Parlar de diners a França

A França, certs assumptes són abordats el menys sovint possible; per parlar amb tota franquesa, fins i tot són tabú: és el cas dels diners. Fora de les generalitats d’ús sobre la qüestió, els francesos no parlen mai de diners, i especialment dels seus diners.

Fins i tot, entre amics o en família, només ens resta imaginar, suposar o deduir el salari d’una persona en funció del seu nivell de vida. És inimaginable que es pugui demanar directament a algú quins són els seus ingressos, ni que una persona us anunciï, de la manera més natural del món, quant guanya per mes. En un cas com en l’altre, és el súmmum de la vulgaritat i del mal gust. I sempre és un tema que queda “desplaçat”. Els francesos, en això, són molt diferents d’altres pobles (dels nord-americans per exemple).

Per què hi ha una discreció tan gran sobre aquest tema? És que per a ells els diners són bruts. La riquesa és, per cert, sospitosa, els “signes exteriors de riquesa” sovint són menyspreats o motiu de burla.

A la feina, per regla general, passa el mateix. No sabreu el salari dels vostres companys; per cert, no en parlareu mai amb ells. Com a màxim, suposareu, en funció de la seva antiguitat, del seu lloc a la feina, de les seves qualificacions, que en Tal guanya aproximadament tants euros per mes. Aquest càlcul, per “situar” l’altre, es fa gairebé de manera inconscient i automàtica. Tothom està acostumat a això, tots ho fan, de tal manera que això no molesta ningú.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Com saludar-se en l’empresa francesa (2)

Fa alguns mesos, havíem vist com els francesos se saluden quan arriben a l’oficina. Només ens queda per aprendre com s’acomiaden quan marxen de la feina. Doncs aquí no hi ha cap regla.

Certament, un pot estrènyer la mà però no és obligatori. Molt sovint, l’encaixada de mans és més habitual per als col•legues que treballen directament junts. Però, sens dubte, no es torna a fer la volta als despatxos per a “serrer la louche” (com es diu col•loquialment) a tothom. Us adonareu que la major part del temps els francesos marxen de la feina… sense saludar ningú!

Si per casualitat us creueu amb un company en el moment de marxar, tindreu prou amb dir-li “Adéu” o bé saludar-lo amb la mà de lluny -cosa gairebé impossible de fer quan arribeu!

L’explicació? És difícil de dir! Potser és perquè les llargues salutacions del matí es fan finalment en el seu temps de treball, i les del vespre es fan en el seu temps personal, del qual són molt gelosos…

En qualsevol cas, es podria pensar que l’origen de l’expressió espanyola o catalana (literalment: “marxar a la francesa”, que significa marxar sense saludar) ho explica clarament! No, en absolut, ja que, per als francesos, marxar sense saludar es diu: « filer à l’anglaise » !

No us sentiu, doncs, molestos si un company, que pel matí ha tingut la feina de venir fins al vostre despatx per a saludar-vos, al final del dia marxa gairebé d’amagatotis!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,