La mort no extingeix el dret a les vacances pagades

 El 2011, a Alemanya, una vídua demanà a l’empresa on treballava el seu marit una indemnització corresponent als 140 dies de vacances que aquest no va poder fer abans de morir, a causa d’una greu malaltia.

Havent-la rebutjat l’empresa, ella va acudir als tribunals, els quals la van desestimar. Llavors ella va apel·lar: la Landsarbeitsgericht de Hamm (Tribunal d’Apel·lació Laboral a Alemanya) va preguntar abans del judici al Tribunal de Justícia de la Unió Europea: com cal interpretar l’article 7 de la directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, «relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball»?

En la seva sentència de 12 de juny de 2014, el Tribunal va respondre que s’ha de pagar la indemnització, encara que la persona interessada no va realitzar prèviament una petició. Els magistrats de Luxemburg recorden que «el dret a les vacances anuals retribuïdes és un principi del dret social de la Unió d’especial importància, el qual no podrà ser derogat»; aquest dret a vacances pagades, així com «el dret a l’obtenció d’un pagament» corresponent a aquest títol, «constitueixen els dos aspectes d’una única llei».

Si l’obligació de pagar vacances anuals s’interrompés amb el final de la relació laboral per causa de mort del treballador, això donaria lloc a la retroactivitat de la pèrdua total del dret a les vacances anuals pagades en si, com es consagra en l’article 7. A Europa, el dret a vacances pagades no pot doncs «extingir-se a causa de la mort del treballador».

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Validació dels períodes de pràctiques

La qüestió de les pràctiques en empreses sovint és delicada i genera moltes preguntes i problemes. Us convidem a llegir els nostres articles anteriors sobre el tema.

Pràctiques a França

Per als períodes de pràctiques de més de dos mesos, la llei obliga, des del 2009, als empresaris a pagar una compensació d’almenys 436 euros mensuals. Però com que la compensació per les pràctiques no supera aquest «mínim legal» per una jornada completa, no hi ha cotització a la Seguretat Social, ni per a l’empresa ni per a l’estudiant en pràctiques. Amb la qual cosa, el jove no adquireix cap dret per a la seva jubilació. Per remeiar en part aquesta situació, la reforma de les pensions de 20 de gener de 2014 estableix que els joves a partir d’aquesta data poden validar els seus períodes de pràctiques, dins del límit de dos trimestres. Per a això hauran d’abonar una quota totalment al seu càrrec (l’empresa no paga res).

El Govern va indicar que per validar aquests dos trimestres l’aprenent hauria de pagar uns 300 euros que podria mensualitzar en un o dos anys. El problema és que, fins a la data, el decret que havia d’especificar el barem encara no s’ha publicat…

Aquesta operació no és, de totes maneres, molt interessant. Reemborsar trimestres a l’inici de la seva carrera és una aposta arriscada, perquè les regles tenen moltes possibilitats de canviar en el futur, el que podria convertir aquesta operació en inútil.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,