Aprendre el francès per millorar el teu anglès!

Es coneix poc: com a mínim el 40% del vocabulari anglès ve del francès. Quan Guillem el Conqueridor va envair Anglaterra el 1066, el francès es va convertir en la llengua de la cort, l’administració i les elits; seguirà sent l’idioma oficial fins a mitjan del segle XV.

Des de “to pay” (payer/pagar) a “debt” (dette/deute) passant per “enterprise” (entreprise/empresa) y “entrepreneur” o “money (argent/diners, de “monoie” després “monnaie”), fins i tot en el lèxic econòmic i financer, la influència del francès en l’anglès hi és present.

Francès AnglèsDe vegades els francesos creuen haver manllevat una paraula anglesa, quan de fet és una paraula d’origen francès! Aquest és el cas de “bacon” o de “tennis”. “Bacon” significava en francès antic “carn de porc”; en l’antic jeu de paume (l’avantpassat del tennis), el sacador tenia per costum anunciar la seva sacada dient “Tenez!” llavors pronunciat “tenets”. Els anglesos de seguida el van transformar lleugerament per pronunciar finalment “tennis”.

Sovint es posa en competència l’anglès i el francès quan finalment són més a prop del que sembla a primera vista (fonèticament són, es veritat, el contrari). En definitiva, no és una exageració: aprendre francès ajuda a millorar el teu anglès!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Agafar les vacances a França

Després de 1982, les vacances tenen una durada de cinc setmanes. L’organització material d’aquestes vacances intenta conciliar la prerrogativa patronal de l’organització del treball amb el dret al descans de l’empleat.

Vacances pagades FrançaL’empresari ha d’establir un sistema específic de vacances, ja sigui per conveni col·lectiu aplicable o bé de manera unilateral, després de la consulta amb els representants del personal i/o del comitè d’empresa. Llevat que l’empresa no tanqui durant les vacances, correspon a l’empresari de fixar l’ordre de les sortides, després de la consulta amb el personal o els seus delegats, tenint en compte les circumstàncies familiars dels beneficiaris i de la durada del seu servei a l’empresa.

Si el treballador no pot decidir els dies de vacances, ha de tenir com a mínim dotze dies consecutius de vacances i un màxim de 24 dies durant el període legal (de l’1 de maig al 31 d’octubre) o el període de substitució (període legal modificat per un conveni col·lectiu). La 5a setmana o altres vacances suplementàries, com aquelles que compensant la reducció de la jornada laboral, s’han d’agafar fora de termini.

L’empleat no pot ajornar les vacances l’any següent o demanar a l’empresari de pagar-les sota la forma d’indemnització. Per tant, el treballador que no ha fet tots els seus dies de vacances durant el període corresponent les perd, llevat que sigui l’empresari que l’ha privat de fer-les.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,