Com pronunciar la grafia “QU” en francès?

Però, com es pronuncia la grafia–qu-en francès: [k] o [kw]? Molts estudiants castellanoparlants i catalanoparlants sovint vacil·len. Simplement, podem dir que, en la majoria dels casos, aquesta grafia es pronuncia[k]: quand, qui, quoi. Atenció: en aquest últim cas, vosaltres sentiu bé [kw] però es deu a la grafia–oi- !

Això és per a les estadístiques! Però, en realitat, quan la paraula encara es percep com un préstec a una llengua estrangera (és a dir, aquí, en llatí), els francesos volen respectar les regles de pronunciació d’aquesta llengua. En el cas que avui ens ocupa, si la paraula que conté la grafia –qu- encara sembla que sigui una paraula culta prestada del llatí, els francesos pronunciaran [kw]. Vegeu per exemple les paraules compostes de aqua (« eau » en llatí): aquarelle, aquaculture, aquagym, etc.

Però això seria massa fàcil! Els mateixos francesos dubten entre dues pronunciacions: aquest dubte és, per cert, un senyal que lentament la paraula s’integra en la llengua i gairebé ja no és percebuda com un préstec. Prenem la paraula quadruple: sentireu alguns francesos pronunciar [k] però altres diran [kwa]!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Registre col·loquial del camp lèxic del treball en francès

Com en tots els idiomes, hi ha moltes paraules i expressions en francès que es refereixen a la feina. Per descomptat, fem servir métier, gagne-pain, també turbin (fins i tot si aquesta última expressió ara és antiga), però utilitzem més sovint job, taf o boulot : aquestes tres paraules, totes col·loquiales, gairebé sempre reemplacen sistemàticament la paraula treball en una conversa espontània entre francesos.

Escoltareu doncs frases com:

Je te laisse, je vais au taf.

Il a changé de boulot le mois dernier.

C’est un bon job.

Taf ha donat, lògicament, el verb taffer, és a dir, treballar. El verb que els francesos fan servir gairebé exclusivament és bosser (que, probablement, prové de bosse, és a dir, estar encorbat a la feina). Treballar molt, estar actiu sense parar es diu ne pas chômer.

En ce moment, au boulot, on (ne) chôme pas.

Per contra, no fer res, perdre el temps és glander (d’aquí la paraula glandeur, algú que no fa res).

A l’empresa, el superior jeràrquic és el chef (els estudiants estrangers generalment pensen que aquest títol només s’atribueix al que dirigeix una cuina i no és el cas en absolut). D’una manera col·loquial, els empleats, sovint, es refereixen a ell usant l’anglicisme le boss, o fins i tot le big boss.

En ce moment, le chef, il est vraiment de mauvaise humeur !

Le (big) boss veut tous nous réunir demain matin.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Usos del pronom personal ON en francès

En francès, el pronom on s’utilitza molt i és important conèixer el seu significat. Molt sovint substitueix al pronom nous:

Cet été, on ira en Estrémadure = Cet été, nous irons en Estrémadure.

Atenció! Cal distingir el significat del pronom on del seu model de conjugació: si on significa generalment nous, el verb que el segueix està conjugat amb la tercera persona del singular i no amb la primera del plural.

Per tant, sobretot no s’ha de dir:

Cet été, on irons en  Estrémadure.

On també pot ser unpronom indefinit útil per expressar generalitats:

On mange bien dans ce restaurant (és a dir: tout le monde mange bien dans ce restaurant).

I el desconegut:

On frappe à la porte (qui? je ne sais pas.)

¿S’ha de dir on o l’on? La presència de l’article l’ davant de on no és gens obligatori i és més freqüent en l’ús formal que en el registre col · loquial. Es tracta d’un vestigi de l’antic francèson era originàriament un nom, que significava “homme” i se’l feia precedir, igual que els altres noms, de l’article. Però l’on també és molt útil per evitar el hiat, que els francesos detesten, com ja hem vist en un post precedent:

Si l’on veut” equival a ” Si on veut “, però és més “agradable” a les orelles franceses!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

E caduca i assimilació regressiva en francès

Avui, un tema una mica tècnic i per tant una mica delicat. Es distingeixen en fonètica dos tipus de consonants: les sonores, que es produeixen utilitzant les cordes vocàliques, i les sordes, per les quals no usem les cordes vocals. En general, a cada consonant sorda correspon una versió sonora i viceversa.

Consonant sonora Consonant sorda
B (Banane)

D (Danemark)

V (Rêve)

Z (Casa)

J (Girafa)

G (Galápagos)

P (Patate)

T (Toronto)

F (France)

S (Suisse)

CH (Chocolata)

K (Cameroun)

En francès, és freqüent que desaparegui a l’oral la e dita caduca o muda (excepte en el sud de França); aquesta desaparició posa llavors en contacte dues consonants.

