Accent, ritme i melodia en francès

En francès, a l’oral, hi ha un component fonamental: la prosòdia. Què és? Són les regles d’accent, ritme, melodia, velocitat i pauses. Aquestes normes poden ser obligatòries, com aquesta de l’accent final de grup:

Je vais au cinéma demain soir.

o bé opcionals, com aquesta altra amb l’entonació en augment per a la pregunta

Tu vas au cinéma demain soir ?

En un curs de francès llengua estrangera és bàsic estudiar i després dominar mínimament aquestes eines per tal de comunicar-se d’una manera eficaç en francès.

Però amb massa freqüència s’oblida que aquesta mateixa prosòdia ens permet expressar els nostres sentiments. Gràcies al ritme, la melodia, les pauses, etc., transmetem les nostres emocions al nostre interlocutor. Cada llengua té els seus motlles prosòdics preparats per a ser utilitzats. Una mateixa frase tindrà doncs múltiples significats, depenent de si es pronuncia d’una manera o una altra. En general, els estudiants de francès llengua estrangera només coneixen dos patrons prosòdics: l’afirmació i la pregunta.

No obstant això, hi ha molts d’altres! Avui, a manera de sensibilització, us proposem set models prosòdics per expressar, en francès, set emocions/sentiments de base. Heus aquí set maneres de dir: « Il va neiger demain. »

 

 

  1. Afirmació neutra
  2. Pregunta neutra
  3. Verificació (és això? Ho he entès bé?)
  4. Sorpresa (no ho sabia)
  5. Incredulitat, dubte
  6. Insistència contra l’escepticisme (no em diguis el contrari)
  7. Pànic (els meus geranis no aguantaran!)

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , ,

La tradició del “Poisson d’avril” a França

El dia 1 d’abril, és costum a França preparar algunes bromes a costa dels amics i membres de la família; consisteixen a fer-los creure alguna notícia falsa i encara millor: impossible. Els mitjans de comunicació es dobleguen a la tradició i tothom intenta descobrir en els diaris, la ràdio o la televisió, la informació inventada del dia. L’1 d’abril és doncs el nostre 28 de desembre.

Quan la vostra víctima s’ha convençuda finalment de la falsa notícia que heu ideat especialment per a ella, és el moment de dir-li “Poisson d’Avril!” per mostrar-li així que ha estat massa ingènua per creure-us.

Una altra tradició és penjar el dibuix d’un peix a l’esquena d’una persona, per descomptat sense que ella s’adoni, i deixar que es passegi el màxim temps possible guarnida amb aquest apèndix a l’esquena.

Malauradament, de la mateixa manera que el Dimarts Gras ningú no va a treballar disfressat, no espereu celebrar l’1 d’abril a la vostra feina. Malgrat no estigui prohibit, i un departament, sota la batuta d’un col·lega graciós, decideixi celebrar aquest costum, és poc freqüent.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La família lexical de la paraula « Affaire » (2)

Seguim veient les nombroses expressions entorn de la paraula affaire. Quan la paraula s’usa en plural, gairebé sempre es refereix al comerç, als negocis, als contractes que vinculen una empresa amb una altra.

Nous faisons des affaires avec l’entreprise X depuis bientôt vingt ans (tenim relacions comercials client-proveïdor amb l’empresa X).

(Caldrà distingir, doncs, aquesta expressió de « faire affaire avec », veure el nostre precedent article).

Molt sovint, l’agent comercial ha de fer un « voyage pour affaires » o un « voyage d’affaires » per « parler affaires » (noti’s l’absència d’article en l’expressió), és a dir, iniciar negociacions. Per a ell, aquesta serà una oportunitat per establir o consolidar una « relation d’affaires ».

Le chiffre d’affaires (o CA) és la suma de les vendes de béns o de serveis d’una empresa en un exercici comptable.

Les affaires també es refereixen a qualsevol cosa que concerneix amb l’interès públic: El Ministeri des affaires étrangères, les affaires de l’État, etc.

Finalment, affaires en plural també significa els efectes personals; generalment s’introdueix per un article possessiu:

Il n’aime pas prêter ses affaires (no li agrada prestar les coses que li pertanyen).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

La família lexical de la paraula francesa « Affaire » (1)

Hi ha moltes expressions sobre la paraula affaire ; totes elles són molt comunes en el francès d’ús quotidià i…en el français des affaires (francès de negocis)!

Quan la paraula affaire s’utilitza en singular, cal distingir primer entre « faire affaire avec » amb « faire l’affaire » :

Nous avons finalement fait affaire avec la société X (finalment hem negociat i tancat un acord amb la societat X).

Si vous n’avez pas d’agrafeuse, du scotch fera l’affaire (és a dir, ja ens anirà bé).

