Els gestos dels francesos

Sovint es creu que els gestos tenen el mateix significat d’una cultura a una altra. No obstant això, tothom té en ment l’exemple de països on branden el cap de dalt a baix per negar o rebutjar, i de dreta a esquerra per dir que sí… El llenguatge no verbal és específic de cada cultura, encara que algunes d’elles puguin compartir certs gestos.

Heus aquí alguns gestos utilitzats a França:

Els dits estirats vers l’intelocutor, premuts els uns contra els altres i movent el dit polze com una pinça que s’obre i es tanca, signifiquen “Calla!”. És un gest molt familiar i pot ser molt groller o fins i tot agressiu, si ho feu amb algú que no coneixeu gaire.

Estirant el dit índex vers l’ull i tirant una mica de la pell cap avall, dieu al vostre interlocutor que no el creieu. Podeu acompanyar el vostre moviment amb les paraules: “Mon oeil !”. És també un gest familiar.

Posant el dit polze a prop de l’orella i el dit petit, prop de la boca (els altres dits es dobleguen), esteu dient: “Ens truquem!”.

Els dits enganxats i doblegats, que freguen la galta del costat exterior de la mà, bufant suaument, mostreu que alguna cosa o algú us avorreix. Podeu acompanyar els vostre moviment amb les paraules: “Ça/il me rase !“ o “C’est rasant !“.

El puny tancat davant del nas amb una lleugera rotació: “Ha begut massa, està ebri!

Hi ha molts altres gestos! En parlarem les pròximes setmanes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Fer pràctiques a França

Molts diplomes exigeixen haver efectuat pràctiques de diversos mesos en una empresa, en el camp corresponent. Un acord ha de ser signat per l’organisme d’acolliment, el becari i l’organisme de formació. El becari no es considera un assalariat i per tant no en té els drets. Des de l’1 de setembre de 2010, la formació en empreses s’ha d’integrar en un pla d’estudis, per això la limitació de durada de 6 mesos ja no és aplicable a partir d’aquesta data.

Aquesta és la principal queixa de les organitzacions estudiantils: aquesta absència d’un sostre ja no permet evitar que la formació no es converteixi en ocupació encoberta. De fet, tot i que la llei estableix que “el curset no ha de servir per reemplaçar un empleat en cas d’absència, de suspensió del seu contracte de treball o d’acomiadament, per completar una tasca regular que correspon a un treball permanent, per satisfer un augment temporal de l’activitat de l’empresa, o per ocupar treballs de temporada”, algunes empreses no respecten aquesta part dispositiva.

El pagament d’una gratificació és obligatori si el període de formació és superior a dos mesos consecutius. És como a mínim igual al 12% del sostre horari  establert per la Seguretat Social, o al voltant del 30% del SMIC. L’any 2011, és de 417,09 €. Aquesta gratificació no està en funció del diploma i és la mateixa independentment del nivell d’estudis. Per a alguns, seria prudent no fer competir estudiants de 20 anys  sense experiència i estudiants de 27 anys que ja tenen més d’un any de pràctiques en el seu haver.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Breu curs sobre les contraccions a l’oral en francès

Tots els aprenents experimenten amb això: el francès no es pronuncia com s’escriu. El cas és que el codi oral i el codi escrit, al contrari d’altres llengües llatines, se separen com si fossin dos continents. Sens dubte, no estem en la situació de l’àrab, que veu coexistir l’àrab literari -llengua franca entre tots els àrabs cultivats- i les seves variants orals i locals (al Marroc, a Tunísia, a Algèria, etc.). Però tendim a això.
Per resumir, el cas és que l’ortografia del francès es va fixar en el segle XVII mentre que la seva pronunciació no ha deixat d’evolucionar i de modificar. És per aquest motiu que donem una gran importància a la fonètica en els nostres cursos de francès.

Algunes regles són útils per parlar i entendre la part oral d’una llengua com ara el francès. No només « ne », en la negació « ne … pas » és sistemàticament eludit, sinó que certs sons desapareixen si la situació no és formal (el que constitueix la majoria de les vegades).

Exceptuant el sud del país, la e final cau, fins i tot davant d’una consonant, a: me, te, se, le, de i je. Atenció però: « je » es converteix en «  j’ » però es pronuncia « ch »: j’pars es diu « chpar »; de la mateixa manera « de » es fa « d » però es pronuncia « t »: Beaucoup d’farine es diu « bocoutfarine ». Altres vocals finals cauen, només davant d’una vocal: la i del pronom relatiu quic’est toi qu’as fait ça?»), i la u de tuT’es parti quand?»).

Finalment, certes consonants finals també tenen tendència a desaparèixer: la l a il, ils, elle, elles, i plus, per exemple: elles sont parties es converteix en «è sont parties»; il desapareix clarament en l’expressió il y a, que es pronuncia simplement « ya ».

