Voilangue

Expressar la causa amb “D ‘ autant… que”

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció “D’autant… que”. La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

–       d’autant plus/moins + adjectiu + que
–       d’autant plus/moins de + nom + que
–       d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors.

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Etiquetes: , , , ,

Els diners i els francesos

Com paguen els francesos? Utilitzant els mateixos mitjans de pagament que a Espanya; però tenen les seves preferències.

Per pagar les compres habituals, els francesos utilitzen el pagament en metàl·lic, és a dir, les monedes i els bitllets de banc en euros. No obstant això, encara són molts els que paguen amb taló: a França, la quarta part dels pagaments es feien per aquest mitjà el 2006 (mitjana europea: el 9% i el 3,5% per a Espanya). El cas és que hi ha una disposició original: a França, tot taló d’un import inferior o igual a 15 € ha de ser pagat, encara que hi hagi o no la provisió necessària sobre el compte del lliurador.

Per descomptat, utilitzen cada vegada més i per a la majoria de les seves compres la targeta de crèdit (sovint anomenada “carte bleue” ja que la targeta Visa, la que utilitza la majoria, és d’aquest color).

Què passa amb la pràctica de donar propina? La propina ja no és obligatòria a França ja que està inclosa en el compte: el servei està sempre inclòs. Això explica, per cert, que els francesos siguin titllats de “garrepes” a l’estranger: molt sovint, no pensen ni per un moment que el sou d’un cambrer depèn en gran mesura de la propina que ells puguin deixar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,