Voilà!

Cursos de francès per a empreses

Blog


Codi de vestimenta i camisa de màniga curta

mayo 14 a Consells, Costums per Voilangue.com | No hi ha comentaris

A França, per als homes, el codi de vestimenta és dels més clàssics en el món professional. Vestit, opció corbata, i camisa. Camisa de màniga llarga fins i tot quan arriba el bon temps? Aquest és el dilema, si es té en compte un article recent del diari Le Monde. Segons aquest article, si la camisa de màniga curta sembla ser una de les peces de roba més banal, és, no obstant això, un senyal de mal gust. L’autor recorda, en primer lloc, que mai ha estat una peça de treball i que va aparèixer només en els anys 1920, quan “l’uniforme masculí clàssic es posava per primera vegada en qüestió”.

Per què doncs de “mal gust”? L’autor explica que “l’afeccionat a la camisa de màniga curta en el treball té grans possibilitats d’ensenyar la seva aixella peluda en la primera presentació Power Point que faci”. Podríem pensar que és, comptat i debatut, lleuger com a argument… Sigui el que sigui, per a ell, fins a una corbata no pot arreglar la cosa: el mal gust estaria llavors en el seu punt més àlgid. Què fer llavors en el període estival? Doncs bé, portar una camisa de màniga llarga i pujar-se les mànigues!

Moralitat: “La camisa de màniga curta s’ha d’eliminar en un context professional”. No obstant això, siguem realistes: a França, la camisa de màniga curta, fins i tot sent menys portada que als països mediterranis (on certes persones les porten fins i tot a l’hivern), té nombrosos adeptes a l’estiu.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

Treballar la prosòdia en curs de francès llengua estrangera

abril 29 a Llengua per Voilangue.com | Comentarios desactivados

En francès, a l’oral, hi ha un component fonamental: la prosòdia. Què és? Són les regles d’accent, ritme, melodia, velocitat i pauses. Aquestes normes poden ser obligatòries, com aquesta de l’accent final de grup:

Je vais au cinéma demain soir.

o bé opcionals, com aquesta altra amb l’entonació en augment per a la pregunta

Tu vas au cinéma demain soir ?

En un curs de francès llengua estrangera és bàsic estudiar i després dominar mínimament aquestes eines per tal de comunicar-se d’una manera eficaç en francès.

Però amb massa freqüència s’oblida que aquesta mateixa prosòdia ens permet expressar els nostres sentiments. Gràcies al ritme, la melodia, les pauses, etc., transmetem les nostres emocions al nostre interlocutor. Cada llengua té els seus motlles prosòdics preparats per a ser utilitzats. Una mateixa frase tindrà doncs múltiples significats, depenent de si es pronuncia d’una manera o una altra. En general, els estudiants de francès llengua estrangera només coneixen dos patrons prosòdics: l’afirmació i la pregunta.

No obstant això, hi ha molts d’altres! Avui, a manera de sensibilització, us proposem set models prosòdics per expressar, en francès, set emocions/sentiments de base. Heus aquí set maneres de dir: « Il va neiger demain. »

  1. Afirmació neutra
  2. Pregunta neutra
  3. Verificació (és això? Ho he entès bé?)
  4. Sorpresa (no ho sabia)
  5. Incredulitat, dubte
  6. Insistència contra l’escepticisme (no em diguis el contrari)
  7. Pànic (els meus geranis no aguantaran!)

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

El cotxe de companyia: un exemple de salari en espècie a França

abril 17 a Costums per Voilangue.com | Comentarios desactivados

No és estrany que una empresa subministri a un assalariat un cotxe de companyia; aquest és considerat, en dret fiscal, com un salari en espècie. Es tracta, en efecte, d’una remuneració (lliurament d’un bé, d’un servei, o una remuneració en metàl·lic) destinada a cobrir una despesa personal, privada o professional, de l’assalariat. Aquest lliurament és, o gratuït, o bé mitjançant una participació de l’assalariat inferior al seu valor real: a França, s’assimila doncs a un complement de remuneració. Per aquest motiu, aquesta remuneració està sotmesa a cotitzacions socials i a l’impost sobre la renda.

S’acumulen totes les despeses de l’any (despeses de l’assegurança, manteniment, despeses de carburant, interessos del préstec, si n’hi ha, o un lísing, taxa sobre els cotxes d’empresa, despeses de tinença de vehicle durant el primer any) després calculem el salari en espècie aplicant sobre això un coeficient de quilometratge (el que suposa fer constantment una llista): quilometratge privat/quilometratge total. Només els quilometratges privats seran salaris en espècie.

