Voilà!

Cursos de francès per a empreses

Vals de compra oferts als treballadors amb motiu de les festes de Nadal

Avui, volem presentar-vos una traducció d’un extracte d’un article recent al diari Le Monde (que podeu recuperar en la seva totalitat consultant la web).

A França, el Comitè d’empresa pot oferir vals de compra als empleats. Aquest avantatge hauria d’estar subjecte al pagament de les cotitzacions socials. No obstant això, l’administració ha adoptat en aquest àmbit una certa tolerància.

Arbre NadalDos casos podran presentar-se: els vals inferiors o iguals a 156€ per any i per empleat i els d’un import superior (156€ correspon en el 2014 al 5% del límit màxim mensual de la Seguretat Social). En el primer cas, cap cotització social es reclamarà per part dels organismes socials. En canvi, els vals de compra d’un import superior a 156€ per any i per assalariat estan exempts del pagament de les cotitzacions socials si es compleixen tres condicions:

  1. L’assignació del val de compra ha d’estar vinculada a un esdeveniment particular (el dia de la mare, el dia del pare, l’inici del curs escolar o Nadal). En aquest cas, el llindar de 156€ es té en compte, no durant l’any, però sí per a cada esdeveniment. Per Nadal, si el comitè d’empresa decideix distribuir els vals per al Nadal dels empleats i el dels seus fills, el llindar de 156€ s’aplicarà al treballador i a cadascun dels seus fills fins al seu setzè aniversari.
  2. El val de compra ha de ser utilitzat amb motiu de l’esdeveniment pel qual és ofert. Un val ofert amb motiu de les festes de Nadal ha de ser utilitzat en aquesta ocasió. Ha de precisar la naturalesa del bé que permet comprar. Per exemple, el val de compra ofert per al Nadal dels nens haurà de precisar que pot ser utilitzat per comprar joguines, llibres, o discos.
  3. El valor del val no haurà de sobrepassar 156€ per esdeveniment.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Breu curs sobre els connectors lògics de classificació en francès

Els connectors lògics de classificació (o d’enumeració) són molt útils per organitzar i presentar els vostres pensaments i els francesos l’utilitzen sovint; no és molt complicat utilitzar-los però els estudiants de Francès Llengua Estrangera, principalment els catalanoparlants, repeteixen els mateixos errors que, no obstant això, es poden evitar fàcilment.

Per als connectors del «primer nivell», es podria dir, d’entre les expressions de la següent llista:

d’abord, tout d’abord, de prime abord, en premier lieu, premièrement.

Observeu tanmateix que el connector premier no existeix.

No podeu dir: Premier, nous sommes partis.

Però: D’abord / premièrement, etc., nous sommes partis.

Per als connectors de «segon nivell o més», i segons hagueu de finalitzar la vostra enumeració o no, podeu utilitzar una de les següents expressions:

en deuxième lieu, en second lieu, deuxièmement

après, ensuite, de plus, quant à, puis

en dernier lieu, pour conclure, enfin

Noteu aquí que no es pot confondre depuis i après.

La diferència (teòrica, ja que ni els mateixos francesos la respecten) entre en deuxième lieu i en second lieu és que al primer li segueix un en troisième lieu mentre que en second lieu finalitza la llista.

En fi, tingueu en compte que si l’expressió secondement existeix, és literària i no s’utilitza pràcticament mai.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Arribar a temps a les vostres cites a França

La situació geogràfica de França a Europa té moltes conseqüències sobre les seves pràctiques culturals. A mig camí entre l’Europa del Nord i els països mediterranis, els hàbits dels francesos sovint tenen una mica dels dos.

Pel que fa al capítol de la puntualitat, França no és una excepció. Malgrat que alguns proverbis destaquin la seva obsessió per la puntualitat:  “Avant l’heure, ce n’est pas l’heure; après l’heure, ce n’est plus l’heure”, “La ponctualité est la politesse des rois”, els francesos no sempre brillen per la seva puntualitat. Les reunions de feina no comencen quasi bé mai a l’hora prevista, sense que per això es puguin permetre un veritable retard, car el concepte del temps, a França, no és tan extensible com en els països llatins. Es tracta, doncs, de conèixer exactament el marge comunament admès i acceptat. I això no és fàcil.