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Com designar les persones amb qui es treballa?

La manera de designar les persones amb les quals es manté una relació jeràrquica en el treball ha canviat des de fa uns 15 anys. Durant molt temps, el responsable de departament anomenava les persones que treballaven sota les seves ordres els seus “subordonnés”, és a dir: que depenien jeràrquicament d’una persona de més alt nivell. Des que s’intenta, com els anglosaxons, de reduir la distància jeràrquica a la feina, “subordonné” s’ha convertit en pejoratiu i discriminatori.

El subordinat s’ha transformat en collaborateur (és a dir: persona que treballa amb altres). Alguns critiquen això de políticament correcte i ho consideren una gran hipocresia. En tot cas, resulta paradoxal utilitzar una paraula que fins aleshores havia estat també molt marcada i pejorativa, i fins havia arribat a ser un insult. En efecte, un collaborateur (o millor, un ”collabo”) durant molt temps ha designat el partisà i l’artífex de la col·laboració amb l’enemic durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial.

Per contra, “chef”, forma popular, és cada vegada menys utilitzat. “Supérieur hiérarchique” o ”responsable de service” són preferits majoritàriament.

No obstant això, per a la persona que exerceix la mateixa funció que una altra o que forma part de la mateixa estructura, s’usa encara i sistemàticament la paraula “collègue”. Per cert, cal subratllar que “collègue” no suposa de cap manera tenir una relació d’amistat, com és el cas en català. Tot i que, evidentment, un “collègue” pugui també convertir-se en un amic.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El salari mínim a França i la seva revaluació

El Salaire Minimum Interprofessionel de Croissance, més conegut per les sigles SMIC, és, a França, el salari mínim per hora per sota del qual està prohibit pagar a un empleat. És revisat almenys anualment l’1 de gener. A més, si la inflació constatada entre el nivell de referència utilitzat pel darrer augment del SMIC de l’1 de gener i el darrer mes conegut (N-1) supera el 2%, el salari és automàticament revaluat al mes N+1 del percentatge d’aquesta inflació.

És per això que no hi ha hagut revaluació automàtica el juliol, agost i setembre passats: la inflació va ser del 1,90% respecte a novembre de 2010 (nivell utilitzat com a base per l’augment de l’1 de gener de 2011).

El seu augment correspon com a mínim a la inflació de l’any anterior, més el 50% d’augment del poder adquisitiu del salari de base obrer per hora. Els poders públics poden decidir sobre una revaluació suplementària.

Des de l’1 de gener de 2011, el valor del SMIC brut és de 9,00 € per hora a França, sigui per una feina de temps complet de 151,67 hores al mes (setmana de 35 hores), 1.365 € bruts mensuals, 1.073 € nets. Entre els països de l’OCDE, França té un dels salaris mínims més alts.

L’1de juliol de 2008, hi havia 3,37 milions de “smicards” (els qui cobren l’SMIC) a França, el que representa el 14,5% dels treballadors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La represa dels cursos de francès en empresa a VOILÀ

Tornem a ser-hi a principis de setembre i els cursos de francès a poc a poc es reprenen al llarg de tot el mes. Quimidroga, Roquette, Pau Education, la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Consell Català de l’Esport ens fan novament confiança el 2011-2012. Aquest any, dos nous organismes públics, el Síndic de Greuges de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), també han sol·licitat els nostres serveis.

En el context econòmic actual, on totes les empreses i institucions públiques han hagut de resoldre les retallades dràstiques en el seu pressupost, i en particular en la formació, nosaltres, tanmateix, continuem creixent. Aquests bons resultats no es deuen, òbviament, a l’atzar: des del principi de la nostra activitat vam decidir 4 eixos:

  1. Centrar-nos exclusivament en la prestació de cursos de francès a empreses a Barcelona
  2. Estar constantment atents a les necessitats diverses i canviants dels nostres clients
  3. Preferir la contractació de professors ben formats i motivats
  4. Ajustar al màxim els nostres preus

Aquesta política ha estat un èxit i ara tenim una sòlida reputació de qualitat. Apreciar aquests èxits no ens aturarà a mirar, de nou aquest any, de treballar millor per satisfer els nostres clients, antics i nous. Com? Simplement renovant-nos!

Bon any d’estudis a VOILÀ!

Etiquetes: ,

Abreviatures i sigles en francès

Als francesos els agrada utilitzar abreviatures i sigles, només per anar més ràpid quan parlen. Les paraules més llargues de tres síl·labes, tan sovint com sigui possible, són escurçades sense pietat.

Parlem de les sigles. La tècnica consisteix a formar una paraula a partir de les lletres inicials. Cada lletra és pronunciada, una darrere l’altra, sobre la mateixa base que la fonètica de l’alfabet. Quan les escrivim, en principi, hem de posar un punt després de cada lletra, però cada vegada es fa menys, com si, de fet, la sigla es convertís en una paraula en si mateixa.

