Voilà!

Cursos de francès per a empreses

Costums

Breu curs d’educació «a la francesa»

Algunes paraules són absolutament imprescindibles per a comunicar-se amb els francesos. Jean-Benoît Nadeau és quebequès; està particularment interessat en la llengua i la cultura i ha aconseguit nombrosos èxits editorials traduïts per tot el món, especialment Le français, quelle histoire !, Pas si fous ces Français i Les Français aussi ont un accent. Viu a París des de setembre de 2013 i és columnista a la revista Le Français dans le Monde. Heus aquí el que va observar l’agost passat:

«Pugem a l’autobús 91 direcció Gare de Lyon. Mentre la Julie i els nens validen els seus bitllets, el conductor els va donar una mala mirada.

Râlâlâ !, diu.

Immediatament ho entenc: vam oblidar dir «bonjour». Llavors vaig intentar corregir el problema dient-li «merci». Massa tard.

Però cal saludar la gent! Râlâlâ ! Hi ha gent mal educada…!

Educació «a la francesa»Per més que faci deu mesos que sóc a França, a vegades m’oblido de dir bonjour, LA paraula clau en qualsevol interacció aquí. És que a Montreal, d’on jo vinc, és molt estrany que un empleat esperi que els desconeguts el saludin, sobretot si tenim en compte que hi ha 10.000 usuaris d’autobús. Però el conductor d’autobús parisenc – com també el caixer, el llibreter, el cambrer o el vigilant de la piscina – espera rebre 10.000 bon dia i respondre’ls. «Bonjour», com «Au revoir», «Excusez-moi», «Merci», «Je vous al prie», «Il n’y a pas de quoi» i « Bon appétit», es troben entre el més essencial del kit de supervivència de l’estranger a França.

[…] Sovint els estrangers es queixen del mal caràcter dels francesos i no només dels parisencs. Però he constatat que, pràctiquement sempre, han oblidat de dir bonjour.»

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (3)

Com ja hem vist en articles anteriors, els catalanoparlants sovint repeteixen els mateixos errors lèxics que, tanmateix, són fàcils d’evitar.

1. La confusió entre «d’ailleurs» i «par ailleurs»

«Par ailleurs» i «d’ailleurs» són connectors lògics. «En outre» o «d’autre part» són sinònims de «par ailleurs». Aquesta locució introdueix informació addicional a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

«D’ailleurs» reforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

2. La confusió entre «magazine» i «magasin». El primer és un sinònim de revista i es pronuncia [magazin]; el segon es referia originàriament a un magatzem i actualment significa botiga: es pronuncia [magazɛ̃], per tant, hem de fixar-nos bé en nasalitzar l’última vocal.

3. La confusió entre «champagne» i «campagne». La Champagne és una regió (on, per cert, es produeix un vi de denominació controlada: el vi de xampany). La campagne es refereix a una zona rural, per oposició a les zones urbanes; és ben cert que que les terres cultivades a la campagne (campanya) s’anomenen champs (camps)!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

A França, un nou treballador pot agafar vacances?

A França, des de l’1 de juny de 2012, un treballador contractat recentment té dret a agafar vacances a partir del moment que va començar a treballar. Ja no cal que justifiqui deu dies mínims treballats. Per tant, el treballador té dret a 2,5 dies laborables de vacances per mes de treball efectiu (excepte disposicions més favorables), des del primer mes de la contractació. Aquesta llei ha simplificat els requisits per tenir dret a vacances pagades i ha posat la llei francesa de conformitat amb el dret comunitari.

Dret laboral vacaciones a FrançaSi l’empleat treballa menys de deu dies per al mateix empresari, tindrà, per tant, dret a vacances pagades prorratejades segons el temps de permanència a l’empresa. Concretament, això significa que un treballador acabat de contractar pot, amb l’acord de l’empresari, agafar vacances adquirides sense esperar el final del període de referència (normalment establert de l’1 de juny al 31 de maig). Un empleat contractat el 14 de maig de 2013, pot, d’aquesta manera, prendre 5 dies de descans durant la setmana del 16 de juliol, tot i que encara es trobaria en ple període de prova.

Sobre aquest punt, actualment els codis de treball són comparables a França i a Espanya.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Vals de compra oferts als treballadors amb motiu de les festes de Nadal

Avui, volem presentar-vos una traducció d’un extracte d’un article recent al diari Le Monde (que podeu recuperar en la seva totalitat consultant la web).

A França, el Comitè d’empresa pot oferir vals de compra als empleats. Aquest avantatge hauria d’estar subjecte al pagament de les cotitzacions socials. No obstant això, l’administració ha adoptat en aquest àmbit una certa tolerància.