Un bon exemple és el de la invitació a dinar. Imaginem-nos que un company de feina us ha convidat a dinar i que l’hora prevista es vers les 12h30: a quina hora arribareu? a les 12h30? Aleshores arribareu abans d’hora i el vostre company corre el risc de dir, abans d’obrir-vos la porta: “Per què arriba tan d’hora?, a les 13h? Doncs ara arribeu amb retard i el vostre col·lega aquest cop dirà: “Però què fa?”. L’hora ideal de la vostra arribada se situa cap a les 12h45: ni massa aviat, ni massa tard…

Malgrat tot això, hi ha ocasions on es recomana ser puntual: per exemple, per a una entrevista de feina o per a una reunió comercial (sobretot si sou venedors).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La importància de la comunicació no verbal en els negocis

« Après tout, si nous pouvions vraiment comprendre 93% de ce que les gens disent sans recourir aux mots, il n’y aurait pas besoin d’apprendre les langues étrangères et personne ne pourrait s’en tirer avec un mensonge. »

Slate.fr 9 de abril de 2013

Evidentment, el periodista del Slate sembla no haver entès el que és una llengua (estrangera o no), però, com assenyalava un especialista en la matèria, també sembla ignorar el no verbal. Per cert, us convidem a llegir el seu article.

Ens agradaria afegir a la seva anàlisi que tot el problema del no verbal és, precisament, que no es tracta d’un llenguatge universal i que un mateix signe, una mateixa expressió poden tenir diferents significats.

Comunicació no verbalLa comunicació no verbal està composta de:

– la comunicació voluntària o involuntària té lloc a través de canals hormonals o feromonals

– la comunicació a través del tacte

– la comunicació a través dels moviments interpretats gràcies a la participació d’una mateixa cultura

Per tant és útil, en els negocis que es poden tenir amb un francòfon, conèixer, almenys, aquest tercer tipus de comunicació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Les pràctiques són no imposables a França

Les pràctiques en empreses a França plantegen molts problemes i ja hem dedicat diversos articles sobre el tema. Actualment, s’han fet gairebé sistemàtiques: no només els estudiants tenen l’obligació de realitzar pràctiques d’una durada cada vegada més llarga per validar els seus diplomes (de quatre a sis mesos, depenent de l’any i les escoles), sinó que la majoria d’aquestes escoles animen als seus estudiants a agafar un any de pausa per a realitzar pràctiques d’un any, preferentment a l’estranger.

Lliure d'impostosAixí, per a la majoria dels estudiants, el temps total de treball com a becari al llarg dels seus estudis actualment és superior a un any. No obstant això, aquestes pràctiques sovint solen ser molt cares per als estudiants i els seus pares. Durant els períodes de pràctiques, no només les despeses d’escolaritat són idèntiques, també els pares s’enfronten a costos addicionals, especialment quan les pràctiques es fan a l’estranger.

A aquesta factura s’afegien els impostos. Si les pràctiques havien durat més de tres mesos o no formaven part integrant del programa de l’escola – que era el cas de les pràctiques realitzades en el marc d’un any de pausa – les dietes percebudes eren imposables; això ja no és el cas després de l’aprovació d’una llei durant el mes de juny de 2014.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Principals errors sintàctics dels catalanoparlants en francès

De la mateixa manera que una mateixa comunitat lingüística tendirà a repetir els mateixos errors en el lèxic, els catalanoparlants, en general, reprodueixen els mateixos errors en la sintaxi. Aquestes dificultats es deuen a les interferències entre la llengua d’aprenentatge, aquí el francès, i la o les llengües maternes; quan les llengües són similars, com és el cas entre el francès i el català, és gran la temptació de reproduir estructures que, no obstant això, ¡poden ser incorrectes en la llengua d’aprenentatge!

A diferència del català, els percentatges en francès no estan precedits per un article (excepte en casos rars):

Un 52% des votants se sont abstenus.

Excepte en les expressions heretades de l’Edat Mitjana, els substantius sempre estan precedits en francès per un article: els catalanoparlants obliden regularment l’article partitiu:

J’ai chance.

J’ai de la chance.

La negació s’expressa en francès gràcies a la locució separada ne… pas. A l’oral, però, només «pas» està expressada, ara bé, és precisament aquesta la que els estudiants tenen tendència a suprimir!

Je ne pars en vacances.

Je pars pas en vacances.

Recordeu que sempre en la negació amb: «jamais», «personne», «aucun», «rien», heu de suprimir el «pas» :

Il (ne) boit pas jamais d’alcool.

Il ne boit jamais d’alcool.

Finalment, en l’estructura Il/elle/c’est + adjectif + DE + verbe infinitif, la preposició de s’oblida sistemàticament:

C’est important partir à l’heure.

C’est important de partir à l’heure.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

El permís parental per al pare a França

El 23 de juliol de 2014, el Parlament francès va aprovar el projecte de llei sobre «la igualtat real entre dones i homes». La seva principal innovació rau en la reforma del permís parental: per incitar els pares a agafar aquest permís, la llei reforma el complement per a la lliure elecció d’activitat, adreçat a persones que interrompen parcialment o totalment la seva activitat professional.

