Com designar les persones amb qui es treballa?

La manera de designar les persones amb les quals es manté una relació jeràrquica en el treball ha canviat des de fa uns 15 anys. Durant molt temps, el responsable de departament anomenava les persones que treballaven sota les seves ordres els seus “subordonnés”, és a dir: que depenien jeràrquicament d’una persona de més alt nivell. Des que s’intenta, com els anglosaxons, de reduir la distància jeràrquica a la feina, “subordonné” s’ha convertit en pejoratiu i discriminatori.

El subordinat s’ha transformat en collaborateur (és a dir: persona que treballa amb altres). Alguns critiquen això de políticament correcte i ho consideren una gran hipocresia. En tot cas, resulta paradoxal utilitzar una paraula que fins aleshores havia estat també molt marcada i pejorativa, i fins havia arribat a ser un insult. En efecte, un collaborateur (o millor, un ”collabo”) durant molt temps ha designat el partisà i l’artífex de la col·laboració amb l’enemic durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial.

Per contra, “chef”, forma popular, és cada vegada menys utilitzat. “Supérieur hiérarchique” o ”responsable de service” són preferits majoritàriament.

No obstant això, per a la persona que exerceix la mateixa funció que una altra o que forma part de la mateixa estructura, s’usa encara i sistemàticament la paraula “collègue”. Per cert, cal subratllar que “collègue” no suposa de cap manera tenir una relació d’amistat, com és el cas en català. Tot i que, evidentment, un “collègue” pugui també convertir-se en un amic.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El salari mínim a França i la seva revaluació

El Salaire Minimum Interprofessionel de Croissance, més conegut per les sigles SMIC, és, a França, el salari mínim per hora per sota del qual està prohibit pagar a un empleat. És revisat almenys anualment l’1 de gener. A més, si la inflació constatada entre el nivell de referència utilitzat pel darrer augment del SMIC de l’1 de gener i el darrer mes conegut (N-1) supera el 2%, el salari és automàticament revaluat al mes N+1 del percentatge d’aquesta inflació.

És per això que no hi ha hagut revaluació automàtica el juliol, agost i setembre passats: la inflació va ser del 1,90% respecte a novembre de 2010 (nivell utilitzat com a base per l’augment de l’1 de gener de 2011).

El seu augment correspon com a mínim a la inflació de l’any anterior, més el 50% d’augment del poder adquisitiu del salari de base obrer per hora. Els poders públics poden decidir sobre una revaluació suplementària.

Des de l’1 de gener de 2011, el valor del SMIC brut és de 9,00 € per hora a França, sigui per una feina de temps complet de 151,67 hores al mes (setmana de 35 hores), 1.365 € bruts mensuals, 1.073 € nets. Entre els països de l’OCDE, França té un dels salaris mínims més alts.

L’1de juliol de 2008, hi havia 3,37 milions de “smicards” (els qui cobren l’SMIC) a França, el que representa el 14,5% dels treballadors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,