En el camp del lèxic, en relació amb el francès comercial trobareu doncs: PDG (Président Directeur Général), un travail en CDI (Contrat à Durée Indéterminée) o CDD (Contrat à Durée Déterminée), le SMIC (Salaire Minimum Interprofessionnel de Croissance), DRH (Directeur des Ressources Humaines), etc.

Però aquesta bogeria de les sigles, fins i tot s’ha estès als noms propis: la ministra de Relacions Exteriors de Sarkozy, que ha hagut de dimitir el passat febrer, es diu Michèle Alliot-Marie: massa llarg! tothom l’anomena doncs MAM. El mateix passa amb l’ex president de la República, VGE, Valéry Giscard d’Estaing, o d’ara endavant el mundialment famós, Dominique Strauss Kahn, DSK!

L’abreviatura es fa de vegades per l’escurçament del principi o del final de la paraula. En la majoria dels casos, s’eliminen les últimes síl·labes de la paraula (apòcope): compta per comptabilité, bac per baccalauréat, bon app per bon appétit, la pub per la publicité, à plus per à plus tard, aprem per après-midi, etc. De vegades s’eliminen les primeres síl.labes (afèresi) en el llenguatge parlat i relaxat: bonsoir es converteix en ‘soir, américain en ricain, etc.

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Etiquetes: , , ,

El connector de la conseqüència « aussi »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

– J’aime la musique reggae, et toi?

– Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

J’ai aussi été au supermarché = j’ai été aussi au supermarché = j’ai été au supermarché aussi.

Però:

Aussi j’ai été au supermarché.

Un error dels hispanoparlants i dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També i també es tradueixen per aussi i poden estar col·locats en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estiguin situats a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

El codi de vestimenta en el treball a França

A França com a Espanya, tothom es vesteix com creu convenient. A la feina, la jurisprudència (el 1998), ha donat llibertat a l’empleat de vestir-se com cregui convenient. No obstant això, els codis de vestimenta, que corresponen a la cultura de l’empresa, de vegades restringeixen aquesta llibertat. El Codi de Treball estipula que l’empresari pot, si ho justifica amb una bona raó, refusar a permetre que treballeu d’acord als vostres gustos.

Els codis de vestimenta varien segons el sector. En el món de la publicitat i la cultura, vestir segons la moda és el més habitual. Els informàtics, els mestres i responsables administratius de les PIMES, per exemple, prefereixen vestir casual: suèter, camisa sense corbata, pantalons o texans. A les àrees de finances, assegurances, etc. la manera de vestir és més seriosa: vestit fosc, camisa blava o blanca i vestit jaqueta per a les dones.

El codi de vestimenta també varia segons la funció: com més alt s’està en la jerarquia corporativa, la manera de vestir és més seriosa i clàssica.

En general, codi de vestimenta, distància jeràrquica i el tuteig (o tractament de vostè) estan relacionats: si la manera de vestir és formal, el tractament de vostè s’aplicarà i la llarga distància jeràrquica (es diu que la distància jeràrquica és llarga quan els superiors són de difícil accés  i que els subordinats prenen poques iniciatives).

La dificultat, com sempre en l’intercultural, és que els codis de vestimenta de l’empresa sovint estan implícits!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La disposició dels espais de treball a França

La influència anglosaxona en la matèria és clara: moltes empreses organitzen els seus despatxos en espais oberts (els famosos open spaces). Això els permet estalviar metres quadrats facilitant el treball en equip i la ràpida capacitat de resposta. De vegades passa el contrari: els intercanvis es redueixen al mínim per no molestar. Això també pot generar estrés als empleats. El best-seller L’open space m’a tuer, publicat fa dos anys, és una crítica mordaç i divertida d’aquest tipus de gestió de despatxos.

La disposició de l’espai de treball “a la francesa” té doncs encara una llarga vida per endavant. Potser encara més que en altres llocs, els francesos estan lligats al seu espai de feina i alguns, fins i tot, han parlat de “lògica patrimonial”. En resum, de la mateixa manera que el francès mitjà vol tenir la seva pròpia casa, perfectament delimitada per una barrera o una tanca, també li agradaria tenir un despatx individual que li donés un mínim de privacitat, el que no permet precisament l’open space.

Però a França, l’espai de treball també és, tradicionalment, un lloc d’intercanvi social (socialització marcada per rituals com el cafè al matí, la pausa per dinar, etc.); l’espai personal no ha d’aïllar massa al treballador: s’ha de trobar un compromís, el que no és fàcil. Les empreses trien, per exemple, dividir els seus open spaces i alternar grans taules en forma de cinta amb capacitat per cinquanta persones, les Lovebench”, amb zones aïllades, les “Lovebox”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: