Ús dels connectors en francès

Même si, pourtant, du coup, quand même, donc, certes, orels francòfons sembren d’una forma natural les seves converses amb un nombre impressionant de connectors lògics (VEURE la nostra Secció CONNECTORS). Altres llengües escullen ometre’ls clarament o almenys no en fan tal ús, ja que pot semblar abusiu. Potser encara és en això una herència del pensament de Descartes del qual la frase més cèlebre, com per casualitat, és “Je pense donc je suis”.

Tots els arguments d’un raonament s’encadenen els uns amb els altres per una relació de causa i efecte, d’oposició, de concessió, d’objectiu. Per als francòfons, expressar gairebé sistemàticament totes aquestes relacions per un connector obliga el locutor a un pensament metòdic i permet a l’oient seguir millor el raonament de l’altre.

Certs connectors permeten anunciar amb antelació la marxa del seu pensament i creen expectatives en l’oient. És, per exemple, el cas de certes, que requereix 3 etapes:

1. Certes + anunci d’una afirmació
2. Mais + objecció a aquesta afirmació
3. Donc + conseqüència d’aquesta objecció

Començant una frase per certes, anuncieu automàticament les etapes 2 i 3 i el vostre interlocutor voldrà saber necessàriament on voleu arribar. Amb un francòfon, intenteu utilitzar certes ometent les 2 últimes etapes i espereu. Immediatament veureu la cara de sorpresa barrejada d’incomprensió del vostre interlocutor: espera la continuació!!

Com més el discurs es defineix com a demostratiu i formal (presentació de projectes, anàlisi de resultats, etc.), més els connectors són proporcionalment nombrosos. Saber utilitzar bé els connectors millora sensiblement la vostra comunicació amb els francòfons.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Com saludar-se en l’empresa francesa (3)

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà (veure el nostre post precedent). Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col•lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” És tanmateix impossible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour!” o fins i tot només “Re!“, però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,