Com pronunciar la grafia “QU” en francès?

Però, com es pronuncia la grafia–qu-en francès: [k] o [kw]? Molts estudiants castellanoparlants i catalanoparlants sovint vacil·len. Simplement, podem dir que, en la majoria dels casos, aquesta grafia es pronuncia[k]: quand, qui, quoi. Atenció: en aquest últim cas, vosaltres sentiu bé [kw] però es deu a la grafia–oi- !

Això és per a les estadístiques! Però, en realitat, quan la paraula encara es percep com un préstec a una llengua estrangera (és a dir, aquí, en llatí), els francesos volen respectar les regles de pronunciació d’aquesta llengua. En el cas que avui ens ocupa, si la paraula que conté la grafia –qu- encara sembla que sigui una paraula culta prestada del llatí, els francesos pronunciaran [kw]. Vegeu per exemple les paraules compostes de aqua (« eau » en llatí): aquarelle, aquaculture, aquagym, etc.

Però això seria massa fàcil! Els mateixos francesos dubten entre dues pronunciacions: aquest dubte és, per cert, un senyal que lentament la paraula s’integra en la llengua i gairebé ja no és percebuda com un préstec. Prenem la paraula quadruple: sentireu alguns francesos pronunciar [k] però altres diran [kwa]!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Registre col·loquial del camp lèxic del treball en francès

Com en tots els idiomes, hi ha moltes paraules i expressions en francès que es refereixen a la feina. Per descomptat, fem servir métier, gagne-pain, també turbin (fins i tot si aquesta última expressió ara és antiga), però utilitzem més sovint job, taf o boulot : aquestes tres paraules, totes col·loquiales, gairebé sempre reemplacen sistemàticament la paraula treball en una conversa espontània entre francesos.

Escoltareu doncs frases com:

Je te laisse, je vais au taf.

Il a changé de boulot le mois dernier.

C’est un bon job.

Taf ha donat, lògicament, el verb taffer, és a dir, treballar. El verb que els francesos fan servir gairebé exclusivament és bosser (que, probablement, prové de bosse, és a dir, estar encorbat a la feina). Treballar molt, estar actiu sense parar es diu ne pas chômer.

En ce moment, au boulot, on (ne) chôme pas.

Per contra, no fer res, perdre el temps és glander (d’aquí la paraula glandeur, algú que no fa res).

A l’empresa, el superior jeràrquic és el chef (els estudiants estrangers generalment pensen que aquest títol només s’atribueix al que dirigeix una cuina i no és el cas en absolut). D’una manera col·loquial, els empleats, sovint, es refereixen a ell usant l’anglicisme le boss, o fins i tot le big boss.

En ce moment, le chef, il est vraiment de mauvaise humeur !

Le (big) boss veut tous nous réunir demain matin.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Usos del pronom personal ON en francès

En francès, el pronom on s’utilitza molt i és important conèixer el seu significat. Molt sovint substitueix al pronom nous:

Cet été, on ira en Estrémadure = Cet été, nous irons en Estrémadure.

Atenció! Cal distingir el significat del pronom on del seu model de conjugació: si on significa generalment nous, el verb que el segueix està conjugat amb la tercera persona del singular i no amb la primera del plural.

Per tant, sobretot no s’ha de dir:

Cet été, on irons en  Estrémadure.

On també pot ser unpronom indefinit útil per expressar generalitats:

On mange bien dans ce restaurant (és a dir: tout le monde mange bien dans ce restaurant).

I el desconegut:

On frappe à la porte (qui? je ne sais pas.)

¿S’ha de dir on o l’on? La presència de l’article l’ davant de on no és gens obligatori i és més freqüent en l’ús formal que en el registre col · loquial. Es tracta d’un vestigi de l’antic francèson era originàriament un nom, que significava “homme” i se’l feia precedir, igual que els altres noms, de l’article. Però l’on també és molt útil per evitar el hiat, que els francesos detesten, com ja hem vist en un post precedent:

Si l’on veut” equival a ” Si on veut “, però és més “agradable” a les orelles franceses!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

E caduca i assimilació regressiva en francès

Avui, un tema una mica tècnic i per tant una mica delicat. Es distingeixen en fonètica dos tipus de consonants: les sonores, que es produeixen utilitzant les cordes vocàliques, i les sordes, per les quals no usem les cordes vocals. En general, a cada consonant sorda correspon una versió sonora i viceversa.

Consonant sonora Consonant sorda
B (Banane)

D (Danemark)

V (Rêve)

Z (Casa)

J (Girafa)

G (Galápagos)

P (Patate)

T (Toronto)

F (France)

S (Suisse)

CH (Chocolata)

K (Cameroun)

En francès, és freqüent que desaparegui a l’oral la e dita caduca o muda (excepte en el sud de França); aquesta desaparició posa llavors en contacte dues consonants.

Ex.: ” Je peux ” es pronuncia ” j’peux ” ; ” je veux ” : ” j’veux ”

Però, és impossible pronunciar una consonant sonora seguida d’una consonant sorda o una consonant sorda seguida d’una consonant sonora: dues consonants de naturalesa diferent no poden ser pronunciades juntes. Per tant, és necessari modificar la naturalesa d’una de les dues consonants: en francès, generalment, és la segona que influencia la primera i que li dóna la seva naturalesa.

– A ” j’peux “, la “j” és sonora i la “p” és sorda; cal fer doncs una modificació. La “p” donarà la seva naturalesa a la “j”, és a dir, que hem de pronunciar la versió sorda de “j”, que és “ch”. Fonèticament, ” j’peux ” serà doncs ” chpeux “.

– A ” j’veux “, la “j” és sonorai la “v” també ho és. No hi ha cap problema, les dues consonants podran pronunciar-se seguides sense efectuar cap canvi.

 

 

 

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,