Voilangue

Els enllaços en francès

El fenomen de l’enllaç consisteix a pronunciar la consonant final d’una paraula que, en principi, no es pronuncia quan la paraula següent comença per una vocal. Això permet, entre altres coses, evitar el hiat.

“ Elle entrait et disait “ : la t final de “ entrait “ que no hauria de pronunciar-se a: “ Elle entrait “, aquí pot sonoritzar-se: [ɛlãtRɛtedizɛ].

El problema és que hi ha diversos tipus d’enllaç: els que són obligatoris, els que són opcionals i els que estan prohibits. Com es pot saber de quin tipus d’enllaç es tracta? És difícil saber-ho. Podem intentar identificar a grans trets algunes regles, encara que no siguin del tot exactes.

Els enllaços obligatoris sovint concerneixen els grups de paraules que formen una unitat de manera que aquestes paraules no podrien existir per separat:

A “ Ils ont “ y “ Vous allez “, els pronoms “ ils “ y “ vous “estan estretament relacionats amb la base verbal. Per tant, pronunciarem: [ilzɔ̃] i [vuzale] i no *[il/ɔ̃] o *[vu/ale].

Els enllaços estan prohibits quan aquests haurien d’unir dos grups de paraules amb diferent funció gramatical:

A “ Le printemps est arrivé “, “ le printemps “és el subjecte i “ est arrivé “ és el verb; és impossible unir amb un enllaç a aquests dos grups pronunciant: *[lɘpRɛ̃tazɛtarive].

Per a la resta de casos, l’enllaç és opcional. Heu de saber que com més vegades feu enllaços opcionals, major serà el vostre registre formal i “elegant”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

La negociació intercultural amb els francòfons

Dominar les tècniques de negociació comercials no és suficient: conèixer els usos i costums locals i fer prova d’humilitat també són essencials.

La relació amb el temps pot ser diferent d’un país a un altre: per exemple, en el Magrib, algunes negociacions comercials o contractuals poden acabar en dissabte (dia que no és festiu). També en el Magrib, el cap sempre evitarà fer-li perdre prestigi a un dels seus col·laboradors. Tampoc no cal descurar la gestió de l’espai entre un mateix i l’altre; és molt important: un mediterrani (un magrebí, un espanyol o un francès meridional), tindran, en diferents graus, tendència a tocar el seu interlocutor; en canvi, aquest gest podria sorprendre i incomodar a un francès de París.

Negociació interculturalTot i que els codis culturals són bastant similars, tant per a Espanya com per a França, és necessari parar esment a certes particularitats. Patrick Denoux, explica que “en les negociacions comercials franco-espanyoles [sovint] ha observat que els negociadors francesos buscaven a un interlocutor mentre que els negociadors espanyols anaven a la recerca d’una xarxa de contactes. Encara que les variacions entre França i Espanya són febles, pel que fa als quatre índexs culturals (distància, jerarquia, control de la incertesa, individualisme i masculinitat), han sorgit diferències significatives en la identificació dels interlocutors, relacionades amb funcionaments col·lectius o individuals d’identitat cultural marcada i implicant fenòmens d’identitat. Per exemple, la pràctica que consisteix a entregar la targeta de visita d’un tercer és difícilment concebible en un context francès on roman una identitat social individualitzada”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

L’expressió de la condició i el supòsit en francès

Supòsit en francès

Els estudiants de francès llengua estrangera coneixen, en general, l’ús de “si” en el qual cal distingir tres casos:

1. Si + present/pretèrit indefinit + present, futur o imperatiu

Si tu as le temps, tu peux venir.

Si tu as le temps, tu viendras nous voir ?

Si tu as le temps, viens nous voir.

Si tu as fini, tu peux sortir.

2. Si + imperfecte + condicional simple

S’il faisait beau demain, on pourrait aller pique-niquer.

3. Si + plusquamperfet + condicional compost

Si tu étais venu, tu aurais pu rencontrer Mario. (mais tu n’es pas venu et c’est maintenant trop tard)

Però existeixen altres formes d’expressar la condició i el supòsit que, sovint, els estudiants obliden:

–       Au cas où + condicional (simple o compost)

La principal dificultat, aquí, pels catalanoparlants és usar el condicional i no el subjuntiu, com solen fer-ho (influència de la seva llengua materna):

Au cas où tu aurais perdu mon adresse, je te redonne mes coordonnées.

–       A condition que, pourvu que + subjuntiu

Je veux bien te prêter ma voiture à condition que tu sois prudent.

La conjunció à condition que es transforma en à condition de si el subjecte dels verbs de les dues oracions és el mateix:

Pierre fera ce travail à condition d’avoir le temps. (el subjecte de “ faire ce travail “ y de “ avoir le temps “, és Pierre).

–       El gerundi

També s’utilitza sovint el gerundi:

En cherchant bien, tu la retrouveras, cette bague !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,