Voilà!

Cursos de francès per a empreses

Costums

Arribar a temps a les vostres cites a França

La situació geogràfica de França a Europa té moltes conseqüències sobre les seves pràctiques culturals. A mig camí entre l’Europa del Nord i els països mediterranis, els hàbits dels francesos sovint tenen una mica dels dos.

Pel que fa al capítol de la puntualitat, França no és una excepció. Malgrat que alguns proverbis destaquin la seva obsessió per la puntualitat:  “Avant l’heure, ce n’est pas l’heure; après l’heure, ce n’est plus l’heure”, “La ponctualité est la politesse des rois”, els francesos no sempre brillen per la seva puntualitat. Les reunions de feina no comencen quasi bé mai a l’hora prevista, sense que per això es puguin permetre un veritable retard, car el concepte del temps, a França, no és tan extensible com en els països llatins. Es tracta, doncs, de conèixer exactament el marge comunament admès i acceptat. I això no és fàcil.

Un bon exemple és el de la invitació a dinar. Imaginem-nos que un company de feina us ha convidat a dinar i que l’hora prevista es vers les 12h30: a quina hora arribareu? a les 12h30? Aleshores arribareu abans d’hora i el vostre company corre el risc de dir, abans d’obrir-vos la porta: “Per què arriba tan d’hora?, a les 13h? Doncs ara arribeu amb retard i el vostre col·lega aquest cop dirà: “Però què fa?”. L’hora ideal de la vostra arribada se situa cap a les 12h45: ni massa aviat, ni massa tard…

Malgrat tot això, hi ha ocasions on es recomana ser puntual: per exemple, per a una entrevista de feina o per a una reunió comercial (sobretot si sou venedors).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La importància de la comunicació no verbal en els negocis

« Après tout, si nous pouvions vraiment comprendre 93% de ce que les gens disent sans recourir aux mots, il n’y aurait pas besoin d’apprendre les langues étrangères et personne ne pourrait s’en tirer avec un mensonge. »

Slate.fr 9 de abril de 2013

Evidentment, el periodista del Slate sembla no haver entès el que és una llengua (estrangera o no), però, com assenyalava un especialista en la matèria, també sembla ignorar el no verbal. Per cert, us convidem a llegir el seu article.

Ens agradaria afegir a la seva anàlisi que tot el problema del no verbal és, precisament, que no es tracta d’un llenguatge universal i que un mateix signe, una mateixa expressió poden tenir diferents significats.

Comunicació no verbalLa comunicació no verbal està composta de:

– la comunicació voluntària o involuntària té lloc a través de canals hormonals o feromonals

– la comunicació a través del tacte

– la comunicació a través dels moviments interpretats gràcies a la participació d’una mateixa cultura

Per tant és útil, en els negocis que es poden tenir amb un francòfon, conèixer, almenys, aquest tercer tipus de comunicació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

El permís parental per al pare a França

El 23 de juliol de 2014, el Parlament francès va aprovar el projecte de llei sobre «la igualtat real entre dones i homes». La seva principal innovació rau en la reforma del permís parental: per incitar els pares a agafar aquest permís, la llei reforma el complement per a la lliure elecció d’activitat, adreçat a persones que interrompen parcialment o totalment la seva activitat professional.

Permís parental per al pare a FrançaEls pares d’un fill únic, que actualment tenen dret a sis mesos de permís, podran agafar sis mesos més amb la condició que el segon progenitor sigui el beneficiari. A partir de dos fills, la durada de la llicència serà de tres anys amb la condició que sis mesos siguin agafats pel segon progenitor, en cas contrari, es reduirà a dos anys i mig. També es posarà a prova durant 18 mesos, la possibilitat d’optar per un permís parental més curt i més ben remunerat.

A França, més d’una de cada dues mares de nens menors de vuit anys ha deixat de treballar després del naixement dels seus fills o ha reduït temporalment el seu temps de treball. Per contra, només el 12% dels pares canvia el seu temps d’activitat més enllà del seu permís de paternitat.

En principi, el conjunt dels decrets d’aplicació de la llei s’aprovarà abans de finals de novembre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La llegenda de la prohibició dels correus electrònics professionals després de les 18 hores a França

El passat mes d’abril, el diari Le Monde va revelar que, segons The Guardian, una nova llei francesa prohibia els correus electrònics corporatius fora de les hores de treball. Aquesta notícia era totalment falsa!

« Els francesos han considerat il·legal el treball a partir de les 18 hores. Després d’adonar-se que els seus caps eren capaços d’envair la seva privacitat gràcies als smartphones en qualsevol moment del dia o de la nit, fent augmentar considerablement el nombre d’hores treballades per sobre de les trenta-cinc hores introduïdes el 1999, els sindicats contraataquen ». L’article del Guardian era en realitat una crònica de Lucy Mangan, que no havia realitzat cap investigació al respecte i refeia, deformant-lo, un article des Échos.

