Què fer durant les festes nadalenques a l’empresa francesa?

Heus aquí les festes nadalenques que s’apropen: què passa d’especial a l’empresa francesa en aquest període?
A risc de decebre-us: no gran cosa! No espereu, per exemple, marxar un dia de la feina amb la vostra cistella de Nadal, com és sovint el costum a Espanya. Però almenys es va al restaurant? Doncs no! És inútil doncs estressar-vos si, de forma particular, voleu reservar una taula al restaurant en aquest període: podeu estar segurs que això no serà un enrenou.

I l’amic invisible? em direu. Tan invisible, a França, que no existeix! No és en absolut el costum d’oferir un petit regal als seus col•legues de treball, d’una manera “invisible” o no. Fa alguns anys, un francès arribat recentment a Espanya em preguntava de manera una mica abrupta, mentre que es preparava l’amic invisible en el seu departament: “Que és aquesta història?”. Quin tipus de regals? Com conèixer els gustos d’un gairebé desconegut? Finalment es revela el nom de “l’amic invisible?”, etc. El seu recel era del tot visible…

Per què doncs hi ha tan poca activitat a l’empresa francesa per les festes nadalenques? És que Nadal és essencialment una festa familiar i el sopar de Cap d’Any està reservat als amics. Més enllà d’aquestes dues festes, la resta no existeix! és a dir, l’empresa i els companys de feina

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Bones festes a tothom!

Etiquetes: , , ,

Com saludar-se a l’empresa quebequesa

Saludar els companys de feina estrenyent-se la mà: a França, sí! Però no pertot arreu de parla francòfona. Si treballeu o aneu de viatge de negocis a Quebec, aquesta salutació no serà de rigor. Millor encara: s’evita. Sens dubte, el que pot passar és que dos quebequesos es donin la mà. Llavors podreu deduir que són amics propers. Sinó, l’estreta de mà quasi sempre conté una forta càrrega cerimonial.

Això pot passar per a formalitzar una transacció. En el vostre primer dia de feina o en la firma d’un contracte, una encaixada de mans segellarà l’acord definitiu. Això és igualment freqüent en la primera trobada. Atenció! Només en la primera trobada! La importància d’aquesta presentació mútua i oficial obliga, en certa manera, els dos interlocutors a aquesta cortesia i que allò no es converteixi després en un hàbit!

A Quebec, sou a Amèrica del Nord, no ho oblideu. Es toca bastant menys que als països mediterranis. A més a més, l’estreta de mà matinal, sistemàtica i repetitiva, és vista com una pèrdua de temps. Què s’ha de fer llavors? Feu precisament el que cal evitar a França: simplement saludeu des de lluny deixant anar un “Bon dia!”

No és gens fàcil de parlar una llengua!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

Com parlar bé francès utilitzant la negació

Els francesos sempre veuen el got mig buit (en lloc de veure’l mig ple)? De tota manera, el que és cert és que molt sovint s’expressen amb la negació. I no només en l’àmbit professional!

Així doncs penseu: en lloc de “c’est bon marché” que els estudiants de francès llengua estrangera sempre utilitzen, ells diuen: “c’est pas cher!”. I tanmateix, “c’est bon marché” és perfectament correcte. Per què llavors: “c’est pas cher”? És un misteri!

Sobre el mateix model, escoltareu: “c’est pas possible”, “c’est pas vrai” per “c’est incroyable”, “c’est pas bon” per “c’est incorrect”, “c’est pas grave” per a tranquil·litzar algú i dir-li que no es preocupi, “c’est pas dans mon budget” per “c’est trop cher pour moi”, “il est pas grand” en lloc de “il est petit”, o “c’est pas joli” quan es podria dir “c’est laid” però se’ls sent dir “c’est moche”. Igualment, quan les temperatures són fresques, inclús fredes, “il fait froid” seria massa senzill. No, haureu de dir com ells: “il fait pas chaud!” Aquesta mania d’expressar-se amb la negació els empeny inclús de vegades al paroxisme i a pronunciar frases com “ce n’est pas inexact!”

Per a vosaltres que apreneu el francès, això pot ser un avantatge: en lloc de memoritzar les parelles antònimes del lèxic, podeu estar satisfets de recordar una versió i utilitzeu la negació quan sigui necessari. Ce n’est pas compliqué!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Quins són els horaris laborals a l’empresa francesa?

Quantes vegades els treballadors d’una filial francesa a Espanya s’han quedat sorpresos a l’hora de trucar a la seu a França! A les 18h, de vegades abans, la trucada sonava per a les parets: tothom havia marxat! Què? Mentre que a Espanya és freqüent que els empleats acabin la feina cap a les 20h, com és possible que aquests francesos ja hagin agafat el portant a les 18h?

Això és perquè els horaris de feina, a França, són radicalment diferents. I si la llei sobre les 35h ha reduït, efectivament, la jornada laboral, aquesta no ha canviat, fonamentalment, les coses en relació a les 40h setmanals d’abans: quan s’han fet les hores, s’hagi acabat o no la feina, es plega i, de tota manera, si es segueix, llavors, automàticament, es paguen les hores extraordinàries. Gran diferència entre França i Espanya!

És clar que cal matisar. Mentre que la jornada típica d’un treballador comença a les 8h per acabar vers les 17h (amb 1h de pausa, més o menys, per dinar), els executius arriben més aviat cap a les 9h i sovint no marxen fins a les 20h (sense que, obligatòriament, aquestes hores extraordinàries estiguin pagades).