Ex.: ” Je peux ” es pronuncia ” j’peux ” ; ” je veux ” : ” j’veux ”

Però, és impossible pronunciar una consonant sonora seguida d’una consonant sorda o una consonant sorda seguida d’una consonant sonora: dues consonants de naturalesa diferent no poden ser pronunciades juntes. Per tant, és necessari modificar la naturalesa d’una de les dues consonants: en francès, generalment, és la segona que influencia la primera i que li dóna la seva naturalesa.

– A ” j’peux “, la “j” és sonora i la “p” és sorda; cal fer doncs una modificació. La “p” donarà la seva naturalesa a la “j”, és a dir, que hem de pronunciar la versió sorda de “j”, que és “ch”. Fonèticament, ” j’peux ” serà doncs ” chpeux “.

– A ” j’veux “, la “j” és sonorai la “v” també ho és. No hi ha cap problema, les dues consonants podran pronunciar-se seguides sense efectuar cap canvi.

 

 

 

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Paraules compostes de la repetició d’una síl·laba en francès

En francès, algunes paraules del llenguatge infantil o familiar es componen d’una síl·laba repetida. De vegades, la paraula inclou la repetició de la síl·laba inicial de la paraula original: cracra prové de la primera síl·laba de crasseux (llardós).

Deixem de banda el llenguatge infantil, que probablement no tindràs l’oportunitat d’usar en un context professional! Diguem només que lolo és llet, tonton i tata, oncle i tia, joujou, una joguina, coco, un ou, faire dodo, dormir (com en la famosa cançó de bressol), i doudou, l’objecte que consola a un nen (probablement repetint la doux).

La paraula bonbon és un fals amic per als catalanoparlants. L’origen de la paraula és evidentment una repetició de la paraula bon, però significa un caramel i no xocolata! Un gogo és una persona massa crèdula a qui és fàcil enganyar; està fet a partir del verb familiar gober: empassar però també en sentit figurat creure cegament. Els chichis són maneres massa formals; la frase generalment s’usa en una oració negativa: « Ne faisons pas de chichis ! », és a dir: «Fem tot això d’una manera senzilla!».

Hi ha moltes paraules formades sobre el mateix model i pots trobar una llista completa a Wikipedia!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

L’expressió de la restricció amb ne… que

L’expressió de la restricció sol plantejar molts problemes als estudiants de francès com a llengua estrangera, especialment quan la perceben oralment en boca dels seus interlocutors.

La restricció pot ser expressada amb l’adverbi seulement:

À la dernière réunion, il y avait seulement trois personnes.

Elle prend seulement un bagage à main.

A l’oral, la locució ne … que gairebé sempre es prefereix a seulement. Ne es col·loca abans del verb de la proposició i que es col·loca davant del terme en què es troba la restricció.

À la dernière réunion, il n’y avait que trois personnes.

Elle ne prend qu’un bagage à main.

El problema és que, com en la negació verbal, la primera part de la locució (ne) s’elimina sistemàticament a l’oral.

À la dernière réunion, il y avait que trois personnes.

Si la forma que és elidida (ja sigui per la caiguda de la e caduca o davant d’una paraula que comença amb una vocal), la restricció només s’expressa amb qu’, és a dir, pel so [k]!

À la dernière réunion, il y avait qu’trois personnes.

Elle prend qu’un bagage à main.

 

Aquest procediment ofereix una certa economia de mitjans: passem d’una paraula de tres o dues síl·labes (seulement / seul’ment), a una locució de dues síl·labes (ne … que) i després a una síl·laba (que) per acabar amb un únic so (qu’). Però per a l’estudiant estranger, això significa que ha d’anar amb compte. Distingiu per exemple:

Elle prend un bagage à main.

Elle prend qu’un bagage à main.

 

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Com expressar la hipòtesi en francès

Els estudiants de francès llengua estrangera coneixen, en general, l’ús de “si” en el qual cal distingir tres casos:

  1. Si + present/pretèrit indefinit + present, futur o imperatiu

Si tu as le temps, tu peux venir.

Si tu as le temps, tu viendras nous voir ?

Si tu as le temps, viens nous voir.

Si tu as fini, tu peux sortir.

  1. Si + imperfecte + condicional simple

S’il faisait beau demain, on pourrait aller pique-niquer.

  1. Si + plusquamperfet + condicional compost

Si tu étais venu, tu aurais pu rencontrer Mario. (mais tu n’es pas venu et c’est maintenant trop tard)

Però existeix en altres formes d’expressar la condició i el supòsit que, sovint, els estudiants obliden:

  • Au cas où + condicional (simple o compost)

La principal dificultat, aquí, pels catalanoparlants és usar el condicional i no el subjuntiu, com solen fer-ho (influència de la seva llengua materna):

Au cas où tu aurais perdu mon adresse, je te redonne mes coordonnées.

  • A condition que, pourvu que + subjuntiu

Je veux bien te prêter ma voiture à condition que tu sois prudent.