Arbre NadalDos casos podran presentar-se: els vals inferiors o iguals a 156€ per any i per empleat i els d’un import superior (156€ correspon en el 2014 al 5% del límit màxim mensual de la Seguretat Social). En el primer cas, cap cotització social es reclamarà per part dels organismes socials. En canvi, els vals de compra d’un import superior a 156€ per any i per assalariat estan exempts del pagament de les cotitzacions socials si es compleixen tres condicions:

  1. L’assignació del val de compra ha d’estar vinculada a un esdeveniment particular (el dia de la mare, el dia del pare, l’inici del curs escolar o Nadal). En aquest cas, el llindar de 156€ es té en compte, no durant l’any, però sí per a cada esdeveniment. Per Nadal, si el comitè d’empresa decideix distribuir els vals per al Nadal dels empleats i el dels seus fills, el llindar de 156€ s’aplicarà al treballador i a cadascun dels seus fills fins al seu setzè aniversari.
  2. El val de compra ha de ser utilitzat amb motiu de l’esdeveniment pel qual és ofert. Un val ofert amb motiu de les festes de Nadal ha de ser utilitzat en aquesta ocasió. Ha de precisar la naturalesa del bé que permet comprar. Per exemple, el val de compra ofert per al Nadal dels nens haurà de precisar que pot ser utilitzat per comprar joguines, llibres, o discos.
  3. El valor del val no haurà de sobrepassar 156€ per esdeveniment.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Arribar a temps a les vostres cites a França

La situació geogràfica de França a Europa té moltes conseqüències sobre les seves pràctiques culturals. A mig camí entre l’Europa del Nord i els països mediterranis, els hàbits dels francesos sovint tenen una mica dels dos.

Pel que fa al capítol de la puntualitat, França no és una excepció. Malgrat que alguns proverbis destaquin la seva obsessió per la puntualitat:  “Avant l’heure, ce n’est pas l’heure; après l’heure, ce n’est plus l’heure”, “La ponctualité est la politesse des rois”, els francesos no sempre brillen per la seva puntualitat. Les reunions de feina no comencen quasi bé mai a l’hora prevista, sense que per això es puguin permetre un veritable retard, car el concepte del temps, a França, no és tan extensible com en els països llatins. Es tracta, doncs, de conèixer exactament el marge comunament admès i acceptat. I això no és fàcil.

Un bon exemple és el de la invitació a dinar. Imaginem-nos que un company de feina us ha convidat a dinar i que l’hora prevista es vers les 12h30: a quina hora arribareu? a les 12h30? Aleshores arribareu abans d’hora i el vostre company corre el risc de dir, abans d’obrir-vos la porta: “Per què arriba tan d’hora?, a les 13h? Doncs ara arribeu amb retard i el vostre col·lega aquest cop dirà: “Però què fa?”. L’hora ideal de la vostra arribada se situa cap a les 12h45: ni massa aviat, ni massa tard…

Malgrat tot això, hi ha ocasions on es recomana ser puntual: per exemple, per a una entrevista de feina o per a una reunió comercial (sobretot si sou venedors).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La importància de la comunicació no verbal en els negocis

« Après tout, si nous pouvions vraiment comprendre 93% de ce que les gens disent sans recourir aux mots, il n’y aurait pas besoin d’apprendre les langues étrangères et personne ne pourrait s’en tirer avec un mensonge. »

Slate.fr 9 de abril de 2013

Evidentment, el periodista del Slate sembla no haver entès el que és una llengua (estrangera o no), però, com assenyalava un especialista en la matèria, també sembla ignorar el no verbal. Per cert, us convidem a llegir el seu article.

Ens agradaria afegir a la seva anàlisi que tot el problema del no verbal és, precisament, que no es tracta d’un llenguatge universal i que un mateix signe, una mateixa expressió poden tenir diferents significats.

Comunicació no verbalLa comunicació no verbal està composta de:

– la comunicació voluntària o involuntària té lloc a través de canals hormonals o feromonals

– la comunicació a través del tacte

– la comunicació a través dels moviments interpretats gràcies a la participació d’una mateixa cultura

Per tant és útil, en els negocis que es poden tenir amb un francòfon, conèixer, almenys, aquest tercer tipus de comunicació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

El permís parental per al pare a França

El 23 de juliol de 2014, el Parlament francès va aprovar el projecte de llei sobre «la igualtat real entre dones i homes». La seva principal innovació rau en la reforma del permís parental: per incitar els pares a agafar aquest permís, la llei reforma el complement per a la lliure elecció d’activitat, adreçat a persones que interrompen parcialment o totalment la seva activitat professional.

Permís parental per al pare a FrançaEls pares d’un fill únic, que actualment tenen dret a sis mesos de permís, podran agafar sis mesos més amb la condició que el segon progenitor sigui el beneficiari. A partir de dos fills, la durada de la llicència serà de tres anys amb la condició que sis mesos siguin agafats pel segon progenitor, en cas contrari, es reduirà a dos anys i mig. També es posarà a prova durant 18 mesos, la possibilitat d’optar per un permís parental més curt i més ben remunerat.

A França, més d’una de cada dues mares de nens menors de vuit anys ha deixat de treballar després del naixement dels seus fills o ha reduït temporalment el seu temps de treball. Per contra, només el 12% dels pares canvia el seu temps d’activitat més enllà del seu permís de paternitat.

En principi, el conjunt dels decrets d’aplicació de la llei s’aprovarà abans de finals de novembre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La llegenda de la prohibició dels correus electrònics professionals després de les 18 hores a França

El passat mes d’abril, el diari Le Monde va revelar que, segons The Guardian, una nova llei francesa prohibia els correus electrònics corporatius fora de les hores de treball. Aquesta notícia era totalment falsa!

« Els francesos han considerat il·legal el treball a partir de les 18 hores. Després d’adonar-se que els seus caps eren capaços d’envair la seva privacitat gràcies als smartphones en qualsevol moment del dia o de la nit, fent augmentar considerablement el nombre d’hores treballades per sobre de les trenta-cinc hores introduïdes el 1999, els sindicats contraataquen ». L’article del Guardian era en realitat una crònica de Lucy Mangan, que no havia realitzat cap investigació al respecte i refeia, deformant-lo, un article des Échos.

Xarrupar un got de Sancerre« Mentre que estem veient arribar noves hores o nits addicionals de treball, a l’altra banda del Canal xarrupen Sancerre i es preparen per gaudir d’almenys la segona meitat d’un cinc a set abans de tornar a casa per assaborir de la seva setmana de cent trenta-tres hores… de vida personal ».

En realitat, es tractava d’un acord sindical del sector de les societats d’enginyeries i consultories i les oficines de planificació. Els treballadors afectats no estan subjectes a períodes màxims diaris legals (deu hores) i setmanals (trenta-cinc hores) de temps de treball. Aquests contractes aplicats als assalariats autònoms estan sota el règim del forfet dies, comptabilitzant el temps de treball no en hores però sí en dies. Al final, només 200.000 de 250.000 empleats (26% del sector) estan coberts per aquest acord!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

La propina a França

La propina a FrançaLa propina és una suma de diners que es paga a una persona en reconeixement d’un servei o la qualitat d’aquest: en un principi, com la mateixa paraula indica perfectament, era una beguda que s’oferia en agraïment per un servei prestat o els diners per pagar aquesta beguda. En molts països, aquesta pràctica es tradueix amb la mateixa expressió: a Alemanya, pourboire es diu trinkgeld, literalment, “diners per beure”, com la paraula portuguesa gorjeta. En general, hem oblidat que en espanyol la propina prové d’un antic costum que consistia a beure mig got després d’haver brindat a la salut d’algú i després oferir-li el final del vas.

Però en els restaurants francesos, des de fa temps, els preus inclouen impostos i serveis (al voltant del 15% del preu total ). És per això que els francesos generalment no deixen propina o molt poca. Si vostè viatja a França, no se senti molest per no deixar res -òbviament, si vostè està molt satisfet amb el servei, no hi ha res que s’hi oposi. No obstant això, en algunes situacions, encara és costum deixar una propina. En el teatre, de vegades, un tauler indica clarament que l’empleada està remunerada amb les propines (en cas contrari, no doneu res: l’empleada és assalariada). Sempre es pot arrodonir fins l’euro superior en els taxis i amb els repartidors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Negociació intercultural franco-espanyola

Patrick Denoux (Négociation et posture interculturelle dans la coopération internationale) indica que “el negociador francès troba satisfacció en les seves necessitats formalistes en una proposta enunciada de manera racional i programable, mentre que el seu interlocutor espanyol generalment dóna prioritat als senyals emocionals que es manifesten en la relació”.

Per cert, explica que un director comercial francès havia de trobar-se amb un empresari espanyol que tenia la intenció d’obrir una xarxa de distribució a Espanya de productes francesos. En el moment de la trobada, és el fill de la persona a qui s’espera que es presenta per excusar l’absència del seu pare i per anunciar que ell el reemplaçarà. És jurista i la seva manera de parlar al negociador francès sembla d’entrada extremadament formal, subratlla sistemàticament tots els aspectes legals d’aquest contracte, el que particularment aprecia el negociador francès que descobreix, contràriament als seus temors, a un negociador espanyol organitzat, legalista i escrupolós.

No obstant això, cal assenyalar que el comportament del negociador no pot ser només una tàctica per induir una sensació de confiança en el seu interlocutor francès: és el que anomena P. Devoux l’”etnicisació manipuladora” que tothom paga en algun moment. Negociar de forma correcta a nivell internacional porta protegir-se al mateix temps contra les il·lusions del mimetisme cultural i els riscos de l’etnocentrisme.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,