El pagament dels àpats i el lloguer de l’habitatge, així com el subministrament d’eines o instruments de comunicació (telèfon mòbil, ordinador, accés a internet, etc.) també són considerats com a salari en espècie.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: , ,

Expressar la finalitat amb el connector « histoire de »

abril 2 a Llengua per Voilangue.com | Comentarios desactivados

En l’ensenyament de la llengua francesa, hi ha algunes paraules o frases que són els grans oblidats. Per què un descuit així? Perquè sovint només s’utilitzen oralment (i, per tant, pertanyen al registre informal) i el idioma d’aprenentatge encara és, freqüentment, la llengua escrita.

Aquest és el cas del connector lògic “histoire de”. A l’oral, “histoire de” competeix amb “pour”. Sembla que alguns parlants només coneguin “histoire de”, convertint-se en un veritable tic de la llengua. Com a “pour”, també introdueix la finalitat. No obstant això, a diferència d’aquest, no pot estar seguit d’un substantiu. Obligatòriament haureu de posar-li darrere un verb en infinitiu.

Je les ai rappelés hier, histoire de voir s’ils se souvenaient de moi.

Nous sommes allés au parc Monceau, histoire de nous aérer un peu.

En general, el parlant assenyala una breu pausa just abans del connector “histoire de” (el que hem assenyalat amb la coma).

En l’escriptura, “histoire de” gairebé mai s’utilitza, seria massa informal. És preferible l’ús de: “pour”, “afin de”, “de façon que”, etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

Oferir flors al vostre amfitrió

marzo 19 a Costums per Voilangue.com | Comentarios desactivados

Imaginem: un company de feina us ha convidat a dinar, client o proveïdor francès amb qui, al cap del temps, heu fet amistat. Sou a França. Teniu ben integrades les regles de puntualitat (veure el nostre post precedent) i, després de calcular sàviament, preveieu d’arribar a casa del vostre amfitrió aproximadament 15mn després de l’hora que us han dit.

Tot està a punt exceptuant una sola cosa : què portareu? No proposeu portar una ampolla de vi! Si això es fa casa vegada més entre els joves, és massa informal. De tota manera, com no sabeu el que menjareu, no podreu, per definició, escollir el vi més apropiat pel menjar. Tampoc proposeu portar les postres –i sobretot la famosa tarte tatin que us queda tan bé. És també massa informal.

Què fer doncs? No podeu, com se sol dir, “arriver les mains vides”. És ben fàcil : oferiu flors, les que volgueu. Només cal passar davant una botiga de flors el dissabte o el diumenge (dies tradicionals de reunions familiars) per adonar-se’n fins a quin punt aquesta tradició és ben viva a França: sovint hi ha cua. Prevegeu doncs una mica de marge (si no voleu arribar a casa del vostre amfitrió 30mn tard i infringir, aquesta vegada, la primera regla…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Llogar un estudiant, una solució que crea polèmica

marzo 5 a Treball per Voilangue.com | Comentarios desactivados

A França, un nou lloc web proposa una nova fórmula que és, si més no, original: llogar un estudiant! Per aquest últim, és l’ocasió que es valorin les seves competències per a una feina concreta i d’una durada limitada, cobrant un salari més alt que aquell que estigui en  formació (del qual hem mostrat els abusos en un post precedent). Per a l’empresa,  és la possibilitat d’obtenir un servei pràctic i econòmic, evitant així recórrer a una agència especialitzada o a proveïdors “instal·lats” i forçament més cars.

Com funciona això? És bastant simple : a la plataforma del lloc web, l’empresa proposa una feina  i, a continuació, escolleix el candidat amb el perfil més adequat (formació, experiència, avaluacions de les feines precedents, etc.).

L’estudiant, que en el moment de la creació del seu perfil sobre la pàgina web ha de tenir l’estat d’autònom, proposa ell mateix les tarifes per les seves prestacions;  l’empresa, per la seva part,  pot escollir de pagar a l’hora o preu fix. Cada feina és objecte d’un contracte de prestació, sense cap lligam de subordinació entre l’estudiant i l’empresa;  el lloc web serveix d’intermediari.

No obstant això, aquesta solució no té l’aprovació de tots. Per alguns, “llogar un estudiant” demostra que per a molts  la precarietat és ja una situació normal i contribueix més encara a abaixar les remuneracions.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Significat de: ailleurs, par ailleurs, d’ailleurs

febrero 20 a Llengua per Voilangue.com | Comentarios desactivados

Molts estudiants de francès confonen tres expressions que són molt similars perquè estan construïdes a partir de la mateixa paraula: ailleurs; són “ailleurs“, “par ailleurs” i “d’ailleurs“. ”Ailleurs” és un adverbi que es podria traduir per “en un altre lloc“.

Le restaurant où nous avons l’habitude d’aller était complet, nous sommes donc allés ailleurs.

