La nova pàgina web de VOILÀ

Segurament us heu fixat que acabem de canviar la nostra pàgina web! Més fàcil per a accedir-hi i més clar. Permet presentar-nos millor i fer conèixer adequadament els nostres serveis, sobretot els nostres cursos en empreses.

Aquesta nova pàgina web ofereix la possibilitat de visionar extractes d’una sessió de correcció fonètica. Al principi, els estudiants sempre estan intrigats pel contingut i la forma d’aquestes sessions: heus aquí doncs una mostra del seu desenvolupament; ja veureu com és prou divertit!

També hem afegit una nova secció: «Els nostres clients». Hi veureu les diferents empreses per a les quals treballem actualment, però també podreu llegir els objectius d’aprenentatge de cada curs i l’opinió del responsable de formació (o directament dels estudiants implicats) sobre aquesta formació en francès. Estem actualitzant i recollint totes aquestes informacions, així doncs aquesta secció evolucionarà durant les pròximes setmanes i esperem que ben aviat serà completada.

La pàgina del blog és més airejada i les il·lustracions faran que sigui més agradable la lectura dels bitllets.

En resum, esperem que aquesta nova versió de la nostra pàgina web us agradi i si teniu comentaris: no vacil·leu!

Us desitgem a tots i a totes unes molt bones festes de fi d’any!

Etiquetes: , ,

Les relacions de parella a l’empresa

En general, les parelles s’amaguen més que mostrar-se, sobretot a les PIME. Si no hi ha evidentment cap directriu de prohibició (això seria il·legal, des de les lleis Auroux del 1982, les empreses no poden prohibir als seus assalariats tenir una aventura, ni traslladar-los o acomiadar-los per aquesta raó), mostrar-lo no està molt bé percebut ja que s’hi veu sobretot com una font de problemes per a la bona marxa de l’empresa: si la parella discuteix o fins i tot se separa, les relacions professionals arrisquen fer-se tenses i dolentes. A més a més, dues persones unides sentimentalment poden no ser-ho en el seu treball en cas de relació jeràrquica o si pertanyen a dos departaments diferents.

De totes maneres, les persones tenen, per elles mateixes, tendència a voler protegir la seva intimitat. Però una relació per més que continuï estant oficialment amagada, dins del microcosmos que constitueix l’empresa, sempre s’acaba sabent que “la tal és amb “tal altre“. L’avantatge ? Com és un secret (un secret a veus), ningú no pot fer cap pregunta directa (ja que es suposa que no s’està al corrent): un mitjà segur d’estar tranquil!

I tanmateix, malgrat aquest tabú, segons un estudi recent de la societat Monster, prop del 30% de parelles s’han trobat a la feina!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Expressar la conseqüència gràcies a “du coup”

Segur que coneixeu nombrosos connectors lògics de conseqüència: donc, alors, par conséquent, ainsi… n’existeix un altre que pocs estudiants de francès llengua estrangera coneixen: és du coup (per això).

Aquesta expressió és molt utilitzada, cada vegada més utilitzada i, fins i tot, segons l’opinió d’alguns, massa utilitzada: això esdevé un tic o una mania sembrar les frases amb du coup. Heu de parar atenció i reservar el seu ús per a les situacions informals i essencialment a l’oral: l’expressió és familiar.

És quasi un sinònim de par conséquent – el qual, no és utilitzat a l’oral. Es diu de vegades que du coup s’utilitza quan la conseqüència és inesperada. No és del tot exacte. Utilitzant aquesta expressió, simplement feu semblant de creure que la conseqüència de la primera proposició és única i, al cap i a la fi, lògica.

A :

Il y avait une promotion sur les portables du coup j’en ai acheté un.

no hi ha relació de causa efecte entre l’afirmació i l’acció: no és perquè hi hagi una promoció que, automàticament, es compri un portàtil. I, tanmateix, és el que dieu, el que us permet legitimar la vostra acció (aquí la vostra compra): heu tingut raó, era normal comprar-ne un ja que hi havia una promoció.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

L’apadrinament a l’empresa francesa

A França, com arreu al món, és possible entrar en una empresa per “piston” (apadrinament). La imatge parla per sí sola: obteniu un lloc gràcies a un ajut que, com el pistó, us enlaira d’alguna manera per distingir-vos millor del lot de candidats. Però parlar d’apadrinament és pejoratiu: se’n parla únicament quan una persona no és bona en el seu treball, fet notòriament conegut però que es queda en el seu lloc de feina. Actualment, “pistonner” (apadrinar) consisteix a donar indegudament avantatges a una persona.

Sempre s’entra millor en una empresa si es coneix algú que hi treballa i que us recomana. És tan cert que dos terços dels executius troben un lloc per aquest mitjà. Segons un estudi recent de Monster, més de la meitat dels assalariats francesos consultats (57%) consideren que és el mitjà més eficaç per trobar una feina. Però es prefereix parlar en aquest cas de “boca en boca“, de “relacions” o millor, avui, de “xarxa”. El que passa és que la diferència entre les “relacions” i l’apadrinament és de vegades tènue!

L’apadrinament pot revestir una forma particular: un empleat que obté un ascens dins d’una empresa gràcies a les seves relacions sentimentals amb el seu superior jeràrquic, això es diu “la promotion canapé”, és a dir la promoció del llit!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

Els mitjans de transport per anar a la feina a França

Com es va a la feina a França ? Això depèn, és clar, de l’aglomeració. En el camp o a les zones no tan ben comunicades pel transport públic els francesos utilitzen, evidentment, el seu mitjà de locomoció personal, és a dir, el cotxe. L’ús de la moto tendeix a desenvolupar-se però continua sent minoritari: el clima no és sempre clement a França, especialment a la meitat nord.

Però, si és possible, els francesos utilitzen els mitjans de transport públic (tren, bus, tramvia), que són molt eficients i per als quals l’Estat i les col·lectivitats locals fan grans inversions des de fa decennis (la qualitat de la xarxa dels transports públics és, per cert, mencionada regularment pels inversionistes estrangers per motivar la seva tria d’implantar-se a França).

A més a més la circulació dels mitjans de transport privat ha estat severament limitada aquests últims anys a les zones urbanes (veure per exemple, a París, la reducció del nombre de vies i de zones d’estacionament) i tot indica que això anirà augmentant..

Un dispositiu legal dóna suport, d’una manera potser més convincent encara, els francesos a deixar el seu cotxe al garatge: l’empresari és obligat a pagar el 50% del cost dels títols d’abonament de transport entre el domicili i el lloc de treball de l’assalariat. Aquest dispositiu, en un principi limitat a la regió Île-de-France, ha estat estès al conjunt del territori el 2009. En aquestes condicions, la targeta Navigo per una zona (abonament als transports parisencs) només costa actualment 28,30 € per mes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!


Etiquetes: , ,

Connectors : l’oposició gràcies a “mais” i “quand même”

Per expressar l’oposició, el francès posseeix nombrosos connectors però molts d’ells són més utilitzats en l’escrit, com cependant, en dépit de, toutefois… A l’oral, podeu usar i abusar del mais associant-lo a quand même. Molt pocs estudiants saben fins a quin punt els francesos utilitzen aquestes dues locucions.

Els podeu utilitzar de manera separada:

– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est parti.
– Je lui ai dit que c’était dangereux: il est quand même parti.

Sovint s’associen a l’oral:

– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est quand même parti. (o: il est parti quand même)

En aquest cas, quand même ve a reforçar el mais i emfatitza l’oposició; una mica com, a l’oral, es fan repeticions no necessàries: Paul, il est parti avec sa voisine, o: Le livre, tu me le rends demain, d’accord?

Per utilitzar bé quand même, heu de col•locar-lo després del verb:

– *Il n’a pas le permis, quand même il conduit* n’est pas possible.
– Il n’a pas le permis (mais) il conduit quand même.

Quand même és utilitzat igualment per ensenyar el seu descontentament. Imagineu que us empenyen una mica bruscament en una cua; us gireu i dieu arrufant les celles a la persona situada al vostre darrere: “Quand même!”

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Cursos de formació contínua a les empreses franceses i espanyoles

Tant a França com a Espanya, la formació contínua per iniciativa de l’empresari és, evidentment, un assumpte capital per a les empreses i els assalariats. Hi ha, tanmateix, diferències notables entre els dos països, tant des del punt de vista de la seva organització com de l’assumpció de les seves despeses.

