Des de 1946, el dret de vaga a França és el dret reconegut i garantit per la Constitució a tot assalariat a cessar la feina per manifestar un desacord o reivindicar millores d’ordre professional.
Per ser legal i perquè l’empleat vaguista estigui protegit, una vaga ha de complir algunes condicions:
- el moviment de vaga ha de ser col· lectiu: a partir de dues persones en una empresa quan aquesta és l’única afectada, o a partir d’una persona en el marc d’un moviment que supera l’única empresa
- l’assalariat en vaga ha de cessar completament el treball
- s’han de plantejar reivindicacions d’índole professional, per exemple: la millora de les condicions de treball o el salari.
D’altra banda, en la funció pública, un preavís de vaga s’ha d’enviar amb 5 dies d’antelació a les autoritats jeràrquiques (sense comptar festes ni el cap de setmana). El mateix succeeix amb els serveis públics, tant si estan garantits per empreses públiques com privades (els transports urbans, per exemple). No es requereix cap preavís per a les altres empreses del sector privat.
Quant a la quantitat anual de dies de vaga, es pensa generalment que França es porta la palma europea: si se situa, en efecte, en segona posició, no és però la primera, el país on es fa més vaga és el menys pensat: Dinamarca! Espanya és, malgrat tot, el cinquè!
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