Aquesta manera de concentrar l’esforç en un lapse de temps reduït és típicament francesa. Penseu que, per exemple, la jornada escolar dels nens, que es beneficien de dues setmanes de vacances cada mes i mig, és llarga i carregada. Què s’ha de fer, llavors, per ser productius en aquestes condicions? Els francesos us contestaran amb orgull que el seu grau de productivitat és un dels més elevats del món: és veritat, forçosament s’ha de compensar!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Com redactar un contracte comercial amb una empresa francesa

La firma d’un contracte comercial amb una empresa francesa en pot deixar més d’un de dubitatiu. El dit contracte es redueix sovint a algunes pàgines, fins i tot per a contractes tècnics i complicats. És que els francesos no són cartesians per res i que, inventors del Codi Civil, aquest els correspon perfectament. Més que no pas d’intentar preveure totes les situacions conflictives que poden néixer del contracte, prefereixen redactar grans regles a les quals es remetran en cas de litigi.

Al començament del segle XIX, el Codi Civil ha marcat els esperits per la seva novetat i la seva originalitat: per primera vegada, heus aquí que en alguns centenars d’articles es pretenia regular una societat. De la “Vella Europa” al “Nou Món”, aquest esforç de síntesi legislatiu ha estat sovint imitat. “L’estil Codi Civil” (veure els famós “Tot condemnat a mort tindrà el cap tallat”), la seva perempció i la seva sequedat, també han generat l’admiració de molts i sobretot d’un bon nombre d’escriptors.

Aquesta concepció del dret distingeix fonamentalment els francesos dels anglosaxons, que redacten més fàcilment llargs contractes en els quals totes les situacions conflictives són considerades d’una manera exhaustiva.

En aquest àmbit com en d’altres, la influència anglosaxona, no obstant això, es fa sentir cada vegada més. A França, avui, de la mateixa manera que el nombre de lleis votades al Parlament Nacional es multipliquen, els contractes comercials tendeixen a que s’hi doni cos i no és rar signar un contracte tan espès com una guia telefònica.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Com relacionar-se en l’empresa francesa

Coneixes la sèrie televisiva espanyola Camera café,que ens mostra les converses entre companys de feina davant la màquina de cafè d’una gran empresa? Probablement. Doncs bé, no és per atzar si aquesta sèrie de la tele espanyola és una adaptació de Caméra café versió francesa: anar a la màquina de cafè és per a molts empleats i executius francesos una de les primeres accions del dia. Després d’haver saludat a tothom (veure la nostra nota de fa un mes), es comença doncs la feina amb una mica de distensió i de relacions socials!

A més a més, a França no tenim el costum de sortir de la feina, cap a les 10/11h, per a prendre un cafè i un petit entrepà en el bar del costat. Durant tot el dia, la màquina de cafè és doncs, pràcticament, el sol punt de trobada per a tots els treballadors.

Davant la màquina de cafè es parla de tot: del temps, de les novetats, dels rumors… però, de vegades, entre els directius també es prenen decisions amb conseqüències rellevants (com per exemple el trasllat d’un empleat en un altre servei o la resolució d’un contenciós amb un client). Aquesta reunió informal té doncs molta importància!

Més enllà de la caricatura i del grotesc propi de la sèrie, pot ser instructiu veure els episodis de la versió francesa: veuràs que sovint difereixen de la versió espanyola, simplement perquè els hàbits d’una empresa en l’un i l’altre país no són els mateixos.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Quan s’utilitza el tuteig en l’empresa francesa

A França, l’ús del tuteig i del tractament de vostè ha evolucionat molt durant els darrers 20 anys. Antigament, el tu estava reservat a la família i als amics íntims. L’expressió “être à tu et à toi avec quelqu’un” (“de tu a tu”) que significa ser íntim, mostra bé fins a quin punt l’ús del tu era la pròpia marca de familiaritat.

Si algunes professions o categories socials (els professors o els obrers, entre ells, per exemple) sempre han preferit el tuteig, la resta de la població utilitzava el vostè. Fer servir el tu indegudament us exposava de seguida a un mordaç “On n’a pas élevé les cochons ensemble!” volent dir que no tingui un tracte de massa confiança.

Actualment, es tuteja més fàcilment, inclòs al si de l’empresa. Entre companys de feina, el tuteig és indispensable i no doblegar-se vol dir que se us titllarà, com a mínim, de distant si no de rar. Tanmateix, a França, l’ús del tu no s’assembla al dels castellanoparlants o els catalanoparlants: en qualsevol situació de relació jeràrquica (responsable d’un servei/empleat, proveïdor/client, ancià/jove, etc.) el tractament de vostè continua fent-se servir.

Això no vol dir que sigui impossible passar al tu però aquesta passa, com és el cas des de sempre, es ritualitza. La persona jeràrquicament superior (responsable, proveïdor, ancià, etc.) podrà proposar al seu interlocutor: “Ens podem tutejar, no?”. Després de l’acceptació (difícilment es pot fer una altra cosa!) les dues persones passaran definitivament al tuteig.

Serà interessant, d’aquí a uns quants anys, tornar a parlar de l’ús del tu i del vostè, car si el tractament de vostèno és encara en via d’extinció, el seu camp d’aplicació tendeix indiscutiblement a disminuir.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Com saludar-se en l’empresa francesa

Comencem aquest blog dedicat als hàbits en l’empresa francesa pel principi, és a dir: l’encaixada de mans pel matí! Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

En primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries. Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,