Pronunciació de la grafia “oi” en francès

Com es pronuncia la grafia oi? La e llatina es va transformar, en un primer moment, a La Gàl·lia, en ei. Per exemple, me, lògicament va passar a mei. A principis del segle XII, aquest diftong es va transformar de nou en oi; mei es pronunciava i s’escrivia moi. És, per cert, l’ortografia actual del francès.

Però si la grafia va quallar fa ja un mil·lenni, la llengua parlada ha continuat evolucionant i l’ortografia no ha correspost més a la fonètica. A la fi del segle XII oi es va pronunciar /oé / després /oè /. Si aneu al Quebec, és així com es pronuncia.

A la fi del segle XV, els habitants de París comencen a pronunciar /wa/; aquesta pronunciació aviat es difon en tot el país i a la Revolució, només els aristòcrates continuen pronunciant /oè/. Més tard, un episodi cèlebre de la història de França mostra fins a quin punt la pronunciació /wa/ s’havia tornat majoritària. En la Restauració, en 1814, en el moment de la pujada al tron, Luis XVIII hauria pronunciat: “ Le Roè, c’est moè “, la qual cosa li hauria valgut gran nombre de burles.

Però atenció! En la mateixa època, oi, en algunes paraules, comença a pronunciar-se no /wa/ sinó /è/. Llavors es va canviar la grafia per ai. És per aquest motiu, per exemple, que existeix la paraula “ français “ i el nom “ François “: el primer, al contrari del segon, va sofrir la reforma de l’ortografia, es pronuncien de forma diferent però tenen un origen comú.

En resum, després d’aquesta època, cap altre canvi de pronunciació ha canviat el curs de les coses, i heus aquí perquè la grafia oi es pronuncia encara /wa/!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Etiquetes: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.