La propina a França

La propina a FrançaLa propina és una suma de diners que es paga a una persona en reconeixement d’un servei o la qualitat d’aquest: en un principi, com la mateixa paraula indica perfectament, era una beguda que s’oferia en agraïment per un servei prestat o els diners per pagar aquesta beguda. En molts països, aquesta pràctica es tradueix amb la mateixa expressió: a Alemanya, pourboire es diu trinkgeld, literalment, “diners per beure”, com la paraula portuguesa gorjeta. En general, hem oblidat que en espanyol la propina prové d’un antic costum que consistia a beure mig got després d’haver brindat a la salut d’algú i després oferir-li el final del vas.

Però en els restaurants francesos, des de fa temps, els preus inclouen impostos i serveis (al voltant del 15% del preu total ). És per això que els francesos generalment no deixen propina o molt poca. Si vostè viatja a França, no se senti molest per no deixar res -òbviament, si vostè està molt satisfet amb el servei, no hi ha res que s’hi oposi. No obstant això, en algunes situacions, encara és costum deixar una propina. En el teatre, de vegades, un tauler indica clarament que l’empleada està remunerada amb les propines (en cas contrari, no doneu res: l’empleada és assalariada). Sempre es pot arrodonir fins l’euro superior en els taxis i amb els repartidors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Memoritzar els verbs francesos amb les seves preposicions

Avui , aquí tens un consell que pot no ser gran cosa, però que us serà molt útil! Els estudiants de curs de Francès Llengua Estrangera, de vegades es compliquen innecessàriament la vida. Molts d’ells podrien evitar el doble esforç de memorització i recordar directament els verbs amb la o les preposicions que els segueixen. Seria, en definitiva, una mica com els phrasal verbs en anglès.

Si no s’ha fet això, poden aparèixer molts dubtes en el moment, especialment, d’utilitzar els pronoms personals complements i els pronoms relatius.

Com saber si hem de dir:

*Je l’ai besoin* *j’y ai besoin* o j’en ai besoin

o també *la chose que j’ai besoin* o la chose dont j’ai besoin

si no se sap que la frase verbal és : avoir besoin DE ?

En aquest cas concret, la majoria dels estudiants memoritzarà en general una primera vegada la locució “ avoir besoin “, i després, en adonar-se que no és suficient a l’hora d’utilitzar certs pronoms, acabarà per memoritzar la locució “ avoir besoin de “ .

D’aquí la necessitat d’elaborar una llista personal dels principals verbs francesos amb les seves preposicions:

Donner quelque chose À quelqu’un

Obliger quelqu’un À faire quelque chose

Avoir envie DE

Parler DE quelque chose À quelqu’un. Etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,