La locució « avoir affaire à » significa que heu tingut una relació, un contacte amb una persona per negociar, per exemple:

Pour négocier le renouvellement du contrat, j’ai eu affaire à l’adjoint du directeur financier.

Une affaire pot ser, depenent del context, una molèstia, una situació delicada, fins i tot un escàndol (penseu en l’affaire Dreyfus a la fi del segle XIX o en l’affaire Gürtel, per exemple) o una oportunitat (comprar un objecte per la meitat del seu valor és doncs une affaire). En cas de problemes, també podeu en faire votre affaire, és a dir, us n’encarregueu personalment.

No us deixeu influenciar per l’anglès, que utilitza la paraula francesa affaire per a les relacions extraconjugals: aquest no és el cas en absolut en francès (es tractaria més aviat d’una aventure, que, hem d’admetre-ho, és molt més romàntic…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , , , ,

Els horaris laborals a França

Quantes vegades els treballadors d’una filial francesa a Espanya s’han quedat sorpresos a l’hora de trucar a la seu a França! A les 18h, de vegades abans, la trucada sonava per a les parets: tothom havia marxat! Què? Mentre que a Espanya és freqüent que els empleats acabin la feina cap a les 20h, com és possible que aquests francesos ja hagin agafat el portant a les 18h?

Això és perquè els horaris de feina, a França, són radicalment diferents. I si la llei sobre les 35h ha reduït, efectivament, la jornada laboral, aquesta no ha canviat, fonamentalment, les coses en relació a les 40h setmanals d’abans: quan s’han fet les hores, s’hagi acabat o no la feina, es plega i, de tota manera, si es segueix, llavors, automàticament, es paguen les hores extraordinàries. Gran diferència entre França i Espanya!

És clar que cal matisar. Mentre que la jornada típica d’un treballador comença a les 8h per acabar vers les 17h (amb 1h de pausa, més o menys, per dinar), els executius arriben més aviat cap a les 9h i sovint no marxen fins a les 20h (sense que, obligatòriament, aquestes hores extraordinàries estiguin pagades).

Aquesta manera de concentrar l’esforç en un lapse de temps reduït és típicament francesa. Penseu que, per exemple, la jornada escolar dels nens, que es beneficien de dues setmanes de vacances cada mes i mig, és llarga i carregada. Què s’ha de fer, llavors, per ser productius en aquestes condicions? Els francesos us contestaran amb orgull que el seu grau de productivitat és un dels més elevats del món: és veritat, forçosament s’ha de compensar!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

Parlar de diners a França

A França, certs assumptes són abordats el menys sovint possible; per parlar amb tota franquesa, fins i tot són tabú: és el cas dels diners. Fora de les generalitats d’ús sobre la qüestió, els francesos no parlen mai de diners, i especialment dels seus diners.

Fins i tot, entre amics o en família, només ens resta imaginar, suposar o deduir el salari d’una persona en funció del seu nivell de vida. És inimaginable que es pugui demanar directament a algú quins són els seus ingressos, ni que una persona us anunciï, de la manera més natural del món, quant guanya per mes. En un cas com en l’altre, és el súmmum de la vulgaritat i del mal gust. I sempre és un tema que queda “desplaçat“. Els francesos, en això, són molt diferents d’altres pobles (dels nord-americans per exemple).

Per què hi ha una discreció tan gran sobre aquest tema? És que per a ells els diners són sovint bruts. La riquesa és, per cert, sospitosa, els “signes exteriors de riquesa” sovint són menyspreats o motiu de burla.

A la feina, per regla general, passa el mateix. No sabreu el salari dels vostres companys; per cert, no en parlareu mai amb ells. Com a màxim, suposareu, en funció de la seva antiguitat, del seu lloc a la feina, de les seves qualificacions, que en Tal guanya aproximadament tants euros per mes. Aquest càlcul, per “situar” l’altre, es fa gairebé de manera inconscient i automàtica. Tothom està acostumat a això, tots ho fan, de tal manera que això no molesta ningú.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Com certificar la seva experiència laboral a França

Molts empleats han après el seu ofici en el lloc treball i, per tant, no són titulars de cap certificat d’estudis. Això els impedeix, sobretot, reprendre una formació relacionada amb el seu sector d’activitat. A França, des de 1984, és possible obtenir la totalitat o part d’una certificació (diploma, títol professional o certificat d’aptitud professional) sobre la base d’una experiència professional. Durant molt de temps, pocs empleats l’han utilitzat. Però des de la nova versió de la part dispositiva del 2002 –“Validation des acquis de l’expérience”: Validació dels coneixements adquirits per l’experiència – aquest procediment s’ha tornat popular.