“Par ailleurs” i  “d’ailleurs” són connectors lògics. “En outre” o “d’autre part” són sinònims de “par ailleurs“. Aquesta frase introdueix un complement d’informació a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

“D’ailleurs” reforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

El problema és que la distinció entre aquests dos connectors no és fàcil: de vegades els dos són possible!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes:

La vaga a França: 2. Exercici i dret

febrero 6 a Llengua, Treball per Voilangue.com | Comentarios desactivados

Des de 1946, el dret de vaga a França és el dret reconegut i garantit per la Constitució a tot assalariat a cessar la feina per manifestar un desacord o reivindicar millores d’ordre professional.

Per ser legal i perquè l’empleat vaguista estigui protegit, una vaga ha de complir algunes condicions:

- el moviment de vaga ha de ser col· lectiu: a partir de dues persones en una empresa quan aquesta és l’única afectada, o a partir d’una persona en el marc d’un moviment que supera l’única empresa

- l’assalariat en vaga ha de cessar completament el treball

- s’han de plantejar reivindicacions d’índole professional, per exemple: la millora de les condicions de treball o el salari.

D’altra banda, en la funció pública, un preavís de vaga s’ha d’enviar amb 5 dies d’antelació a les autoritats jeràrquiques (sense comptar festes ni el cap de setmana). El mateix succeeix amb els serveis públics, tant si estan garantits per empreses públiques com privades (els transports urbans, per exemple). No es requereix cap preavís per a les altres empreses del sector privat.

Quant a la quantitat anual de dies de vaga, es pensa generalment que França es porta la palma europea: si se situa, en efecte, en segona posició, no és però la primera, el país on es fa més vaga és el menys pensat: Dinamarca! Espanya és, malgrat tot, el cinquè!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

La vaga a França: 1. Etimologia

enero 23 a Llengua, Treball per Voilangue.com | 1 Comentari

Dos posts seran prou per parlar del que alguns han descrit de vegades com un esport nacional francès: l’exercici del dret de vaga. Anem a veure ara l’etimologia de la paraula, que, fins i tot, molts francesos ignoren.

L’actual plaça de l’Hotel de Ville a París, ha estat durant molt de temps coneguda com la place de Grève o la Grève. Aquesta plaça va ser anomenada així per la seva ubicació, situada a la vora del Sena: una “grève” significa, encara avui, un banc de sorra i grava. Els treballadors sense feina es reunien allà, que és on els contractistes anaven a contractar-los. “Faire grève”, “être en grève”, significava ser a la place de Grève a l’espera de feina, seguint el costum de molts gremis parisencs, o més generalment “a la recerca de treball“.

Quan els treballadors, descontents amb el seu salari, es negaven a treballar en aquestes condicions, “ils se mettaient en grève”, és a dir, tornaven a la place de Grève, fins que algú venia amb millors propostes. “Faire grève” i “se mettre en grève”, han acabat per tenir el sentit de deixar de treballar per a obtenir un augment salarial.

La paraula “grève” ha estat finalment triada per referir-se a la interrupció voluntària, col·lectiva i concertada de la feina pels treballadors per tal d’exercir pressió sobre l’empresari o els poders públics (el que s’ha convertit lícit després de l’abolició del delicte de coalició el 1864).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Etiquetes: ,

Els gestos dels francesos (2)

enero 9 a Costums, Països francòfons per Voilangue.com | Comentarios desactivados

Seguim veient el significat d’alguns gestos dels francesos.

La punta dels cinc dits que s’ajunten i miren cap amunt: aquest gest accentua el discurs i mostra que el que dieu és molt important.

Obrint la mà amb el palmell vers l’interlocutor, i movent-la lleugerament d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, amablement esteu rebutjant la proposta dels vostres interlocutors.

Per dir que algú està boig, es colpeja lleugerament l’índex contra la templa (variant: l’índex volta contra la templa).

Les dues mans juntes amb els dits entrellaçats i els polzes girant un al voltant de l’altre: esteu dient que esteu inactius, ociosos.

La mà sembla llençar alguna cosa per damunt de l’esquena. D’aquesta manera es refusa fer un favor a algú, o una proposta que ens sembla exagerada.

El polze i el dit índex formen un petit cercle, els quatre dits estan oberts. Aquest gest expressa el seu reconeixement, especialment per a un plat, una recepta de cuina.

Finalment, aquí teniu un gest molt vulgar: el braç es doblega amb el puny tancat i l’altra mà colpeja amb força l’avantbraç per col·locar-s’hi. És el gest dit “bras d’honneur”. És l’equivalent al gest on el dit del mig s’estira (els altres dits es dobleguen), -anomenat aquest dit un “doigt d’honneur”. Així expresseu la vostra hostilitat; és un insult.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

BON ANY PER A TOTHOM!

Etiquetes: