La feblesa dels sindicats francesos

Generalment es creu a  Espanya que els sindicats francesos són molt poderosos. És un error: és el contrari ! És confondre nombre i poder de les variades protestes (manifestacions, vagues, ocupacions de llocs de feina i, fins i tot, segrests de persones dirigents, últimament això succeeix cada vegada més sovint) amb organitzacions sindicals.

La taxa de sindicació dels francesos és una de les més febles dels països occidentals (a penes un 8% contra un 20% a Alemanya, 50% a Bèlgica, també un 70% a Dinamarca i, fins i tot, un 15% a Espanya!).

Sobretot en el sector privat i des de fa una mica més de vint anys, els sindicats sovint han estat desbordats per «moviments» o «coordinacions» d’assalariats que organitzen la seva defensa fora de tota organització institucional. Els sindicats no tenen més remei que d’unir-se a la protesta desencadenada per no quedar-ne a part.

A més a més, fins a la llei del 2008, cinc organitzacions sindicals es beneficiaven d’una presumpció de representativitat que els donava una prerrogativa per signar els convenis col·lectius de treball : era, doncs, indispensable en tot moviment que un d’aquests cinc sindicats intervingués en el curs de les negociacions per arribar a un acord amb la direcció.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

El dinar dels assalariats

Al migdia, on mengen els assalariats de l’empresa ? Tot depèn de l’empresa. Alguns van a la cantina -o millor: al restaurant d’empresa, és més fi anomenar-lo així ; és obligatòria a partir de 25 assalariats. Quan no hi ha cantina, els empleats van en un cafè o en un restaurant proveïts d’un tiquet restaurant subministrat per l’empresa.

Aleshores, com són comptabilitzats aquests avantatges en espècie en la remuneració ? Per als tiquets restaurant, l’empresa abona entre el 50 i el 60% del valor del tiquet (en altres paraules, l’empleat paga la meitat del muntant del seu àpat, el que s’assembla a la proporció que paga per al transport, veure el nostre post precedent). El 2010, la contribució patronal per l’adquisició de tiquet restaurant (que dóna dret a una exoneració de cotitzacions a la Seguretat Social) és limitada a 5,21€ per dia i per assalariat.

En els altres casos, l’empresa abona les despeses d’entrada a la cantina i és l’empleat qui paga el seu àpat.
En les societats de serveis que deleguen els seus empleats en altres empreses (per exemple les SSII, Societats de Serveis en Enginyeria Informàtica), tots els empleats tenen accés a un restaurant d’empresa (de vegades interempreses : dues o diverses societats poden decidir compartir una  cantina per reduir els seus costos).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,