sentència del 15 de gener de 2013 que connectar-se a Internet una hora a la setmana amb finalitats personals no constituïa un ús abusiu.

L’assalariat no pot tampoc explicar-ho tot a les xarxes socials: en el dret francès, el treballador ha de respectar una obligació de lleialtat enfront del seu ocupador, fins i tot fora de la seva vida professional. Aquest principi limita doncs la seva llibertat d’expressió. No obstant això, els jutges adopten mesures de clemència i concedeixen circumstàncies atenuants a treballadors que a les xarxes socials han expressat el seu desacord amb l’estratègia o la política del seu ocupador.

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

 

Etiquetes: , ,