La conjunció à condition que es transforma en à condition de si el subjecte dels verbs de les dues oracions és el mateix:

Pierre fera ce travail à condition d’avoir le temps. (el subjecte de “ faire ce travail “ y de “ avoir le temps “, és Pierre).

  • El gerundi

També s’utilitza sovint el gerundi:

En cherchant bien, tu la retrouveras, cette bague !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Puntualitat a la francesa : el quart d’hora de cortesia

De vegades hem parlat de « quart d’heure bordelais », de « quart d’heure toulousain », de « quart d’heure rémois », de « quart d’heure charentais »… tots aquests quarts d’hora, semblen ser especificitats regionals. No obstant això, tots es refereixen a la mateixarealitat en tot el territori francès: seria més judiciós i més precís parlar de « quart d’heure français »!

A què correspon el que s’anomena també el quart d’heure de politesse? És el marge comunament acceptat per a ser puntual a França: si tens una cita amb un amic en un cafè a les 16h, tots dos sabreu tàcitament que podeu arribar entre les 16h i les 16h15. A partir d’aquesta hora, cadascú pot començar a preocupar-se o posar-se nerviós. Aquest quart d’hora de cortesia és de vegades obligatori. Si la invitació és una mica més formal, diguem que una parella d’amics et conviden a casa seva, esperaran que no arribis abans que acabi aquest quart d’hora. Concretament, si t’han convidat a les 13h, arribar abans de les 13h15 et farà arribar abans de l’hora (el que sorprendrà al teu amfitrió).

No obstant això, vés amb compte, en l’entorn professional, el quart d’hora de cortesia no s’aplica: en general, l’hora de la reunió o del dinar de negocis és el que se t’haurà comunicat i no hi afegeixis doncs 15 minuts pensant arribar a temps: aquest cop arribaràs tard!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

El discurs indirecte en francès (1)

És freqüent repetir les paraules d’algú, és el que en gramàtica es diu el discurs indirecte. Aquest generalment planteja un problema per al parlant: ha de modificar la sintaxi de l’oració original.

Una primera transformació es refereix al tipus d’oració. Per introduir una oració declarativa, fem servir « que ».

Je vous remettrai le dossier demain matin.

Je lui ai dit que je lui remettrais le dossier demain matin.

Per introduir unapregunta tancada, fem servir « si ».

Vous pouvez m’envoyer le devis avant mardi ?

Je lui demande s’il peut m’envoyer le devis avant mardi.

Per introduir una pregunta oberta, reprenem la paraula interrogativa.

Où achetez-vous ces produits ?

Je lui ai demandé elle achetait ces produits.

Per introduir unapregunta amb « quoi », « que » o « qu’est-ce que » fem servir « ce que ».

Tu fais quoi ?

Il lui demande ce qu’elle fait.

Que voulez-vous dire ? Qu’est-ce que vous voulez dire ?

Je vous demande ce que vous voulez dire.

Finalment, per introduir una oració a l’imperatiu, utilitzem la preposició « de ».

Asseyez-vous !

Il m’a demandé de m’asseoir.

Per a aquesta primera transformació, caldrà afegir la dels marcadors temporals (per exemple, ce jour-là per aujourd’hui, la veille per hier o le lendemain per demain) i els pronoms subjecte així com els adjectius possessius i demostratius.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Expressar l’afecte gràcies a « petit »

En francès, l’adjectiu «petit» pot expressar una intenció afectuosa; en gramàtica, es diu que és hipocorístic. Com a tal, «petit» denota un sentiment amistós (i per tant no expressa cap quantitat):

Tu sais, la petite brune qui habitait à côté ?

Oui, et bien ?

Elle a déménagé à Orléans.

o fins i tot amorós, especialment si està precedit per un adjectiu possessiu:

Sa petite amie est Italienne.

El o la petit(e) ami(e) és la persona que coneixem i de la qual s’està enamorat/da. Penseu també en totes les interpel·lacions afectuoses que poden dirigir-se a les persones que s’estimen: mon petit chat, mon petit chérimon petit chou, etc.

No obstant això, aneu amb compte, un adjectiu possessiu seguit d’un «petit» també pot expressar la condescendència i el menyspreu:

Mon petit monsieur, il faudrait voir à vous adresser à moi d’une autre manière !

Parlant de coses, l’adjectiu «petit» emfatitza el que considerem agradable. Si un amic et diu un dia: «J’ai découvert un petit restaurant dans le quartier des Halles…» (oralment, és important deixar en suspens aquesta oració per la seva intel·ligibilitat), simplement t’està explicant que és un bon restaurant, que es menja bé, etc.

Aquest ús de «petit» és molt usat en les invitacions, per subratllar tot el plaer que un podrà obtenir al acceptar-les:

  • Ça te dit de se faire un petit ciné, ce soir ?
  • Un petit café ?

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,