Vida professional i vida privada a França

A França, per regla general, s’evita barrejar la vida professional i la vida privada: sovint són dos mons molt separats i coneixereu ben poc la vida privada d’un company de feina. Veure’s amb els seus col·laboradors fora de la feina no és una habitud: ni se sopa ni se surt plegats, i molt menys sortir junts de vacances! Com a màxim, els francesos poden prendre una copa tot sortint de la feina, però és poc freqüent: tan aviat s’ha acabat la feina, tothom té una sola idea al cap: anar cap a casa seva!

Igualment, la parella no coneix, en principi, els companys de feina de l’altre i, d’altra banda, això no l’interessa gens! Per altra part, és l’ocasió de desfer un malentès recorrent dels hispà parlants: la paraula “col·lega”, en francès, només designa la persona amb qui treballeu i no un amic. Això no impedeix evidentment el fet que un company de feina es converteixi en un amic (malgrat que això sigui bastant inusual), però l’un no suposa l’altre.

Si voleu fer amistat amb un company de feina francès, això demanarà temps. Invitant-lo massa aviat a sopar a casa vostra, correu el risc de posar-lo en una situació incòmode: no sabrà com refusar una invitació, que pel fet de ser un gest amable, ell ho veurà com un envaïment.

Potser trobareu distants els francesos amb qui treballeu però no us ho prengueu com res personal: és la seva manera de ser!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Curs de francès per empreses amb VOILÀ: una altra manera d’estudiar

Com millorar el vostre francès? Seguint cursos, és clar, però existeixen tantes acadèmies, tantes escoles, centres de llengües que sovint és difícil orientar-se… Les classes són indispensables però participar en un projecte pot ser un complement útil i gratificant.

Què cal entendre per «projecte» ? A VOILÀ, tots els nostres estudiants poden, per exemple, participar en l’elaboració de càpsules vídeo publicades en el nostre blog del Monde Fictif. La tria del tema, les reunions bimensuals, l’escriptura del text, el treball fonètic i la gravació de les veus, el muntatge, absolutament tot es decideix i es fa en francès! Els resultats són cada vegada impressionants: cadascú millora en totes les competències (comprensions oral i escrita, expressions oral i escrita) sense gairebé adonar-se’n i, sobretot, divertint-se.

I sempre, al final, la realització d’un producte, el reportatge vídeo, que altres podran veure (i comentar) via blog.

Ara, l’equip del Monde Fictif ha decidit, després de tres anys d’existència, llançar el seu concurs de reportatges vídeo en francès; aquest concurs és obert a tots els estudiants de Francès Llengua Estrangera, sense condició d’edat ni de nacionalitat. Ens podeu enviar els vostres vídeos a partir del 15 de març i fins a l’1 de juny de 2010. El reglament és molt simple : el trobareu en el nostre blog.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn així!

Etiquetes: , ,

La puntualitat a França

La situació geogràfica de França a Europa té moltes conseqüències sobre les seves pràctiques culturals. A mig camí entre l’Europa del Nord i els països mediterranis, els hàbits dels francesos sovint tenen una mica dels dos.

Pel que fa al capítol de la puntualitat, França no és una excepció. Malgrat que alguns proverbis destaquin la seva obsessió per la puntualitat: “Avant l’heure, ce n’est pas l’heure; après l’heure, ce n’est plus l’heure”, “La ponctualité est la politesse des rois”, els francesos no sempre brillen per la seva puntualitat. Les reunions de feina no comencen quasi bé mai a l’hora prevista, sense que per això es puguin permetre un veritable retard, car el concepte del temps, a França, no és tan extensible com en els països llatins. Es tracta, doncs, de conèixer exactament el marge comunament admès i acceptat. I això no és fàcil.

Un bon exemple és el de la invitació a dinar. Imaginem-nos que un company de feina us ha convidat a dinar i que l’hora prevista es vers les 12h30: a quina hora arribareu? a les 12h30? Aleshores arribareu abans d’hora i el vostre company corre el risc de dir, abans d’obrir-vos la porta: “Per què arriba tan d’hora?, a les 13h? Doncs ara arribeu amb retard i el vostre col•lega aquest cop dirà: “Però què fa?”. L’hora ideal de la vostra arribada se situa cap a les 12h45: ni massa aviat, ni massa tard…

Malgrat tot això, hi ha ocasions on es recomana ser puntual: per exemple, per a una entrevista de feina o per a una reunió comercial (sobretot si sou venedors).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,