A les empreses espanyoles, la formació contínua (com per exemple els cursos de francès) es fa, sovint, fora de les hores de feina. És habitual que la classe de llengua tingui lloc a primera hora del matí o durant la pausa pel dinar que és, en principi, bastant llarga. Aquestes formacions són, generalment, pagades per l’empresa (algunes societats prefereixen, tanmateix, pagar-ne una part i l’empleat afegeix el complement, no és forçosament per estalviar sinó per assegurar que l’empleat estigui motivat). En acabat, l’empresa recupera la quantitat invertida a través de la Fundación Tripartita.

A França, aquestes formacions professionals contínues sempre tenen lloc en horari laboral; per cert, tota acció de formació en aquest marc constitueix legalment temps de treball efectiu. De totes maneres, és molt previsible apostar que els cursos proposats fora de les hores de feina (matí o pausa pel dinar) estaran absolutament buits! Les formacions contínues per iniciativa de l’empresari són cofinançades per quotes patronals, una participació de l’Estat i per les col•lectivitats locals.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Les vacances d’estiu a les empreses franceses

Heus aquí l’estiu i el temps de les vacances ! Però, quan les fan els francesos? Durant molt de temps, com a Espanya, les empreses tancaven al mes d’agost: els treballadors es veien, doncs, obligats a marxar en aquesta època. Però les coses han canviat, fins i tot, si algunes PIME continuen tancant durant una part del mes d’agost.

Actualment, els francesos, com els espanyols, fan les vacances el juliol o l’agost, i cada vegada és més freqüent (sobretot si no tenen nens) que marxin pel juny o setembre per tal de beneficiar-se de les tarifes reduïdes que hi ha en el sector del turisme.

La duració de les vacances tampoc ja no és la mateixa. Durant molt de temps ha estat de quatre setmanes; actualment, les estades turístiques estivals dels francesos són menys llargues. Més la duració legal de les vacances pagades s’ha allargat (actualment cinc setmanes més els RTT – veure el nostre post precedent), més han fraccionat les seves vacances per tal de beneficiar-se de períodes de permisos dos i, fins i tot, tres cops l’any. A l’estiu, pocs marxen avui un mes complet i la majoria fan dues o tres setmanes.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Per la nostra part, encara que continuem treballant durant el mes de juliol, les vacances del nostre blog comencen avui. Us desitgem a tots i a totes un excel•lent estiu i esperem trobar-vos a principis del mes de setembre !

Etiquetes: , ,

A la feina, cap pausa al matí per als francesos!

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden, els uns després dels altres i els treballadors marxen, per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el post bitllet precedent), els francesos treballen, en principi, d’una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13 h (i no cap a les 14 h com els espanyols), s’arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l’hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Cursos de francès per empreses: la importància de l’intercultural

No es destaca gaire la importància de l’intercultural a les classes de francès per empreses i, tanmateix, és capital Es pot definir ràpidament l’intercultural per la sensibilització vers la cultura de l’altre. Cadascú actua en funció dels codis de la seva pròpia cultura i cadascú pensa inconscientment que aquesta manera de fer és no solament “normal” sinó que és “millor”.

Aquesta sensibilització és més important com més properes són o semblen ser les cultures. Això pot semblar paradoxal però s’explica fàcilment.


Si un català va a comerciar amb la Xina
, automàticament estarà a l’aguait de forma permanent per tal de desxifrar i entendre la cultura xinesa: cadascú sap que aquestes són cultures radicalment diferents. Sense un aprenentatge específic, aquest desxiframent serà, sens dubte, difícil per a ell; si més no, sabrà que és necessari adaptar-se a la cultura de l’altre.

Però si el mateix català fa negocis amb un francès també pensarà, automàticament, com en el cas anterior: “Els nostres països són europeus i, a més a més, som veïns i parlem dues llengües romàniques: hauríem d’entendre’ns fàcilment.” Ara bé, els natius dels dos països actuen i pensen de forma diferent en nombrosos àmbits, el que provoca malentesos, incomprensions i explica un bon nombre de fracassos comercials. Heus aquí perquè és important estar sensibilitzat per la cultura de l’altre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,