Significat de: ailleurs, par ailleurs, d’ailleurs

Molts estudiants de francès confonen tres expressions que són molt similars perquè estan construïdes a partir de la mateixa paraula: ailleurs; són “ailleurs“, “par ailleurs” i “d’ailleurs“. “Ailleurs” és un adverbi que es podria traduir per “en un altre lloc“.

Le restaurant où nous avons l’habitude d’aller était complet, nous sommes donc allés ailleurs.

Par ailleurs” i  “d’ailleurs” són connectors lògics. “En outre” o “d’autre part” són sinònims de “par ailleurs“. Aquesta frase introdueix un complement d’informació a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

D’ailleursreforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

El problema és que la distinció entre aquests dos connectors no és fàcil: de vegades els dos són possible!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

La vaga a França: 2. Exercici i dret

Des de 1946, el dret de vaga a França és el dret reconegut i garantit per la Constitució a tot assalariat a cessar la feina per manifestar un desacord o reivindicar millores d’ordre professional.

Per ser legal i perquè l’empleat vaguista estigui protegit, una vaga ha de complir algunes condicions:

– el moviment de vaga ha de ser col· lectiu: a partir de dues persones en una empresa quan aquesta és l’única afectada, o a partir d’una persona en el marc d’un moviment que supera l’única empresa

– l’assalariat en vaga ha de cessar completament el treball

– s’han de plantejar reivindicacions d’índole professional, per exemple: la millora de les condicions de treball o el salari.

D’altra banda, en la funció pública, un preavís de vaga s’ha d’enviar amb 5 dies d’antelació a les autoritats jeràrquiques (sense comptar festes ni el cap de setmana). El mateix succeeix amb els serveis públics, tant si estan garantits per empreses públiques com privades (els transports urbans, per exemple). No es requereix cap preavís per a les altres empreses del sector privat.

Quant a la quantitat anual de dies de vaga, es pensa generalment que França es porta la palma europea: si se situa, en efecte, en segona posició, no és però la primera, el país on es fa més vaga és el menys pensat: Dinamarca! Espanya és, malgrat tot, el cinquè!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,