El ritual de l’aperitiu a França

L’aperitiu és un ritual social ben ancorat en la societat francesa; encara que és menys sistemàtic que abans, durant el cap de setmana o les vacances, és encara pràcticament inevitable. Serveix per compartir un glop amb algú, un conegut, amic o familiar abans de passar a la taula. És un moment de convivència que els francesos aprecien molt. Es pot prendre un aperitiu en un bar, però és més comú prendre’l a casa. No és inusual, per cert, convidar els coneguts (de treball o veïnat) només per a l’aperitiu: una vegada hagi finalitzat, els convidats tornen a les seves cases per al menjar.

Aperitiu a França

L’aperitiu funciona com una cambra d’aire, una transició: després de la jornada de treball, permet descomprimir, passar a l’esfera íntima; abans del menjar amb els amics o la família, permet que els convidats s’instal·lin i que, amb l’ajuda de l’alcohol, tots se sentin a gust; el o la cuinera també tindrà l’ocasió d’acabar tranquil·lament els últims preparatius per al menjar (de fet és aquesta persona que anuncia el final de l’aperitiu i convida a passar a la taula). Si a la gent solament se’ls ha convidat per prendre l’aperitiu, això ajudarà a conèixer-los millor i saber si volem renovar o no la invitació o deixar per més endavant la invitació de l’esmorzar o sopar per a una propera ocasió.

L’aperitiu, o millor dit, com diuen els francesos: “ l’apéro “, dura almenys una mitja hora però s’allarga fàcilment: no és rar que aquest ritual duri una hora i mitja. En aquest cas, es torna a fer una o dues rondes de beguda. Amb la finalitat de no acabar massa begut (els alcohols proposats, com el whisky o el pastis, poden ser forts), l’aperitiu va acompanyat d’un refrigeri: cacauets, galetes salades, olives…

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Els horaris laborals a França

Quantes vegades els treballadors d’una filial francesa a Espanya s’han quedat sorpresos a l’hora de trucar a la seu a França! A les 18h, de vegades abans, la trucada sonava per a les parets: tothom havia marxat! Què? Mentre que a Espanya és freqüent que els empleats acabin la feina cap a les 20h, com és possible que aquests francesos ja hagin agafat el portant a les 18h?

Horaris laborals a FrançaAixò és perquè els horaris de feina, a França, són radicalment diferents. I si la llei sobre les 35h ha reduït, efectivament, la jornada laboral, aquesta no ha canviat, fonamentalment, les coses en relació a les 40h setmanals d’abans: quan s’han fet les hores, s’hagi acabat o no la feina, es plega i, de tota manera, si es segueix, llavors, automàticament, es paguen les hores extraordinàries. Gran diferència entre França i Espanya!

És clar que cal matisar. Mentre que la jornada típica d’un treballador comença a les 8h per acabar vers les 17h (amb 1h de pausa, més o menys, per dinar), els executius arriben més aviat cap a les 9h i sovint no marxen fins a les 20h (sense que, obligatòriament, aquestes hores extraordinàries estiguin pagades).

Aquesta manera de concentrar l’esforç en un lapse de temps reduït és típicament francesa. Penseu que, per exemple, la jornada escolar dels nens, que es beneficien de dues setmanes de vacances cada mes i mig, és llarga i carregada. Què s’ha de fer, llavors, per ser productius en aquestes condicions? Els francesos us contestaran amb orgull que el seu grau de productivitat és un dels més elevats del món: és veritat, forçosament s’ha de compensar!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,