Permís parental per al pare a FrançaEls pares d’un fill únic, que actualment tenen dret a sis mesos de permís, podran agafar sis mesos més amb la condició que el segon progenitor sigui el beneficiari. A partir de dos fills, la durada de la llicència serà de tres anys amb la condició que sis mesos siguin agafats pel segon progenitor, en cas contrari, es reduirà a dos anys i mig. També es posarà a prova durant 18 mesos, la possibilitat d’optar per un permís parental més curt i més ben remunerat.

A França, més d’una de cada dues mares de nens menors de vuit anys ha deixat de treballar després del naixement dels seus fills o ha reduït temporalment el seu temps de treball. Per contra, només el 12% dels pares canvia el seu temps d’activitat més enllà del seu permís de paternitat.

En principi, el conjunt dels decrets d’aplicació de la llei s’aprovarà abans de finals de novembre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Curs de francès en empreses 2013-14: balanç i projectes

Un altre any acaba per VOILÀ; com de costum, encara que els nostres cursos de francès encara continuen durant tot el mes de juliol, ¡el blog se’n va de vacances a partir de Sant Joan!

Donem les gràcies a Altamira, Quimidroga, Bundó Display, Pau Education, MasVisión, RC2 Grup, La Presidència de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Ocupació de Catalunya, Roquette Laisa, la clínica Eugin, Soldata i Simon per haver-nos donat, una vegada més, la seva confiança: col·laborem amb alguns d’ells des de fa temps i és, sense cap dubte, la nostra millor recompensa!

Aquest any hem posat en marxa la plataforma Edmodo, que permet als nostres professors i estudiants intercanviar, col·laborar i accedir als recursos fora de l’horari de les classes. La valoració que tenim és molt positiva.

El proper any promet ser ric en canvis! Traslladarem la nostra seu social al carrer Melcior de Palau, 100 de Barcelona. Aquest nou espai, més gran i més equipat, ens permetrà, per tant, oferir cursos de francès in situ. Esperem donar-vos més informació ben aviat!

Us desitgem a totes i a tots un bon estiu i us diem: fins al setembre vinent! –en français, bien sûr :-)

Etiquetes: ,

La llegenda de la prohibició dels correus electrònics professionals després de les 18 hores a França

El passat mes d’abril, el diari Le Monde va revelar que, segons The Guardian, una nova llei francesa prohibia els correus electrònics corporatius fora de les hores de treball. Aquesta notícia era totalment falsa!

« Els francesos han considerat il·legal el treball a partir de les 18 hores. Després d’adonar-se que els seus caps eren capaços d’envair la seva privacitat gràcies als smartphones en qualsevol moment del dia o de la nit, fent augmentar considerablement el nombre d’hores treballades per sobre de les trenta-cinc hores introduïdes el 1999, els sindicats contraataquen ». L’article del Guardian era en realitat una crònica de Lucy Mangan, que no havia realitzat cap investigació al respecte i refeia, deformant-lo, un article des Échos.

Xarrupar un got de Sancerre« Mentre que estem veient arribar noves hores o nits addicionals de treball, a l’altra banda del Canal xarrupen Sancerre i es preparen per gaudir d’almenys la segona meitat d’un cinc a set abans de tornar a casa per assaborir de la seva setmana de cent trenta-tres hores… de vida personal ».

En realitat, es tractava d’un acord sindical del sector de les societats d’enginyeries i consultories i les oficines de planificació. Els treballadors afectats no estan subjectes a períodes màxims diaris legals (deu hores) i setmanals (trenta-cinc hores) de temps de treball. Aquests contractes aplicats als assalariats autònoms estan sota el règim del forfet dies, comptabilitzant el temps de treball no en hores però sí en dies. Al final, només 200.000 de 250.000 empleats (26% del sector) estan coberts per aquest acord!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (2)

Aquí està la segona part dels errors, generalment degut als falsos amics dels catalanoparlants.

1. És veritat, “pourtant“ s’assembla a “per tan“; tenen, per cert, el mateix origen i en un primer moment significaven el mateix. El que resta actualment és que pourtant“ és sinònim de “cependant“!

Ma voiture est tombée en panne, pourtant j’ai pris le métro.

Ma voiture est tombée en panne, donc j’ai pris le métro.

2. No confongueu “compromis” i “engagement”. Un compromis és un acord en el qual les parts han acceptat unes concessions; és doncs el resultat d’una negociació.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un compromis.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un engagement (ou je suis engagé).

3. “Depuis” no significa “després”! “Depuis” significa “des de”; és “après” que significa “després”.

Depuis, je suis rentré chez moi.

Après, je suis rentré chez moi.

4. La paraula francesa “bizarre” ve de l’espanyol “bizarro”. Però l’espanyol ja no la utilitza, exceptuant a América Llatina (quan de seguida passà del francès a l’anglès, per exemple). “Bizarre” significa “estrany”. “Rare” vol dir “poca quantitat”. Per tant, no es pot fer servir “bizarre” per “rare” i viceversa.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est rare.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est bizarre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,