L’apadrinament a l’empresa francesa

A França, com arreu al món, és possible entrar en una empresa per “piston” (apadrinament). La imatge parla per sí sola: obteniu un lloc gràcies a un ajut que, com el pistó, us enlaira d’alguna manera per distingir-vos millor del lot de candidats. Però parlar d’apadrinament és pejoratiu: se’n parla únicament quan una persona no és bona en el seu treball, fet notòriament conegut però que es queda en el seu lloc de feina. Actualment, “pistonner” (apadrinar) consisteix a donar indegudament avantatges a una persona.

Sempre s’entra millor en una empresa si es coneix algú que hi treballa i que us recomana. És tan cert que dos terços dels executius troben un lloc per aquest mitjà. Segons un estudi recent de Monster, més de la meitat dels assalariats francesos consultats (57%) consideren que és el mitjà més eficaç per trobar una feina. Però es prefereix parlar en aquest cas de “boca en boca“, de “relacions” o millor, avui, de “xarxa”. El que passa és que la diferència entre les “relacions” i l’apadrinament és de vegades tènue!

L’apadrinament pot revestir una forma particular: un empleat que obté un ascens dins d’una empresa gràcies a les seves relacions sentimentals amb el seu superior jeràrquic, això es diu “la promotion canapé”, és a dir la promoció del llit!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

Els mitjans de transport per anar a la feina a França

Com es va a la feina a França ? Això depèn, és clar, de l’aglomeració. En el camp o a les zones no tan ben comunicades pel transport públic els francesos utilitzen, evidentment, el seu mitjà de locomoció personal, és a dir, el cotxe. L’ús de la moto tendeix a desenvolupar-se però continua sent minoritari: el clima no és sempre clement a França, especialment a la meitat nord.

Però, si és possible, els francesos utilitzen els mitjans de transport públic (tren, bus, tramvia), que són molt eficients i per als quals l’Estat i les col·lectivitats locals fan grans inversions des de fa decennis (la qualitat de la xarxa dels transports públics és, per cert, mencionada regularment pels inversionistes estrangers per motivar la seva tria d’implantar-se a França).

A més a més la circulació dels mitjans de transport privat ha estat severament limitada aquests últims anys a les zones urbanes (veure per exemple, a París, la reducció del nombre de vies i de zones d’estacionament) i tot indica que això anirà augmentant..

Un dispositiu legal dóna suport, d’una manera potser més convincent encara, els francesos a deixar el seu cotxe al garatge: l’empresari és obligat a pagar el 50% del cost dels títols d’abonament de transport entre el domicili i el lloc de treball de l’assalariat. Aquest dispositiu, en un principi limitat a la regió Île-de-France, ha estat estès al conjunt del territori el 2009. En aquestes condicions, la targeta Navigo per una zona (abonament als transports parisencs) només costa actualment 28,30 € per mes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!


Etiquetes: , ,