Xarrupar un got de Sancerre« Mentre que estem veient arribar noves hores o nits addicionals de treball, a l’altra banda del Canal xarrupen Sancerre i es preparen per gaudir d’almenys la segona meitat d’un cinc a set abans de tornar a casa per assaborir de la seva setmana de cent trenta-tres hores… de vida personal ».

En realitat, es tractava d’un acord sindical del sector de les societats d’enginyeries i consultories i les oficines de planificació. Els treballadors afectats no estan subjectes a períodes màxims diaris legals (deu hores) i setmanals (trenta-cinc hores) de temps de treball. Aquests contractes aplicats als assalariats autònoms estan sota el règim del forfet dies, comptabilitzant el temps de treball no en hores però sí en dies. Al final, només 200.000 de 250.000 empleats (26% del sector) estan coberts per aquest acord!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

La propina a França

La propina a FrançaLa propina és una suma de diners que es paga a una persona en reconeixement d’un servei o la qualitat d’aquest: en un principi, com la mateixa paraula indica perfectament, era una beguda que s’oferia en agraïment per un servei prestat o els diners per pagar aquesta beguda. En molts països, aquesta pràctica es tradueix amb la mateixa expressió: a Alemanya, pourboire es diu trinkgeld, literalment, “diners per beure”, com la paraula portuguesa gorjeta. En general, hem oblidat que en espanyol la propina prové d’un antic costum que consistia a beure mig got després d’haver brindat a la salut d’algú i després oferir-li el final del vas.

Però en els restaurants francesos, des de fa temps, els preus inclouen impostos i serveis (al voltant del 15% del preu total ). És per això que els francesos generalment no deixen propina o molt poca. Si vostè viatja a França, no se senti molest per no deixar res -òbviament, si vostè està molt satisfet amb el servei, no hi ha res que s’hi oposi. No obstant això, en algunes situacions, encara és costum deixar una propina. En el teatre, de vegades, un tauler indica clarament que l’empleada està remunerada amb les propines (en cas contrari, no doneu res: l’empleada és assalariada). Sempre es pot arrodonir fins l’euro superior en els taxis i amb els repartidors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Negociació intercultural franco-espanyola

Patrick Denoux (Négociation et posture interculturelle dans la coopération internationale) indica que “el negociador francès troba satisfacció en les seves necessitats formalistes en una proposta enunciada de manera racional i programable, mentre que el seu interlocutor espanyol generalment dóna prioritat als senyals emocionals que es manifesten en la relació”.

Per cert, explica que un director comercial francès havia de trobar-se amb un empresari espanyol que tenia la intenció d’obrir una xarxa de distribució a Espanya de productes francesos. En el moment de la trobada, és el fill de la persona a qui s’espera que es presenta per excusar l’absència del seu pare i per anunciar que ell el reemplaçarà. És jurista i la seva manera de parlar al negociador francès sembla d’entrada extremadament formal, subratlla sistemàticament tots els aspectes legals d’aquest contracte, el que particularment aprecia el negociador francès que descobreix, contràriament als seus temors, a un negociador espanyol organitzat, legalista i escrupolós.

No obstant això, cal assenyalar que el comportament del negociador no pot ser només una tàctica per induir una sensació de confiança en el seu interlocutor francès: és el que anomena P. Devoux l’”etnicisació manipuladora” que tothom paga en algun moment. Negociar de forma correcta a nivell internacional porta protegir-se al mateix temps contra les il·lusions del mimetisme cultural i els riscos de l’etnocentrisme.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

El ritual de l’aperitiu a França

L’aperitiu és un ritual social ben ancorat en la societat francesa; encara que és menys sistemàtic que abans, durant el cap de setmana o les vacances, és encara pràcticament inevitable. Serveix per compartir un glop amb algú, un conegut, amic o familiar abans de passar a la taula. És un moment de convivència que els francesos aprecien molt. Es pot prendre un aperitiu en un bar, però és més comú prendre’l a casa. No és inusual, per cert, convidar els coneguts (de treball o veïnat) només per a l’aperitiu: una vegada hagi finalitzat, els convidats tornen a les seves cases per al menjar.

Aperitiu a França

L’aperitiu funciona com una cambra d’aire, una transició: després de la jornada de treball, permet descomprimir, passar a l’esfera íntima; abans del menjar amb els amics o la família, permet que els convidats s’instal·lin i que, amb l’ajuda de l’alcohol, tots se sentin a gust; el o la cuinera també tindrà l’ocasió d’acabar tranquil·lament els últims preparatius per al menjar (de fet és aquesta persona que anuncia el final de l’aperitiu i convida a passar a la taula). Si a la gent solament se’ls ha convidat per prendre l’aperitiu, això ajudarà a conèixer-los millor i saber si volem renovar o no la invitació o deixar per més endavant la invitació de l’esmorzar o sopar per a una propera ocasió.

L’aperitiu, o millor dit, com diuen els francesos: “ l’apéro “, dura almenys una mitja hora però s’allarga fàcilment: no és rar que aquest ritual duri una hora i mitja. En aquest cas, es torna a fer una o dues rondes de beguda. Amb la finalitat de no acabar massa begut (els alcohols proposats, com el whisky o el pastis, poden ser forts), l’aperitiu va acompanyat d’un refrigeri: cacauets, galetes salades, olives…

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Els horaris laborals a França

Quantes vegades els treballadors d’una filial francesa a Espanya s’han quedat sorpresos a l’hora de trucar a la seu a França! A les 18h, de vegades abans, la trucada sonava per a les parets: tothom havia marxat! Què? Mentre que a Espanya és freqüent que els empleats acabin la feina cap a les 20h, com és possible que aquests francesos ja hagin agafat el portant a les 18h?

Horaris laborals a FrançaAixò és perquè els horaris de feina, a França, són radicalment diferents. I si la llei sobre les 35h ha reduït, efectivament, la jornada laboral, aquesta no ha canviat, fonamentalment, les coses en relació a les 40h setmanals d’abans: quan s’han fet les hores, s’hagi acabat o no la feina, es plega i, de tota manera, si es segueix, llavors, automàticament, es paguen les hores extraordinàries. Gran diferència entre França i Espanya!

És clar que cal matisar. Mentre que la jornada típica d’un treballador comença a les 8h per acabar vers les 17h (amb 1h de pausa, més o menys, per dinar), els executius arriben més aviat cap a les 9h i sovint no marxen fins a les 20h (sense que, obligatòriament, aquestes hores extraordinàries estiguin pagades).

Aquesta manera de concentrar l’esforç en un lapse de temps reduït és típicament francesa. Penseu que, per exemple, la jornada escolar dels nens, que es beneficien de dues setmanes de vacances cada mes i mig, és llarga i carregada. Què s’ha de fer, llavors, per ser productius en aquestes condicions? Els francesos us contestaran amb orgull que el seu grau de productivitat és un dels més elevats del món: és veritat, forçosament s’ha de compensar!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La negociació intercultural amb els francòfons

Dominar les tècniques de negociació comercials no és suficient: conèixer els usos i costums locals i fer prova d’humilitat també són essencials.

La relació amb el temps pot ser diferent d’un país a un altre: per exemple, en el Magrib, algunes negociacions comercials o contractuals poden acabar en dissabte (dia que no és festiu). També en el Magrib, el cap sempre evitarà fer-li perdre prestigi a un dels seus col·laboradors. Tampoc no cal descurar la gestió de l’espai entre un mateix i l’altre; és molt important: un mediterrani (un magrebí, un espanyol o un francès meridional), tindran, en diferents graus, tendència a tocar el seu interlocutor; en canvi, aquest gest podria sorprendre i incomodar a un francès de París.

Negociació interculturalTot i que els codis culturals són bastant similars, tant per a Espanya com per a França, és necessari parar esment a certes particularitats. Patrick Denoux, explica que “en les negociacions comercials franco-espanyoles [sovint] ha observat que els negociadors francesos buscaven a un interlocutor mentre que els negociadors espanyols anaven a la recerca d’una xarxa de contactes. Encara que les variacions entre França i Espanya són febles, pel que fa als quatre índexs culturals (distància, jerarquia, control de la incertesa, individualisme i masculinitat), han sorgit diferències significatives en la identificació dels interlocutors, relacionades amb funcionaments col·lectius o individuals d’identitat cultural marcada i implicant fenòmens d’identitat. Per exemple, la pràctica que consisteix a entregar la targeta de visita d’un tercer és difícilment concebible en un context francès on roman una identitat social individualitzada”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Rescissió del contracte de treball a França: el preavís

A França, quan una de les parts en el contracte de treball anuncia a l’altra la seva decisió de rescindir-lo, aquest contracte de treball no s’atura de sobte: continua vàlid durant un cert període de temps: és el preavís. Exceptuant casos excepcionals, el preavís ha de ser respectat pel treballador i l’empresari en cas de dimissió i en cas d’acomiadament.

Preavís FrançaNo obstant això, és freqüent que l’empresari dispensi al treballador d’efectuar el preavís. En cas d’acomiadament, l’empresari pot dispensar a l’empleat del preavís però ha de pagar-li una indemnització compensatòria de preavís igual al salari que hauria abonat si l’assalariat hagués treballat durant aquest període. En el cas de dimissió, tota dispensa acordada per l’empresari és acompanyada per la pèrdua de la indemnització compensatòria de preavís.

El termini de preavís és diferent depenent si es tracta d’una dimissió o d’un acomiadament. En aquest últim cas, pot ser de fins a dos mesos (en funció de l’antiguitat de l’assalariat). En cas de dimissió, pot ser de fins a tres mesos (depenent el conveni col·lectiu).

Durant el període de preavís, el contracte de treball continua funcionant normalment: l’empleat treballa amb remuneració, però amb la diferència que té dret a unes hores d’absència per trobar un nou treball (generalment de dues hores diàries).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Etiquetes: ,