Està obert als empleats, treballadors independents i voluntaris; pot donar lloc al reconeixement directe de la diplomatura sol·licitada pel candidat, al reconeixement de la diplomatura sota condicions, o a l’admissió del candidat per a cursar estudis conduents a l’obtenció del títol desitjat. Totes les certificacions no estan encara disponibles, però haurien d’estar-ho a la llarga. L’experiència de la qual és objecte la validació dels coneixements adquirits per l’experiència (VAE) ha de ser d’una durada mínima de tres anys.

La VAE té diversos avantatges, tant per a l’empleat com per a l’empresa. És un mitjà de reconeixement oficial de les competències adquirides mitjançant l’experiència laboral, personal, associativa, és també un sistema per reduir els temps i els costos de la formació.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

El dret a la desconnexió a França

Hi ha innombrables assalariats –essencialment amb responsabilitats- que consulten els seus mails professionals a la nit, el diumenge o durant les vacances per no estar desbordats quan tornen a la feina. A partir de l’1 de gener, la nova llei laboral votada l’any anterior, obliga les empreses de més de 50 treballadors a entrar en negociacions per tal d’assegurar el compliment dels períodes de descans i de vacances, així com la vida personal i familiar del treballador. L’empleat té un nou dret, el dret a la desconnexió, és a dir, el dret a no respondre als seus correus o missatges professionals fora de les hores de feina.

Dret a la desconnexióFins al moment, cal reconèixer que, en aquest sentit, les guies de bones pràctiques dutes a terme pels grups principals, amb prou feines han estat eficaces. Però fixar arbitràriament una aturada de mails no seria la solució. El govern s’ha limitat simplement a votar un dret a l’assalariat a la desconnexió. La llei no estableix cap obligació d’acord ni cap termini per negociar. L’absència de sanció resultant ha portat a alguns a dir que aquest dret només serà «virtual». Com a màxim, l’empresa podrà decidir unilateralment: el text especifica que «mancant acord, l’empresari defineix aquests termes i els comunica per qualsevol mitjà als empleats de l’empresa». De totes maneres, per a les empreses amb menys de 50 empleats, res canvia. Per tant, el futur dirà si aquesta legislació haurà estat objecte de seguiment o no!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , , ,

Les festes nadalenques a l’empresa francesa

Heus aquí les festes nadalenques que s’apropen: què passa d’especial a l’empresa francesa en aquest període?
A risc de decebre-us: no gran cosa! No espereu, per exemple, marxar un dia de la feina amb la vostra cistella de Nadal, com sovint és el costum a Espanya. Però almenys es va al restaurant? Doncs no! És inútil doncs estressar-vos si, de forma particular, voleu reservar una taula al restaurant en aquest període, podeu estar segurs que això no serà un enrenou.

I l’amic invisible? em direu. Tan invisible, a França, que no existeix! No és, en absolut el costum d’oferir un petit regal als seus col·legues de treball, d’una manera “invisible” o no. Fa alguns anys, un francès arribat recentment a Espanya em preguntava de manera una mica abrupta, mentre que es preparava l’amic invisible en el seu departament: “Què és aquesta història?”. Quin tipus de regals es fan? Com conèixer els gustos d’un quasi desconegut? Finalment es revela el nom de “l’amic invisible?”, etc. El seu recel era del tot visible…

Per què doncs hi ha tan poca activitat a l’empresa francesa per les festes nadalenques? És que Nadal és essencialment una festa familiar i el sopar de Cap d’Any està reservat als amics. Més enllà d’aquestes dues festes, la resta no existeix! és a dir, l’empresa i els companys de feina.

Bones festes per a tothom!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Temps de descans a la feina a França

A Espanya, i més precisament a Catalunya, la pausa a la feina a mig matí és un ritu compartit per tot el món i el qual és difícil prescindir-ne. Cap a dos quarts d’onze o les onze, els despatxos es buiden i els treballadors marxen per torns, sovint en petits grups de 3-4, i es troben al bar com és habitual. Allà, prenen un petit entrepà o un croissant amb una beguda calenta (cafè, cafè amb llet, etc.). Aquesta pausa dura més o menys 20 minuts. És el segon esmorzar del dia: el primer, que es redueix a una simple beguda calenta, es pren generalment a casa.

A França, no trobarà res semblant. Per la mateixa raó que els francesos acaben relativament aviat la seva jornada de feina (prefereixen concentrar els seus esforços sobre un lapse de temps més curt, veure el nostre post), els francesos treballen, en principi, d’una tirada fins a l’hora del dinar. Cal dir també que això els és més fàcil: ja que el seu dinar tindrà lloc entre el migdia i les 13h (i no cap a les 14h com els espanyols), s’arrisquen menys a passar gana sense fer un mos! En general, els francesos prenen un esmorzar consistent a casa, marxen a la feina, i esperen l’hora del dinar per tornar a menjar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,